Acné

El acné[1], també conegut com acné comú o acné vulgar (acne vulgaris), és una malaltia crònica[2] inflamatoria de la pell que involucra les unitats pilosebáceas (folícul piloso i glàndules sebáceas), caracterisada per la formació de comedones, pápulas, pústules, nòduls i cicatrises, que apareixen principalment en la cara, part superior del tronc i en ocasions extremitats.[3][4]
Etimologia
Originalment, d'acort en Aristòtil, els meges grecs antics ocupaven el terme Ίονθοι (Ionthoi) per a referir-se a l'acné. Hipòcrates també utilisava el terme, encara que no explica el seu orige. La paraula es relacionava en el concepte de «pubertat», ya que el significat del singular Ίονθος és «primer creiximent de la barba».[5]
Els antics meges romans cridaven varus a l'acné, mencionat per Plini el Vell i Celso.
Fins a el II la paraula grega άκμή (acme), significava la «magnitut d'una malaltia» o una «crisis enfebrada». En eixe sigle el concepte es va aplicar al moment de «culminar el creiximent», és dir a la pubertat, per lo que el seu significat s'associava a el de Ίονθοι, d'acort en els estudis de Juliol Pólux. En el III Cassius explica que per l'ocurrència de la malaltia en la pubertat, açò és en el άκμή, la gent la cridava άκμάς.
No obstant, despuix d'açò, no hi ha una explicació definitiva per a la derivació des del terme en «m» al terme actual en «n». A lo manco trobem les següents explicacions:
- Un error tipogràfic en les traduccions llatines del terme grec.
- Una derivació de la conjunció entre el prefix α (a), i una contracció del terme κνήσις. (cneois), que significa «rasguño».
- Una derivació del terme grec άχνη (ajne), que significa «qualsevol cosa que ix a la superfície».
- Que άκμάς, no vinguera del terme άκμή, sino que fora una transliteracó variable d'un terme en un atre idioma, provablement de l'egipcíac aku-t, que significa «furúnculo, llaga, pústula o nòdul», d'acort en el papir Ebers.
Segons la Real Acadèmia Espanyola, acné prové de la paraula grega ἄχνη.[6]
Història
A principis del XIX, Robert Willan i Thomas Bateman, considerats els «pares de la dermatologia», varen classificar l'acné, d'acort en les descripcions de el Ionthoi grec i el vari romà, en tres tipos, d'acort en les lesions predominants: simple, punctata i indurata. També varen considerar a la rosácea com un quart tipo, que varen denominar acne rosacea, i que es corresponia en la denominada Gutta Rosae o Gutta Rosacea.[5]
Classificació
L'acné ha contat en una classificació variable per diferents autors o grups d'especialistes. Existixen escales de graduació que varien entre quatre i dèu divisions, inclús en subdivisions, ocupant en alguns casos el registre fotogràfic comparatiu. No obstant, és comú la graduació en quatre tipos per tipo, gravetat i cantitat de lesions:[7]
- Acné lleu o grau 1: les lesions principals són comedones i hi ha menys de 5 inflamatorias en una mitat de la cara. Les pápulas i les pústules poden aparéixer, pero són menudes i poc numeroses, generalment menys de 10.
- Acné moderat o grau 2: hi ha entre 6 i 20 lesions inflamatorias en una mitat de la cara. Existix un major número (entre 10 i 40) de pápulas, pústules i comedones. El tronc també pot estar afectat.
- Acné sever o grau 3: hi ha entre 21 i 50 lesions inflamatorias en una mitat de la cara. Existixen numeroses (entre 40 i 100) pápulas i pústules , normalment en lesions nodulares infiltrantes i profundes. Les àrees de pell afectada s'estenen ademés de la cara, al tors i esquena.
- Acné molt sever o grau 4: hi ha més de 50 lesions inflamatorias en una mitat de la cara. A este grup pertany el acné noduloquístico i el acné conglobata caracterisat per moltes lesions nodulares grans, doloroses i lesions pustulosas, junt en moltes menudes pápulas, pústules i comedones.
