Hominoidea
Els hominoideos o hominoides (Hominoidea) són una superfamilia de primats catarrinos sense coa que inclou al humà i a uns atres simis estretament emparentats. Els seus membres actuals es classifiquen en dos famílies: Hylobatidae (gibones) i Hominidae, constituïda per la subfamílias Ponginae (que inclou el gènero Pose, els orangutanes) i Homininae. Esta última està constituïda per tres tribus: Gorillini (gènero Gorilla), Hominini (gèneros Pa i Homo) i la tribu extinta Dryopithecini. Prèviament, els Hominoidea es dividien en quatre famílies: Proconsulidae (els extints procònsuls); els hilobátidos (gibones); els póngidos (orangutà, gorila, chimpansé i bonobo), i els homínits (gèneros Australopithecus, Paranthropus i Homo). Els alvanços de la genètica i de la cladística han convertit en obsoletes estes divisions.
Atres denominacions
Els grans simis, excloent en ser humà, solien denominar-se antropomorfos (del grec ανθρωπομορφος, anthropos, "home" i morphos, "forma", "en forma humana") o antropoides (del grec ανθρωποιδης, anthropos, "home" i oides, "similar a"). No hi ha res que justifique la formació d'un grup per als grans simis i un atre per al ser humà, com pot comprovar-se en el cladograma propost més avall.
Filogenia i evolució
la sistemàtica cladística, que s'ha impost entre els primatólogos en els últims anys, ha posat de manifest les relacions filogenéticos dels diferents grups d'hominoideos segons es mostra en el següent cladograma simplificat:[1]
Segons esta nova classificació, els gibones són el grup més basal i el restant formen la família Hominidae, que està dividida en dos subfamílias, Ponginae (orangutanes) i Homininae; esta última, a la seua volta, es dividix en les tribus Gorillini (goriles) i Hominini (chimpansés, humans i els seus ancestros bípedos); i inclús s'agrega una tercera tribu ya extinta denominada Dryopithecini. Segons anàlisis genètics (tècnica de rellonge molecular) la separació evolutiva de les superfamilias Hominoidea i Cercopithecoidea es va produir fa entre 29,2 a 34,5 millons d'anys,[2] en el Rupeliense (Oligoceno primerenc). Pero no han aparegut fòssils de més de 25,2 millons d'anys per a comprovar-ho; concretament, el cercopitécido més antic conegut és Nsungwepithecus i el hominoideo més antic conegut és Rukwapithecus, abdós trobats en la Formació Nsungwe, en la part occidental del Gran Valle del Rift, en Tanzània.[3]
Cladograma d'Hominoidea, incloent els tàxons extints. La pèrdua de coa, i que per lo tant dividix hominoides i mones ocorre en Proconsulidae,[4][5] que junt a Euhominoidea (Hominoidea s. s), formen Proconsuloidea o Hominoidea s. l, esta apomorfía deixa a Dendropithecidae i a Kamoyapithecus com a mones en lloc d'hominoides apomórficos. Es discutix la posició de Sadaanioidea i Dendropithecidae com Catarrinos de la corona o del talle.[6][7] Els grups Proconsulidae, Proconsulinae, Afropithecinae, i el gènero Ekembo són parafiléticos dins d'Hominoidea, potser els Nyanzapithecinae varen sorgir dins d'Afropithecinae.[8]
Distribució geogràfica de les espècies vivents actualment
-
Humans
-
Chimpansés i bonobos
-
Goriles
-
Orangutanes
-
Gibones
Classificació
la superfamilia dels hominoideos inclou vàries famílies i numerosos gèneros, la majoria extints, prova d'un passat floreciente.[9]
- Gèneros basalés
- Família Dendropithecidae † (posició discutida; tractada a voltes en una superfamilia aparte, Dendropithecoidea)
