Anar al contingut

Menstruació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Menstruació
Diagrama esquemàtic i resumit de com la capa uterina interna creix i cau durant un cicle menstrual.

La menstruació, també cridada periodo o regla, és l'expulsió periòdica d'un decorregut biològic complex, compost per sanc, secrecions vaginals]] i cèlules endometriales del revestiment de l'úter, que passa per la vagina. Este decorregut d'aspecte similar a la sanc, és una manifestació visible del cicle menstrual en la majoria de dònes i femelles mamíferas en úter i en edat reproductiva.[1] La majoria d'estes espècies són antropoides: tots o la majoria dels Catarrhini (mones del Vell Món), dels hominoides dels que el ser humà forma part, aixina com alguns Platyrrhini (mones del Nou Món). Els rat penat i una espècie de musaraña, el macroscélido de Peters, també tenen menstruació. En atres mamífers, el teixit endomentrial és generalment reabsorbido per les parets uterines.[1][2]

La menstruació correspon a la solsida i eixida de la major part de la capa interna del úter (denominada endometri). A lo llarc del cicle menstrual, esta capa experimenta canvis influenciats per les hormones que favorixen el seu creiximent i vascularizaació, per a anidar un possible òvul fecundado. La menstruació es desencadena per la disminució abrupta del hormona progesterona, quan no es manté un cos lúteo de gestació. La menstruació també és una senyal de salut i de correcta alternança de les hormones ovàriques. En cas d'embaràs el fluix s'interromp.
En finalisar el cicle, l'endometri es desprén i ix a través de la vagina junt en sanc, moc cervical, secrecions vaginals i atres decorreguts. Este procés es coneix com a menstruació i marca l'inici d'un nou cicle menstrual.[3]
El sagnat menstrual sol durar entre 3 i 7 dies, encara que la seua duració i característiques poden variar d'una persona a una atra. Durant este periodo poden presentar-se molèsties com a còlics, sensibilitat corporal, inflamació o canvis emocionals. Si els canvis i el dolor són intensos o interferixen significativament en les activitats quotidianes, no es considera normal i és necessari buscar orientació professional.[4]

En les dònes la primera menstruació o menarquia apareix entre la preadolescencia i l'adolescència. Sol començar durant la pubertat, entre els 11 i els 13 anys d'edat.[5] No obstant, la menstruació a partir dels huit anys d'edat es considera normal.[6] L'edat promig de la primera regla sol ser més tardana en els països en desenroll i més primerenca en els països desenrollats.[7] El temps típic entre el primer dia d'una regla i el primer dia de la següent és de 21 a 45 dies en dònes jóvens. En dònes adultes, el ranc oscila entre 21 i 35 dies, en un promig a sovint citat com 28 dies.[6][7] En l'estudi més ampli usant senyes d'aplicacions menstruals, es va determinar que la duració mija del cicle menstrual era de 29,3 dies.[8] El sagnat sol durar de dos a sèt dies, i el volum del fluix menstrual oscila entre 50 i 60 milílitros de sanc, pero varia segons cada dòna i els cicles.[9] La menstruació sol interrompre's durant l'embaràs i, per lo general, no es recomença durant els primers mesos d'alletament matern.[6] Despuix del part apareixen loquios (secrecions vaginals normals que contenen sanc, moc i teixit placentario).[10] La menstruació, i en ella la possibilitat d'embaràs, cessa despuix de la menopausa, que sol ocórrer entre els 45 i els 55 anys.[11]


Durant el seu periodo menstrual, al voltant de 38 % de les dònes reporten no poder realisar totes les seues activitats diàries habituals.[12] Síntomes previs a la menstruació que interferixen en la vida normal es denominen síndrome premenstrual (SPM). Entre el 20 % i el 30 % de les dònes experimenten SPM, i entre el 3 % i el 8 % experimenten síntomes severs.[13] Estos inclouen acné, sensibilitat en els sens, unflament, sensació de cansanci, irritabilitat i canvis de humor.[14] Atres síntomes que algunes dònes experimenten inclouen periodos dolorosos (condició coneguda com a dismenorrea; s'estima que entre el 50 i el 90%) i sagnat abundant durant la menstruació i sagnat anormal en qualsevol moment durant el cicle menstrual.[6] Una falta de periodos, coneguda com amenorrea, es diagnostica quan els periodos no ocorren per a l'edat de 15 anys o no quan tornen a ocórrer despuix de noranta dies.[6]
Existixen productes de gestió menstrual, encara que actualment estos no són accessibles per a totes les persones que ho necessiten.[15]

Etimologia

El terme menstruació procedix del grec antic mensis «més llunar» de mene «lluna» que evoca una relació en els cicles llunars mensuals.[16]