Tipos d'acné
Des del punt de vista clínic, de la mateixa manera que en la classificació, es conta en distintes tipificacó que consideren diverses manifestacions externes de la malaltia.[8]
Per tipo de lesió
- Acné comedón o comedoniano: Només apareix la seborrea de la pell en numerosos comedones. És la forma més lleu.
- Acné papuloso: Gran cantitat de comedones, molts d'ells inflamats. No apareixen, o ho fan en menut número, les lesions contenen pus.
- Acné atrófico: En ocasions, un acné papuloso, sobretot si és molt intens, evoluciona deixant menudes oquedades i cicatrius en la pell
- Acné conglobata (Conglobato= pilotes o masses redones): Es caracterisa per la presència de numerosos comedones de gran tamany, alguns d'ells dobles o triples, grans abscesos en fístoles que els comuniquen entre sí, quiste i nòduls inflamatorios.
- Acné quístico: Forma més greu d'acné en comedones, pápulas i pústules i, especialment, nòduls inflamatorios, abscesos dolorosos indurados i quiste en costres ocasionals en sanc.
- Acné queloideo: Es caracterisa perque les cicatrius residuals s'engrossen formant queloides. És més freqüent en les races negra i oriental.
Per periodo d'aparició
- Acné neonatorum, acné neonatal o acné del recent naixcut. Es presenta entre el naiximent i fins a les 4 semanes d'edat. És un acné fonamentalment inflamatorio, en pápulas i pústules que apareixen en menut número en la cara en les primeres 48-72 hores de vida.
- Acné infantil és aquell que es presenta entre les 4 a 6 semanes de naixcut fins a l'edat d'un any. És predominantment comedociano.
- Acné de l'infància mija és aquell que es presenta entre un any i els 8.5 anys d'edat, i es considera com una manifestació d'un trastorn endocrino.
- Acné preadolescente és aquell que es presenta entre els 9 i els 11 anys d'edat, i es considera com una manifestació inicial de la pubertat. Sol ser comedociano i afectar la «zona T» (front, nas i mentó).
- Acné premenstrual: Es referix a les lesions d'acné que apareixen o empijoren durant el periodo previ a la menstruació en les dònes. Es deu a les modificacions hormonals que es produïxen en este periodo del cicle menstrual.
Atres tipos
- Acné tropical:[9] en este terme es denomina una variant especialment severa de l'acné que es dona en les regions tropicals en clima càlit i humit. Es va descriure originalment en el personal militar que va estar en zones tropicals durant la Segona Guerra Mundial. Es caracterisa per un començ abrupte i evolució severa, en lesions inflamatorias pustulosas i quísticas, que deixen cicatrius profundes. Afecta predominantment esquena, pit i coll, i en menor proporció la cara, glúteos i extremitats.
- Acné per contacte:[10][11] Es deu al contacte en la pell, de forma voluntària o involuntària, de substàncies que favorixen la formació de comedones. Podem diferenciar dos subtipos:
- Acné cosmètic: Provocat per l'aplicació tòpica de cosmètics. Afecta a qualsevol edat i sexe. El quadro clínic es caracterisa per predomini de comedones tancats, pápulas i pústules. Eixemples de substàncies que poden produir este tipo d'acné són: vaselina, lanolina, coaltar, sagí de cacao.
- Acné ocupacional:
- Cloracné: Induït per la manipulació o per inhalació de productes que contenen hidrocarburs aromátic vos halogenados. Es caracterisa per l'aparició de comedones oberts, tancats i quiste eritematosos de diversos tamanys. Afecta primàriament la cara i el coll i posteriorment tronc, extremitats i genitals. Es pot acompanyar de hiperpigmentacó, hipertricosis, hiperhidrosis palmoplantar, conjuntivitis i blefaritis.
- Per olis minerals: Produïda per olis minerals tals com a lubrificants, antioxidants o refrigerantes, derivats del petròleu cru. Les lesions es presenten en els llocs habituals de l'acné o en zones de contacte de la pell en la roba contaminada, com a cuixes, braços i esquena.