- Família Proconsulidae † (posició discutida; tractada a voltes en una superfamilia aparte, Proconsuloidea)
- Subfamília Proconsulinae †
- Subfamília Afropithecinae †
- Subfamília Nyanzapithecinae †
- Família Hylobatidae
- Família Hominidae
- Subfamília Ponginae
- Subfamília Homininae
- Tribu Dryopithecini †
Història de la taxonomia dels hominoideos durant el XX
| Fins a prop de 1960 els hominoideos usualment es varen dividir en dos famílies: Hominidae (humans i els seus parents bípedos extints) i Pongidae (el restant: chimpansés, goriles, orangutanes i gibones).[10] | |
| La década de 1960 va vore l'aplicació de les tècniques de la biologia molecular a la taxonomia dels primats. Goodman va usar els seus estudis immunològics en 1963 de les proteïnas séricas i va propondre una divisió dels hominoideos en tres famílies, en els grans simis en la família Pongidae i els simis menors (gibones) en la família Hylobatidae.[11] No obstant, la tricotomia de les famílies d'hominoideos, va fer que els científics es preguntaren quin de les tres famílies es va separar primer de l'antepassat hominoideo comú. | |
| Dins de la superfamilia Hominoidea, els gibones són el grup extern: açò significa que el restant dels hominoideos estan més estretament relacionats entre ells que en els gibones. Est va permetre ubicar als grans simis dins de la família Hominidae junt en els humans, i deixant als pongidos com una subfamília; la família Hominidae ara conté les subfamílies Homininae i Ponginae. Una volta més, els tres linajes escindits en Ponginae permet als científics respondre com dels tres gèneros està menys relacionat en els atres. | |
| L'investigació va mostrar que l'orangutà és el grup extern. En comparar els orangutanes en els atres tres gèneros d'homínits (chimpansés, goriles i humans) es nota que estos últims estan més relacionats entre ells que en els orangutanes. Este descobriment va permetre ubicar als simis africans en la subfamília Homininae, formant una atra divisió. Esta classificació va ser proposta per primera volta per M. Goodman en 1974.[12] | |
| Per a intentar resoldre la tricotomia dels hominos, alguns autors proponen la divisió de la subfamília Homininae en les tribus Gorillini (simis africans) i Hominini (humans). | |
| No obstant, les comparacions d'ADN varen presentar proves convincents de que dins de la subfamília Homininae, els goriles són el grup extern. Açò sugerix que els chimpansés deuen ubicar-se en la tribu Hominini junt als humans. Esta classificació va ser proposta per primera volta per Morris Goodman en 1990.[11] |  |
| Posteriorment, les comparacions d'ADN varen conduir a la divisió de la família Hylobatidae en quatre gèneros: Hylobates, Hoolock, Nomascus i Symphalangus.[13][14] |
Comportament
Jane Goodall, Dian Fossey i Birute Galdikas varen realisar importants estudis sobre el comportament dels tres "grans simis" més coneguts. Estos estudis han demostrat que, en el seu entorn natural, els hominoideos no humans presenten una estructura social molt variada: els gibones són monógamos i territorials, els orangutanes són solitaris, els goriles viuen en chicotetes tropes en un únic líder mascle adult, mentres que els chimpansés viuen en tropes més grans i els bonobos mostren un comportament sexual promiscuo. La seua dieta també varia: els goriles són folívoros, mentres que els demés sò principalment frugívoros, encara que el chimpansé comú caça per a conseguir carn. El comportament de busca de menjar també varia.
