Anar al contingut

Molar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Molar
«Molar» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Molar (desambiguació).
Artícul principal → Dent.


Les dents molar (o molgues) tenen com a funció principal mastegar i triturar (o molturar) els aliments. Són característics de mamífers. Es corresponen en cada u de les dents posteriors als premolars. En la majoria dels mamífers, servixen per a moldre o triturar els aliments, per lo que el seu nom ve de la molga de molí. En la dentició decidua són semblats als de la dentició permanent.

  • Els humans adults tenen dotze molar, en quatre grups de tres en la part posterior de la boca. El tercer i últim molar de cada grup és cridat molga del juí o cordal, ya que és l'últim molar en aparéixer, a penes trencant la superfície de la geniva a l'edat de vint anys aproximadament.
  • Els molar diferixen d'una espècie animal a una atra.

Els molar en el ser humà

Primer molar superior permanent

Este primer molar és el primer en erupcionar, sent esta la pedra angular de l'oclusió. El primer signe de calcificació d'esta dent pot produir-se inclús abans del naiximent. L'esmalt complet tardarà de tres a quatre anys en completar-se; brotarà al voltant dels sis anys, pero la raïl completa no estarà formada fins als nou o dèu anys. Atres característiques són:

  • Llongitut coronaria: 7,7 mm (aprox.).
  • Diàmetro mesiodistal: 10,3 mm (aprox.).
  • Diàmetro mesioincisal de la corona aneud del coll: 8 mm (aprox.).
  • Diàmetro vestibulopalatino: 11,8 mm (aprox.).
  • Curvatura de la llínea cérvico mesial: 2 mm (aprox.).
  • Curvatura de la llínea cérvico distal: 2 mm (aprox.). Ocluye en 3⁄4 parts distal del ORD molar i 1⁄4 mesial del 2.º molar inferior., posseïx la corona més ampla en sentit vestibular-oclusal. És la dent de major tamany. Té quatre cims funcionals: dos vestibulars i dos palatinas. Té una àmplia superfície oclusal i és multifactorial ademés de contar en un fort soport radicular. Relació en les atmns. Posseïx 3 raïls: 2 vestibulars i 1 palatina.

Cara vestibular

Característiques de la cara vestibular:

  • Forma romboidal
  • El cim mesio-vestibular és llaugerament més ampla a la diste-vestibular.
  • Posseïx una regata vestibular i un cim diste-vestibular, la qual és més cònica que la mesio-vestibular.
  • La regata de desenroll vestibular que separa les dos cim vestibulars és més o menys equivalent entre els ànguls mesiovestibulares i distolinguals.
  • La cara vestibular és més curta en sentit cérvico-oclusal i més ampla en sentit mesio-distal, el cim diste-vestibular és més chicoteta i permet vore la diste-palatina, les raïls més indentades cap a distal.
  • La raïl mesial està veïna en la regata vestibular.
  • Moltes voltes des d'esta superfície presenta una àrea aplanada o convexa en la cara distal, immediatament sobre el cim distovestibular en el terç cervical de la corona.
  • Les 2 raïls poden vore's des de la cara vestibular: els eixos radiculares estan inclinats en sentit distal, les raïls no són rectes.
  • El punt de forcall de les raïls vestibulars estan ubicades aproximadament a 4 mm sobre la llínea cervical (pot variar esta mida).
  • Per lo generala raïl vestibular és més curta que la llingual.

Cara palatina

Característiques de la cara palatina:

  • Té forma de trapezi.
  • Les cares proximals convergixen més, són més angostes a mida que s'acosten al coll.
  • Posseïxen dos cims de diferent tamany, la mesio-palatina ocupa les 3/5 parts de tota la cara palatina de la corona.
  • La llínea cervical és recta a diferència de les vestibulars.
  • Posseïx una regata palatino.
  • El cim distolingual constituïx els 2/5 remanentes.
  • L'àngul format per l'entorn de la corona mesial i l'alvertent mesial del cim mesio lengual és casi de 90 graus.
  • L'unió dels alvertents mesial i distal d'este cim descriu un àngul obtús.
  • Les tres raïls són visible des de la cara llingual, en la gran raïl en primer pla.
  • La raïllingual és cònica i termina en un àpiç ben redonejat.

