Graecopithecus

Graecopithecus és un gènero extint d'homínits del com existix una sola espècie coneguda: Graecopithecus freybergi, coneguda únicament per un fragment de cràneu de 1944.
L'espècimen original de Graecopithecus és una mandíbula en un tercer molar (m3) que està molt gastat, la raïl d'un (molar secundari) m2 i un fragment d'un p3 (premolar) trobats en 1944 quan les forces d'ocupació alemanes estaven construint un búnker,[1] i està datat a finals del Mioceno. L'excavació del lloc no és possible (1986), degut a que el propietari ha construït una piscina en el lloc.[2] La mandíbula va ser trobada en Grècia, en Pyrgos Vassilissis, al noroest d'Atenes.[3]
Es considera que G. freybergi podria ser en realitat la mateixa espècie que Ouranopithecus macedoniensis.[4][5] El homínit és el menys conegut dels que es troben dins d'Europa.[6]
En 2017, un equip internacional de paleontòlecs dirigit per Madelaine Böhme, de l'Eberhard-Karls-University Tübingen d'Alemània, va publicar un anàlisis detallat dels dents i l'edat dels espècimen, i va aplegar a la conclusió de que podria ser l'hominino més antic, lo que significa que podria ser el ancestro directe més antic dels humans despuix de separar-se dels chimpansés. El seu estudi simultàneu també va afirmar que, contràriament a les evidències generalment acceptades de l'orige africà del linaje humà, els ancestros humans es varen originar a partir de la principal ascendència dels simis en la regió mediterrànea (abans d'emigrar a Àfrica, a on varen evolucionar fins a convertir-se en els ancestros dels humans).[7][8]
No obstant, estes afirmacions han segut criticades per atres científics. Rick Potts i Bernard Wood varen argumentar que l'evidència és massa dèbil per a siquiera dir que és un hominino. Tim D. White va comentar que l'afirmació era sol per a respalar un argument biaixat de que Àfrica no és el lloc de naiximent dels humans; mentres que Sergio Almécija va afirmar que els caràcters individuals, com les dents, no poden contar els detalls evolutius reclamats.[9][10] Un nou anàlisis cladístico realisat per paleontòlecs de l'Universitat de Witwatersrand en 2017 no va trobar evidència per a respalar a l'espècie com un hominino o com el ancestro més antic del linaje humà que se separara dels grans simis.[11]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Casanovas‐Vilar et al. 2011
- ↑ de Bonis et al. 1986, p. 107
- ↑ de Bonis & Koufos 1999, p. 230
- ↑ Koufos & de Bonis 2005
- ↑ Smith et al. 2004
- ↑ Begun 2002, p. 361
- ↑ “Potential hominin affinities of Graecopithecus from the Clapix Miocene of Europe” . PLOS ONE 12 (5): i0177127. doi:. PMID 28531170. Bibcode: 2017PLoSO..1277127F.
- ↑ “Messinian age and savannah environment of the possible hominin Graecopithecus from Europe” (18 de setembre 2017). PLOS ONE 12 (5): i0177347. doi:. PMID 28531204. Bibcode: 2017PLoSO..1277347B.
- ↑ Daley, Jason (2017-05-23). «Controversial Study Claims Apes and Human Ancestors Split in Southern Europe» (en en).
- ↑ «Our common ancestor with chimps may be from Europe, not Africa».
- ↑ “A cladistic analysis of Graecopithecus” (en) . South African Journal of Science 113 (11/12). doi:. ISSN 1996-7489.
Referències
[editar | editar còdic]- (2004).«An examination of the dental development in Graecopithecus freybergi (Ouranopithecus macedoniensis)».Journal of Human Evolution.46
- 551–577.doi:10.1016/j.jhevol.2004.01.006.Consultat el 12 de giner de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Graecopithecus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.