- Acné iatrogénico: És l'originat com a conseqüència dels efectes secundaris de determinats fàrmacs (RAM). L'eixemple típic és el dels corticosteroides (acné esteroideo), pero pot ser produït per atres fàrmacs com els anabolisants i androgénicos, bromur, glucocorticoides, yodur, isoniacida o anticonceptius orals.
- Acné rosácea: Aun cuando durant molt temps s'ha considerat com una forma d'acné, les seues característiques clíniques i anatomo-patològiques li donen la consideració suficient com per a considerar-la una entitat aparte: la rosácea.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Gollnick, H; Finlay, A; Shear, N(2008).«Can we define acne as a chronic disease? If so, how and when?».Am J Clin Dermatol.9: 279-84.Consultat el 26 de septiembre de 2013.(en inglés)
- ↑ Melnik, Bodo C.(2018-01-01).«Acne vulgaris: The metabolic syndrome of the pilosebaceous follicle».Clinics in Dermatology.36(1): 29–40.ISSN 0738-081X.doi:10.1016/j.clindermatol.2017.09.006.Consultat el 2023-01-01.(en en)«Acne vulgaris is an epidemic inflammatory disease of the human sebaceous follicle and represents the most common skin disease affecting about 85% of adolescents in Westernized populations. Acne vulgaris is primarily a disease of wealthy countries and exhibits higher prevalence rates in developed compared with developing countries.»
- ↑ Gilaberte Calçada, Yolanda(oct-dic de 2009).«Dermatologia pediàtrica: ¿qué hi ha de nou en l'acné?».Rev Pediatr Nuguen Primària.Espanya:11(Supl. 17)ISSN 11397632.doi:10.4321/S1139.Consultat el 26 de setembre de 2013.«L'acné és una de les dermatosis més prevalentes entre la gent jove, ya que afecta al 90% dels adolescents. El present artícul revisa els més importants en esta malaltia. L'adequat maneig dels antibiòtics per a evitar el desenroll de resistències, els tractaments combinats o l'ús de la teràpia fotodinámica són algunes de les novetats terapèutiques. Iniciar el tractament de la forma més primerenca i efectiva possible, aumentar la adherencia al mateix i realisar una teràpia de manteniment són punts clau en el maneig d'estos pacients. Estos alvanços se sustenten en els nous coneiximents sobre la fisiopatologia de l'acné, com el paper del biofilm de el P. acnés en la génesis dels comedones o l'inflamació com a fenomen clau i inicial de la lesió d'acné. Tot això per a un únic objectiu, evitar les cicatrius i les seqüeles sicològiques de l'acné»
- ↑ 5,0 5,1 Grant, RNR(agosto de 1951).«The History of Acne».Proc R Soc Med.44(8): 647-652.Consultat el 14 de noviembre de 2013.(en inglés)
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Adityan, B; Kumari, R; Thappa, DM(2009).«Scoring systems in acne vulgaris».Indian J Dermatol Venereol Leprol.India:75(3): 323-326.doi:10.4103/0378-6323.51258.Consultat el 16 de octubre de 2013.(en inglés)«(traducción:)Debido a que las lesiones del acné pueden variar en cantidad durante el curso natural de la enfermedad, varios sistemas de medida han sido desarrollados, basándose en el examen clínico y la documentación fotográfica, para medir la severidad clínica del acné vulgar.»
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAndrews - ↑ Novy Jr, Frederick G(diciembre de 1946).«Tropical acne».Calif Med.65(6): 274-277.Consultat el 18 de noviembre de 2013.(en inglés)
- ↑ «Protocolo acné vulgar para atención primaria». Consultat el 18 de noviembre de 2013.
- ↑ Qiang, Ju; Zouboulis, Christos C; Xia, Longqing(mayo-junio de 2009).«Environmental pollution and acne: Chloracne».Dermatoendocrinol.1(3): 125-128.Consultat el 18 de noviembre de 2013.(en inglés)