Per un atre costat, si nos anem al llatí podem saber que la paraula menstruació devé de «menstruus» que significa «lo que ocorre cada més, mensual»; en llatí també podríem parlar de «feriae menstruae» que significa «festes o dies festius mensuals» o també podria significar «lo que dura un més».[17]

Generalitats

La menstruació és la descàrrega d'un complex decorregut biològic compost per: sanc, secrecions vaginals, cèlules endometriales de la paret uterina i cèlules mares mesenquimales.[18] Es produïx despuix d'un cicle menstrual en el que l'òvul que no ha segut fecundado.[19] No totes les hemorràgies que poden produir-se durant el cicle menstrual són menstruacions, per eixemple pot produir-se una hemorràgia durant la nidificaació en l'embaràs.[20]

La primera menstruació o menarquia es produïx a una edat variable per a cada dòna, que s'estima entre els 12 i els 13 anys. No obstant, poden aparéixer molt abans o molt despuix, sense que siguen indicatius d'una malaltia. L'edat de menarquia està afectada per factors socioeconòmics, principalment aquells relacionats en l'alimentació i l'activitat física i ha anat baixant significativament durant el sigle anterior.[21] La menstruació pot tardar varis cicles en ser regular.[22] El hipotètic efecte McClintock indicaria que quan vàries dònes viuen juntes, la menstruació se sincronisa. No obstant, este efecte és molt controvertit i les proves científiques actuals sugerixen que no hi ha sincronisació i que l'observada es deu a l'encert. Este fenomen s'ha observat en atres animals, com les rates, en forma de sincronisació de la celosia dins del mateix grup, fenomen conegut com efecte Whitten.[23]

Número de menstruacions

El número de periodos en la vida d'una dòna varia. El fet de que les dònes menstrúen tots els mesos és relativament recent, ya que els seus antepassats alternaven en freqüència l'embaràs i l'alletament, lo que impedia l'aparició de la menstruació (amenorrea de l'alletament).[24][25]


El número de periodos menstruals també depén en gran mida de l'entorn social. Es calcula que una dòna nortamericana té unes 450 menstruacions a lo llarc de la seua vida, mentres que una dòna aborigen australiana té unes 180, pel major número de fills concebuts i a l'alletament que seguix a l'embaràs. També es creu que les dònes del Paleolític estaven mal regulades, per la seua curta esperança de vida, al número d'embarassos experimentats i al posterior alletament matern, pero també a la seua activitat física o a la seua mala salut, periodos que podien dur a la falta de menstruació.[26] Estes diferències de comportament (embarassos més espayats, absència o acurtada dels periodos d'alletament), aixina com una pubertat més primerenca, impliquen un major risc de carència de ferro per a la dòna occidental actual.[24]

