Hominini

Hominini

Totes les espècies de homininos existents. Dalt: humà; avall: chimpansé comú, bonobo.

Els homininos (Hominini) són una tribu biològica de primats hominoideos que forma part de la família Hominidae. Inclou al gènero Pa (chimpansés i bonobos), al gènero Homo subtribu Hominina (humàs) i als seus antepassats extints. Hi ha Hominini en el registre fòssil des de fa 9,5-7 Ma (Tortoniense, Mioceno tardà).

En comparar l'ADN els científics han conclós que els gèneros Pa i Homo tenen antepassats comuns que varen viure de cinc fins a fa sèt millons d'anys, despuix de la qual cosa varen evolucionar separadament.

És interessant notar que fins ara solament s'han trobat algunes dents fòssils, per lo que no s'han registrat encara espècies extintes del gènero Pa i tota la llista d'extinguides són antepassades o estan relacionades en Homo, o estan per fòra de la llínea de les espècies actuals. No obstant, Orrorin i Sahelanthropus varen viure en l'época de la separació i podrien ser antepassades tant de chimpansés com d'humans.

Classificació

• Subtribu Panina
  • Gènero Pa
  • Gènero Sahelanthropus †
  • Gènero Orrorin †
• Subtribu Hominina
  • Gènero Homo
  • Gènero Ardipithecus †
  • Gènero Kenyanthropus †
  • Gènero Australopithecus †
  • Gènero Paranthropus †

Arbre filogenético

Erro al crear miniatura:

Arbre filogenético de Hominoidea.

Diferències genómicas entre humà, chimpansé i bonobo

Aproximadament el 5,1% del genoma humà està genèticament propenc al genoma del bonobo i / o del chimpansé; El 2,52% del genoma humà està més prop del genoma del bonobo que el del chimpansé i el 2,55% del genoma humà està genèticament més prop del genoma del chimpansé que del genoma del bonobo. Gràcies a una seqüenciació nova i més completa del genoma del bonobo, ara és possible comparar fàcilment el genoma del bonobo en els genomes d'atres grans simis. De fet, la tècnica de “Long-read Genome Sequencing” ha permés omplir aproximadament el 99,5% dels 108.000 buits prèviament presents en les seqüències del genoma del bonobo. I aixina contar, per eixemple, 206 gens i 1.576 gens de proteïnes codificantes, ademés, que han sofrit contracció o expansions sobre els mateixos gens presents en el genoma humà

Inserció d'elements mòvils

Els genomes del bonobo i el chimpansé tenen entre un 15 i un 25% més d'insercions d'elements mòvils en comparació als humans. No obstant, inclús si el número d'insercions específiques del bonobo és molt propenc a l'específic del chimpansé, s'ha descobert que el número d'insercions de Alu en el chimpansé i el bonobo és dos voltes major que en el genoma humà. Ademés, el genoma del bonobo mostra una reducció en la diversitat de variants d'un sol nucleòtit en comparació al genoma del chimpansé.

Duplicació segmentarias

Es va poder identificar un gran número de duplicació segmentarias i permetre revelar que la majoria d'estes segmentaciones estan intercaladas en un excés de grans duplicació intracromosómicas. Llavors és possible estudiar l'expansió de famílies de gens. Per eixemple, s'ha demostrat que la família de gens EIF4A3 (factor 4 d'iniciació de la traducció eucariota subunidad A3) s'ha estés als genomes del chimpansé i el bonobo creant aixina, respectivament, 5 i 6 còpies (EIF4A3A a EIF4A3F). Els científics estimen que la primera expansió d'esta família de gens va aparéixer fa uns 2,9 millons d'anys.

Variació estructural i alteració genètica

Els cariotips bonobo i humà diferixen en 9 inversions àmplies i s'han identificat 110 events com a elements que alteren els gens de les proteïnes codificantes. Dèsset inversions fixes diferencien al chimpansé del bonobo, de les quals 11 són específiques del genoma del bonobo i 22 regions poden representar polimorfisme d'inversió en el bonobo. Es poden identificar un total de 15.786 insercions i 7.082 deleciones com a específiques de bonobo. No tota la variabilitat genètica resulta necessàriament en la pèrdua total d'un gen o la seua duplicació. La majoria de les voltes, les mutacions són silencioses o es troben en gens que poden "tolerar" mutacions o replicació. Per eixemple, després de vàries mutacions en el genoma del bonobo, es va identificar que els bonobos havien ingressat en el seu còdic genètic una pèrdua d'un gen associat a la queratina (KRTAP19-6) i per això a la producció de cabell. Esta pèrdua no afecta en modo algun la seua capacitat per a reproduir-se i evolucionar, pero permet diferenciar la llínea ancestral comuna al chimpansé i al bonobo i la nova branca associada als bonobos.