Dieta
Aparte dels humans i els goriles, els simis seguixen una dieta predominantment frugívora, sobretot de fruta, pero complementada en una varietat d'atres aliments. Els goriles són predominantment folívoros i mengen sobretot tallos, brots, raïls i fulls, en una miqueta de fruta i atres aliments. Els simis no humans solen menjar una chicoteta cantitat d'aliments animals crus, com a insectes o ous. En el cas dels humans, la migració i l'invenció de ferramentes de caça i cuina han donat lloc a una varietat encara major d'aliments i dietes, en moltes dietes humanes que inclouen grans cantitats de tubèrculs (raïls) o llegums cuits.[15] Atres métodos de producció i processament d'aliments, incloent la cria d'animals i el refinat i processament industrial, han canviat encara més les dietes humanes[16] Els humans i atres simis mengen ocasionalment atres primats.[17] Alguns d'estos primats estan ara prop de l'extinció, sent la pèrdua d'hàbitat la causa subjacent.[18][19]
Cognició
En general, es considera que tots els hominoideos no humans són molt inteligents, i els estudis científics han confirmat àmpliament que rendixen molt be en una àmplia gama de proves cognitives, encara que hi ha relativament poques senyes sobre la cognició dels gibones. Els primers estudis de Wolfgang Köhler varen demostrar l'excepcional capacitat de resolució de problemes dels chimpansés, que Köhler va atribuir a la perspicàcia. L'us de ferramentes s'ha demostrat repetidament; més recentment, s'ha documentat la fabricació de ferramentes, tant en la naturalea com en proves de laboratori. L'imitació és molt més fàcil de demostrar en els "grans simis" que en atres espècies de primats. Casi tots els estudis sobre l'adquisició dellenguage animal s'han realisat en "grans simis" i, encara que seguix havent controvèrsia sobre si demostren verdaderes capacitats llingüístiques, no cap dubte de que suponen importants proea d'aprenentage. Els chimpansés de distintes parts d'Àfrica han desenrollat ferramentes que utilisen per a adquirir aliments, lo que demostra una forma de cultura animal.[20]
Referències
- ↑ Tree of Life: Hominidae
- ↑ Steiper, M. I.; Young, N. M. i Sukarna, T. I.(2004).«Genomic data support the hominoid slowdown and an Early Oligocene estimate for the hominoid–cercopithecoid divergence».101(49)
- 17021–17026.doi:10.1073/pnas.0407270101.
- ↑ (2013).«Palaeontological evidence for an Oligocene divergence between Old World monkeys and apes».Nature.497(7451)
- 611–614.doi:10.1038/nature12161.
- ↑ Weisberger, Mindy. Why don't humans have tails? Scientists find answers in an unlikely plau, CNN. Recuperate le 24 de març 2024. Archivate ab le original le 24 de març 2024.
- ↑ Callaway, Ewen. “How humans lost their tails — and why the discovery took 2.5 years to publish” (en). Nature 627 (8002): 15–16. doi:. PMID 38418734. Bibcode: 2024Natur.627...15C.
- ↑ “The Miocene primat Pliobates is a pliopithecoid” (2024). Nature Communications 15. doi:. PMID 38561329.
- ↑ “Primitive Old World monkey from the earliest Miocene of Kenya and the evolution of cercopithecoid bilophodonty” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 116 (13): 6051–6056. doi:. PMID 30858323. Bibcode: 2019PNAS..116.6051R.
- ↑ Bower, Bruce (8 de setembre 2020). A stray molar is the oldest known fossil from an ancient gibbon - Ancestors of these small-bodied apes were in Índia roughly 13 million years ago, a study suggests, Science News.
- ↑ Mikko's Phylogeny Archive - Hominoidea
- ↑ Simpson, G. G.(1945).«The principles of classification and a classification of mammals».85
- 1–350.
- ↑ 11,0 11,1 M. Goodman (1963). «Man’s plau in the phylogeny of the primats as reflected in serum proteins», S. L. Washburn (ed.). Classification and human evolution, Aldine, Chicago, pp. [1]–234.
- ↑ Goodman, M.(1974).«Biochemical Evidence on Hominid Phylogeny».3
- 203–228.
- ↑ Mootnick, A. i Groves, C. P. (2005). "(Hylobatidae)". International Journal of Primatology, 26(4): 971-976
- ↑ Groves, Colin (2005). «Order Primats». En: Wilson, D. I. i Reeder, D. M. (eds): Mammal Species of the World (3ª ed.). Johns Hopkins University Press, págs. 178-184. ISBN 0-8018-8221-4.
- ↑ Lawton, G.. «Every human culture includes cooking – this is how it began».
- ↑ Hoag, Hannah. “Humans llaure becoming more carnivorous”. Nature. doi:.
- ↑ Callaway, I.. «Loving bonobos have a carnivorous dark side». New Scientist.
- ↑ M., Michael. «Chimpanzees over-hunt monkey prey almost to extinction». BBC Earth.
- ↑ Extinction threat to monkeys and other primats due to habitat loss, hunting.
- ↑ McGrew, W. (1992). Chimpanzee Material Culture: Implications for Human Evolution.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Hominoidea.- Elloc de l'home en el grup dels primats [2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hominoidea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.