Lesió
Una lesió[1] (del llatí laesio[2]) és qualsevol dany o canvi anormal en el teixit d'un organisme, generalment causat per ferida o malalties. Les lesions poden produir-se tant en humans com en plantes i animals.
Tipos
No existix una classificació o convenció de noms per a les lesions. Ya que les lesions poden produir-se en qualsevol part del cos i que la definició de lesió és tan àmplia, les varietats de lesions són pràcticament infinites. En general, les lesions poden classificar-se pel seu patró, el seu tamany, la seua localisació o la seua causa. També poden rebre el nom de la persona que les va descobrir. Per eixemple, les lesions de Ghon, que apareixen en els pulmons dels tuberculosos, deuen el seu nom al seu descobridor, Anton Ghon.[2] Les lesions cutànees característiques d'una infecció pel virus de la varicela-zóster es denominen varicela. Les lesions dentals solen denominar-se càries.
Localisació
Les lesions solen classificar-se pel seu tipo de teixit o localisació. Per eixemple, una «lesió cutànea» o una «lesió cerebral» reben el nom del teixit a on es troben. Si hi ha una importància afegida a les regions dins del teixit -com en les lesions neurales, en les que diferents localisacions corresponen a diferents dèficits neurològics-, es classifiquen encara més per la seua localisació. Per eixemple, una lesió en el sistema nerviós central es denomina lesió central, i una lesió en el sistema nerviós perifèric, lesió perifèrica.[2] Una lesió miocárdica és el resultat d'un dany en el múscul cardíac, i una lesió coronaria és un subtipo que descriu una lesió en les artèries coronarias. Les lesions coronarias es classifiquen a la seua volta segons el costat del cor afectat i el diàmetro de l'artèria en la que es formen.[3]
Causa i comportament
Si una lesió està causada per un tumor, pot classificar-se com a maligna o benigna despuix de l'anàlisis d'una biòpsia. Una lesió benigna que està evolucionant cap a una lesió maligna es denomina «premaligna».[2] Les lesions canceroses es classifiquen a voltes per la seua cinètica de creiximent, com la classificació de Lodwick, que caracterisa les classes de lesions òssees.[4] Un atre tipo és la lesió excitotóxica, que pot estar causada per aminoàcits excitadores com l'àcit kainico, que maten a les neurones per sobreestimulacó.
Tamany i forma
El tamany de la lesió pot especificar-se com a macroscòpic, lo que significa que és visible a simple vista, o histológico, lo que significa que es necessita un microscopi per a vore-la.[5][6] Una lesió ocupant d'espai, com el seu nom indica, té un volum reconeixible i pot afectar a estructures propenques, mentres que una lesió no ocupant d'espai és simplement un forat en el teixit, per eixemple, una menuda zona del cervell que s'ha convertit en líquit despuix d'un ictus.[2]
Les lesions també poden classificar-se per la forma que adopten. És el cas de moltes úlceres, que poden tindre aspecte de diana. Una lesió en forma de moneda, vista en una radiografia, té l'aspecte d'una moneda posada en el pit del pacient.[2]
Lesions notables
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Lesion...What Does The Doctor Mean?» (en en). MedicineNet. Consultat el 14 de enero de 2024.
- ↑ Farooq, Vasim; Brugaletta, Salvatore; Serruys, Patrick W.(2011-12-01).«Contemporary and evolving risk scoring algorithms for percutaneous coronary intervention».Heart.97(23): 1902–1913.ISSN 1468-201X.doi:10.1136/heartjnl-2011-300718.(en en)
- ↑ Bennett, D. Lee; El-Khoury, Georges H. (6 de mayo de 2004). «General approach to lytic bone lesions» (en en). Appliedradiology.com.
- ↑ Leeson, Thomas S.; Leeson, C. Roland (1981). Histology, 4ta edició (en en), W. B. Saunders Company, pp. 600. ISBN 978-0721657042.
- ↑ (2006) Stedman's medical dictionary., 27va edició (en en), Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 068340007X.
