Fístola

Fístola

En medicina, una fístola és una conexió o canal anormal entre orgues, gots o tubos. Tal conexió unix dos espais (tècnicament, dos superfícies epitelizadas) com els gots sanguíneus, els intestins o atres òrguens buits, lo que a sovint resulta en un fluix anormal de líquit d'un espai a l'atre.

Quan la conexió anormal ocorre entre dos parts de l'intestí es coneix com a fístola enteroenteral, entre l'intestí prim i la pell es coneix com a fístola enterocutánea i entre el còlon i la pell com a fístola colocutánea.

Tipos

Existixen varis tipos de fístoles o pístulas

• Cegues: en un sol extrem obert.
• Incompletes: en una conexió a la pell, pero sense conexió a un orgue intern.
• Completes: en obertures tant externes com a internes.
• En ferradura: rodeja l'orgue i ho conecta a la pell.

Encara que la majoria de les fístoles tenen forma de tubo, algunes tenen vàries branques.

Segons el lloc a on es troben, o els òrguens que es conecten, les fístoles poden ser:

• Auricular: orifici entre la pell i la part anterior de l'orella.

• Arteriovenosa: entre una artèria i una vena.

• Biliar: creada durant una cirugia de vesícula biliar per a conectar els conductes biliars en la superfície cutànea.

• Cervical: un orifici anormal, ya siga en el coll o en la nuca.

• Craneosinusal: entre l'espai intracraneano i un sen paranasal.

• Enterovaginal: entre els intestís i la vagina.

• Fecal o anal: les heces es evacúan a través d'un orifici diferent del ano.

• Gàstrica: des del estòmec fins a la superfície cutànea.

• Metroperitoneal: entre l'úter i la cavitat peritoneal.

• Arteriovenosa pulmonar: en un pulmó es conecten l'artèria i la vena pulmonars, permetent que la sanc es desvie del procés d'oxigenaació en el pulmó (fístola arteriovenosa pulmonar).

• Umbilical: conexió entre el melic i els intestins.

• Ureogenital: entre els genitals i els renyons.

• Enterocutánea: és una comunicació anormal entre dos superfícies epitelizadas, per lo general en teixit de granulació. En SNC són molt infreqüents.

Etiologia

• Les fístoles gàstriques són iatrogénicas en el 80% dels casos, el restant són secundàries a càncer, irradiació, isquemia, etc. Quan ocorren per càncer residual la seua mortalitat ascendix fins a 75%.
• Les fístoles duodenals tenen causa postquirúrgica en el 85% dels casos, i la seua mortalitat pot aplegar al 30%.
• Les fístoles intestinals (yeyuno i íleo) la causa més freqüent és postquirúrgica, del 70-90%: dehiscencia de sutures, cos estrany, traumatisme operatorio i lesiones no reconegudes.

Vore també

• Atresia esofágica
• Fistula Foundation