Neopithecus

Neopithecus brancoi és un homínit extint que va viure en el Mioceno. És el únic membre del gènero Neopithecus.

Descobriment

En 1898 el paleontòlec alemà Branco va descobrir un molar aïllat en Salmendingen, en el sur d'Alemània, del com va deduir que era un molar perdut de Dryopithecus. Este fòssil i una atra evidència dental de simi fosilizado trobat en la mateixa regió varen ser revisats per Schlosser en 1901. En esta publicació Schlosser va nomenar una nova espècie i un nou gènero: Anthropodus brancoi. En 1902 Abel va notar que el gènero Anthropodus no era, de fet, nou, sent usat per a un gènero de cercopitecoideos des de 1894, proponent el nom de Neopithecus per a la nova espècie. Finalment Hrdlicka en 1924 va concloure que totes les dents trobades en el sur d'Alemània eren indiscutiblement del gènero Dryopithecus, comparant-los en l'espècie tipo i atres espècies associades. En 1926 Gregory & Hellman varen incorporar també esta espècie en el seu anàlisis de dentició dels Dryopithecus, sense observar diferències significatives en les atres espècies d'eixe gènero.