Anar al contingut

Accident cerebrovascular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Accident cerebrovascular

Plantilla:Per a Plantilla:Ficha de malaltia

Els térmens accidente cerebrovascular (ACV), atac cerebrovascular (ACV),[1][2] malaltia cerebrovascular (ECV), infart cerebral, derrame cerebral, ictus o, menys freqüentment, apoplejía fan referència a dos afeccions mèdiques ben diferenciades:


Segons l'Organisació Mundial de la Salut, els ACV són, junt a la malaltia de les artèries coronarias, les principals malalties cardiovasculars. El mateix organisme internacional estima que en 2015 varen morir 17,7 millons de persones a causa de les malalties cardiovasculars. Del total d'estes morts, 6,7 millons corresponen als ACV.[4]

Definició

[editar | editar còdic]

En la década de 1970, l'Organisació Mundial de la Salut va definir l'accident cerebrovascular com un «dèficit neurològic de causa cerebrovascular que persistix més allà de les primeres 24 hores o es veu interromput per la mort abans d'eixe determini».[5] Se suponia que esta definició reflectia la reversibilitat del dany tisular i, per a eixe fi, es va establir arbitrariament el llímit en 24 hores. Este llímit servix per a diferenciar-ho del accident isquémico transitori, un síndrome relacionat en síntomes d'accident cerebrovascular que es resol per complet abans d'eixe determini de 24 hores.[6]

Terminologia

[editar | editar còdic]

La terminologia científica en espanyol utilisa diverses denominacions per a este concepte. Accident cerebrovascular es va introduir en 1927 en la finalitat de reflectir una «creixent consciència i acceptació de les teories vasculars i [...] el reconeiximent de les conseqüències d'una interrupció repentina en el suministrament vascular del cervell»,[7] sent introduït a l'espanyol en els anys 1960.[8]


En el XXI, varis tractats de neurologia anglosaxons desaconsellen el seu us, perque la connotació de casualitat que comporta la paraula «accidente» resalta de manera insuficient la modificabilitat dels factors de risc subjacents.[9][10][11]

En el seu lloc, els meges anglohablantes utilisen stroke, paraula que antany era utilisada com a sinònim de ataque apopléjico.[12]

En la Classificació Internacional de Malalties de l'Organisació de les Nacions Unides, publicada originalment en anglés, ampra stroke (8B20) com a etiqueta diagnòstica;[13] per la seua banda, la versió en espanyol la va traduir com a infart cerebral (I63.9) en la CIE-10[14] i accident cerebrovascular (8B20) en la CIE-11.[15] Per la seua banda, ictus, veu llatina en el significat de ‘colp’,[16]

va ser introduït en les edicions renaixentistes de tractats mèdics llatins, encara que era entés en llatí clàssic com a ‘atac súbit’ poc específic.[8] Es considera sinònim de infart cerebral junt a accident cerebrovascular.[17]

El terme ataque cerebral es va introduir per a subrallar la naturalea aguda de l'accident cerebrovascular, segons l'American Stroke Association (‘associació nortamericana de el ACV’, divisió de l'American Heart Association, la ‘associació nortamericana del cor’),[18] que ha utilisat el terme des de 1990.[19] S'usa coloquialment per a referir-se tant a el ACV isquémico com a el ACV hemorrágico.[20]

En la disponibilitat de tractaments que poden reduir la gravetat del quadro si aquells s'administren de manera primerenca, molts especialistes preferixen ara una terminologia alternativa, com a atac cerebral i síndrome cerebrovascular isquémico agut (derivats de ataque cardíac i de síndrome coronario agut, respectivament), per a reflectir la necessitat d'actuar en rapidea davant els primers síntomes.[21]