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Dasgupta, Shreya(2015).. «Per qué les dònes són un dels pocs mamífers que tenen menstruació».
  2. ↑ Saltzman, Wendy; Tardif, Suzette D.; Rutherford, {{{nom3}}} (2011). Hormones and Reproduction of Vertebrates (en en), Elsevier, pp. 291–327. doi:10.1016/b978-0-12-374928-4.10013-6. ISBN 978-0-12-374928-4.
  3. ↑ Frage, Miranda A.; Hood, William H.; Adams Hillard, {{{nom3}}} (2006). «cap.10: The Menstrual Cycle, the Composition of Menses, and the Effect of Menses on the Skin», The vulva: anatomy, physiology, and pathology, Informa Healthcare, pp. 151-165. OCLC 65195252. ISBN 0-8493-3608-2.
  4. ↑ Fondo de les Nacions Unides per a l'Infància (UNICEF) (ed.): «a%20facilitadoras%20i%20facilitadores.pdf Manual sobre salut menstrual per a facilitadores».
  5. ↑ Women's Gynecologic Health.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Menstruation and the menstrual cycle fact sheet».
  7. ↑ 7,0 7,1 «Menstruation in Girls and Adolescents: Using the Menstrual Cycle as a Vital Sign».Pediatrics.118(5)
    2245–2250.ISSN 0031-4005.doi:10.1542/peds.2006-2481.Consultat el 2025-12-12.
  8. ↑ «Real-world menstrual cycle characteristics of more than 600,000 menstrual cycles».npj Digital Medicine.2(1)ISSN 2398-6352.doi:10.1038/s41746-019-0152-7.Consultat el 2025-12-12.
  9. ↑ (30/7/2020) Introducció a l'anatomia i fisiologia femenina gènero diverse, figshare, p. 32-34.
  10. ↑ «Physical Changes After Childbirth» (en en). Cleveland Clinic. Archivat des d'el original, el 2025-10-12. Consultat el 2025-12-12.
  11. ↑ «Menopause» (en en). https://www.nichd.nih.gov/. Archivat des d'el original, el 2025-09-23. Consultat el 2025-12-12.
  12. ↑ «The impact of menstrual symptoms on everyday life: a survey among 42,879 women».American Journal of Obstetrics and Gynecology.220(6)
    569.i1–569.i7.doi:10.1016/j.ajog.2019.02.048.Consultat el 2025-12-12.
  13. ↑ «Premenstrual syndrome and premenstrual dysphoric disorder».American Family Physician.84(8)
    918–924.ISSN 1532-0650.Consultat el 2025-12-12.
  14. ↑ «Premenstrual syndrome (PMS) fact sheet | womenshealth.gov». www.womenshealth.gov. Archivat des d'el original, el 2015-06-28. Consultat el 2025-12-12.
  15. ↑ “Physiology, Menstrual Cycle” . StatPearls. StatPearls Publishing. PMID 29763196.
  16. ↑ «Menstruació». www.fertilab.net. Consultat el 2024-03-07.
  17. ↑ «Orige de la paraula menstruació» (en és). CYCLO. Consultat el 2024-03-07.
  18. ↑ «Menstrual Blood-derived Cells Confer Human Dystrophin Expression in the Murine Model of Duchenne Muscular Dystrophy via Cell Fusion and Myogenic Transdifferentiation».Molecular Biology of the Cell.18(5)
  19. ↑ «Proteomic Analysis of Menstrual Blood».Molecular & Cellular Proteomics.11(10)
    1024–1035.ISSN 1535-9476.doi:10.1074/mcp.M112.018390.Consultat el 2021-05-22.
  20. ↑ «Tous els saignements ne sont pas dones règles !» (en francés). Cycle Naturel. Consultat el 22 de maig de 2021.
  21. ↑ «Edat de la menarquia i la seua relació en el nivell socioeconòmic i índex de massa corporal».Revista mèdica de Chile.135(11)
    1429–1436.ISSN 0034-9887.doi:10.4067/S0034-98872007001100009.Consultat el 22 de maig de 2021.
  22. ↑ Winckler, 2008, pp. 55-56.
  23. ↑ Thiébaut, Élise (DL 2017, ©2017). Ceci est mon sang : petite histoire dones règles, de celles qui els ont et de ceux qui els font, La Découverte, p. 169-171. OCLC 973884866. ISBN 978-2-7071-9292-9.
  24. ↑ 24,0 24,1 «What is the evidence for gender differences in ferritin and haemoglobin?».Critical Reviews in Oncology/Hematology.73(1)
    1–9.doi:10.1016/j.critrevonc.2009.03.010.Consultat el 22 de maig de 2021.
  25. ↑ Winkler, 2008, pp. 31-33, 46-47.
  26. ↑ Winckler, 2008, pp. 30-35.

Bibliografia

  • Winckler, Martin (2008). Tout ce que vous avez voulu savoir sur els règles sans jamais avoir vaig gosar li demander, Fleurus, pp. 143. OCLC 494367668. ISBN 978-2-215-09481-4.
  • Comparato, M. R. Ginecologia en esquemes (11-12, 30-38, 99-110).
  • Debuse, M. Curs Crhas de Mosby: Lo essencial en aparat endocrí i reproductor (17-24, 77-88).
  • Gori i Laruss, A. Ginecologia de Gori (49-87, 512-522).
  • Guyton-Hall Tractat de fisiologia mèdica (1115-1129).
  • El Manual Merck, 10.ª ed. (Edició del Centenari) (1938, 1948-1950).
  • Rakel, P. (2005). Conn’s Current Therapy. 57th. ed. Philadelphia, PA: WB Saunders (1291-1293).
  • Stenchever, A. (2001). Comprehensive Gynecology. 4th. ed. St. Louis, MO: Mosby (1109-1119).
  • Varis autors. doi:10.1091/mbc.i06-09-0872 Menstrual Blood-derived Cells Confer Human Dystrophin Expression in the Murine Model of Duchenne Muscular Dystrophy via Cell Fusion and Myogenic Transdifferentiation (2007)
  • Chen, L., Qu, J. & Xiang, C. The multi-functional rols of menstrual blood-derived stem cells in regenerative medicine. Stem Cell Res Ther 10, 1 (2019). https://doi.org/10.1186/s13287-018-1105-9
  • Varis autors. https://rdcu.be/c0uzE Anlysis of menstrual effluent: diagnostic potential for endometriosis (2018)
  • Jiménez-Díaz, L.M. Iribarne-Durán, O. Ocón, E. Salamanca, M.F. Fernández, N. Olea, E. Barranc. Journal of Chromatography B Volume 1035, 1 November 2016, Pages 57–66 benzophenones and parabens– in human menstrual blood o be web de Canal UGR.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Menstruació&oldid=1193025»