Dehiscència
En botànica, el terme dehiscència designa l'obertura espontànea d'una estructura vegetal, una volta aplegada la seua madurea, per a lliberar el seu contingut.
- Referit a molts tipos de frut, designa el moment en que estos s'òbrin per a lliberar la llavor i dispersar-la; aixina es parla de dehiscència loculicida quan el frut s'obri pel nervi mig dels carpelos.
- Referint-se a anteres, és el moment en que estes s'òbrin, lliberant el polen.
- En les plantes inferiors, es diu també dehiscència a l'obertura dels esporangis, lo que llibera les espores sexuals o asexuals.

Dehiscència d'anteres
- Artícul principal → Antera.
La dehiscència es produïx gràcies al endotecio. Les seues cèlules presenten parets desigualment engrossades, en filetes lignificados més amples cap a la cara interna de la cèlula, a on s'unixen entre sí; en canvi s'aprimen cap a la cara externa. Per esta raó, en produir-se la deshidratació de les cèlules, estes s'acurten tangencialment, originant tensions que conduïxen a l'obertura de l'antera. La dehiscència és l'última funció de l'antera, lo que provoca la lliberació dels grans de polen.
Dehiscència de fruts
Si es classifiquen els fruts pel tipo de desenroll del seu pericarpi, podem distinguir dos classes: els secs i els carnosos.
La dehisencia ocorre únicament en els fruts secs, i segons el tipo de placentació i de fecundació que va tindre el frut, existixen diferents tipos de dehiscència:
- Dehiscència sutural doble: el carpelo s'obri pel nervi dorsal i entre els nervis placentaris com en les llegums.
- Dehiscència sutural simple: el carpelo s'obri pels nervis placentaris únicament.
Eixemple: folículs i polifoliculos. - Dehiscència placentigrafa: l'obertura del carpelo es realisa per dos llínees paraleles a la placenta.
Eixemple: silicua i silícula. - Dehiscenia loculicida.
- Dehiscència placentifraga.
- Dehiscència septicida.
- Dehiscència septifraga.
- Dehisencia poricida.
- Dehiscència valvar.
Un frut que desenrolla un gineceo compost de carpelos fusionats, que, despuix de la fertilisació, creix transformant-se en silicua, despuix de la maduració seminal tindrà lloc la dehiscència, i les valvas es desapeguen del septum central lliberant les sement.
Este procés és similar a la dehiscència d'anteres i la regió que s'esgarra (zona de dehiscència) corre enterament a lo llarc del frut entre les valvas i el replum (septum extern).
En la madurea, la zona de dehiscència és efectivament una capa no lignificada entre una regió de cèlules lignificadas en la valva i el replum. L'expulsió ocorre per la combinació de pèrdua de parets celulars en la zona de dehiscència i les tensions establides per les propietats diferencials mecàniques de les cèlules secantes en la silicua.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dehiscencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.