Per la seua banda, el Diccionari de térmens mèdics (2011) de la Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya engloba dins del mateix camp semàntic els següents noms: ictus, accident cerebrovascular, accident cerebrovascular agut, accident vascular cerebral, accident vascular encefálico, apoplejía, apoplejía cerebral, malaltia cerebrovascular aguda i malaltia vascular cerebral aguda; ademés, com registre coloquial, inclou atac cerebral, congestió cerebral i derrame cerebral; per últim, ya com denominació en desús, referix ictus apoplético.[22]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ramírez Moreno, José María: «Conceptes bàsics en les malalties cerebrovasculares», [1] archivat en Wayback Machine. artícul publicat en format PPT en el lloc web Neurodidacta, del Hospital Universitari Infanta Cristina, en la ciutat de Badajoz (Espanya).
  2. «¿Qué és el ictus?, ¿quins són les seues causes?», [2] archivat en Wayback Machine. artícul publicat en el lloc web Ictus SEN, del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculares de la SEN.
  3. «What is a stroke?» (en en). National Heart, Lung, and Blood Institute. Consultat el 27 de maig de 2020.
  4. [3], artícul en el lloc web de la O.M.S. https://www.who.int/es/ Consultat el 23 de maig de 2020
  5. World Health Organisation (1978). Cerebrovascular Disorders (Offset Publications) (en en), Geneva: Organisació Mundial de la Salut. OCLC 4757533. ISBN 978-92-4-170043-6.
  6. Donnan GA, Fisher M, Macleod M, Davis SMThe Lancet.371(9624)
    1612-1623.doi:10.1016/S0140-6736(08)60694-7.
  7. Finger S, Boller F, Tyler KL (2010). Handbook of Clinical Neurology (en en), North-Holland Publishing Company, p. 401. ISBN 978-0-444-52009-8.
  8. 8,0 8,1 (2011) «ACV», Diccionari mèdic-biològic, històric i etimològic, Salamanca: Universitat de Salamanca. OCLC 1120282809. ISBN 8-478-00572-2.
  9. Scadding JW (2011). Clinical Neurology (en en), CRC Press, p. 488. ISBN 978-0-340-99070-4.
  10. Servixen JI, Malamut BL (2008). Clinical Neurology of the Older Adult (en en), Lippincott Williams & Wilkins, p. 243. ISBN 978-0-7817-6947-1.
  11. Kaufman DM, Milstein MJ (2012). Kaufman's Clinical Neurology for Psychiatrists (en en), Elsevier Health Sciences, p. 892. ISBN 978-1-4557-4004-8.
  12. (1995) The Barnhart Concise Dictionary of Etymology, 1st edició (en en), New York: HarperCollins Publishers. ISBN 978-0-06-270084-1.
  13. «ICD-11 for Mortality and Morbidity Statistics (Version : 02/2022)» (en en). World Health Organization. Consultat el 2022-07-07.
  14. «CIE-10-ES Diagnòstic». Ministeri de Sanitat d'Espanya/Organisació Mundial de la Salut. Consultat el 2022-07-07.
  15. «CIE-11 per a estadístiques de mortalitat i morbilitat (Versió : 02/2022)». Organisació Mundial de la Salut. Consultat el 2022-07-07.
  16. Diccionario de la lengua española
  17. «Manual de codificació. CIE-10-ES Diagnòstic. 4a Edició. 2022». Ministeri de Sanitat d'Espanya. Consultat el 2022-07-07. «El terme ictus i ACV són usats a sovint de manera indistinta per a referir-se a l'infart cerebral. Estan indexats en el còdic I63.9 Infart cerebral, no especificat.»
  18. (2009) Mosby's Medical Dictionary, 8th edition (en en), Elsevier.
  19. «What is a Stroke/Brain Attack?» (en en). National Stroke Association. Archivat des d'el original, el 2013-10-19. Consultat el 2014-02-27.
  20. (2010) Segen's Medical Dictionary. (en en), Farlex, Inc.
  21. Kidwell CS, Warach S et. al.'Stroke.34(12)
    2995-2998.doi:10.1161/01.STR.0000098902.69855.A9.
  22. (2011) Diccionari de térmens mèdics, Madrit: Editorial Mèdica Panamericana. ISBN 9788498351835..