Cara mesial

Característiques de la cara mesial:

  • En el coll de les corones té un diàmetro màxim vestíbul-palatino.
  • El contorn trapezoidal és convergent en sentit vestíbul-palatino cap a oclusal.
  • El cim mesio-palatina és més alta que la mesio-vestibular.
  • La llínea cervical és irregular, posseïx uns tubèrculs i regates complementàries que són liviadores oclusals, els quals es troben en els espais interdentals.
  • En la cara mesial el punt de contactat és en l'unió del terç mig i oclusal més cap a vestibular.
  • La cresta marginal mesial, que confluïx en les crestes cuspidias mesio-vestibular i mesio-llingual, és irregular.
  • La raïl mesio-vestibular és ampla i aplanada en la seua cara mesial.
  • L'entorn vestibular de la raïl s'estén cap a dalt i fòra de la corona i termina en un àpiç romo.
  • La raïllingual és més llarga que la mesial.

Cara distal

Característiques de la cara distal:

  • Està formada pel cim distal-vestibular i distal-palatina, la cresta mesio-distal. El cim diste-palatina és d'igual tamany que la diste-vestibular.
  • La llínea cervical és casi recta, la cresta marginal distal és més curta en sentit vestíbul- palatino i menys prominent.
  • El punt de contacte és en el punt mig de la corona. La cresta marginal distal s'afona fortament en direcció cervical i expon cresta triangular en la part distal de la superfície oclusal de la corona.
  • La cara distal de la corona en general és convexa, en una superfície plana redonejada, llevat una chicoteta zona prop de la raïl distal-vestibular en el terç cervical.
  • La raïl diste-vestibular té la base més angosta que les atres dos.

Cara oclusal

Característiques de la cara oclusal:

  • Té forma romboidal.
  • És més ampla en sentit mesial i palatino.
  • Posseïx uns ànguls aguts mesio-vestibulars i distos palatinos, dos obtusos que són mesio-palatinos i diste-vestibular.
  • La cara oclusal presenta un cim mesio-vestibular i diste-vestibular separada per una regata vestibular.
  • Posseïx una fossa triangular central. Partint d'ella trobem la regata vestibular i una regata mesial.
  • Té una fosita secundària mesial i un microsurco en el vorell mesial que correspondrà a la cresta marginal-mesial.
  • Posseïx una fossa marginal distal d'a on ve la regata palatino i una regata distal en l'àngul dolós.
  • Trobem també una fosita secundària triangular distal i una apófisis o cresta oblicua que es troba tendint al cim mesio-palatina i diste-vestibular.
  • S'observa una regata travessera de la cresta oblicua i el «Tubèrcul de Carabelli», trobant-se est en el primer molar superior.
  • La seqüència del tamany del cim: el cim mesio palatina és més gran seguint el cim mesio vestibular, després el cim diste-vestibular, sent la més chicoteta el cim diste-palatina.
  • Els cims més aguts són les mesio-vestibulars i seguint el cim diste palatina.
  • El costat vestibular té major prominència en el terç mesial.
  • Els costats proximals abdós són convexos.

Segon molar superior permanent

Esta peça complementa al primer molar en la seua funció. Les raïls d'estes són molt llargues o encara més que les del primer molar, el cim diste palatina és més chicoteta i no posseïx quint cim. La calcificació comença entre els 2 anys o 2,5 anys des del naiximent. L'esmalt complet tardarà entre 7 i 8 anys en conformar-se. La dent brota entre els 12 i 13 anys, pero la raïl no estarà completament formada fins als 14 o 16 anys. Atres característiques d'esta peça dental són:

  • Mesio distal de la corona: 9 mm (aprox.).
  • Vestíbul palatino: 11 mm (aprox.)
  • Curvatura de la llínea cervical mesial 1 mm (aprox.).
  • Curvatura de la llínea cervical distal 0.0 mm (aprox.)
  • Llongitut
    • Total 20,7 mm (aprox.)
    • Corona 7,2 mm (aprox.)
    • Raïl 13,5 mm (aprox.)
    • Ocluye en les 3⁄4 parts distals del 2.º molar i 1⁄4 del ORD molar inferior.

Cara vestibular

La corona és:

  • Més curta en sentit cervico-oclusal i més ampla en sentit mesio-distal.
  • cim diste-vestibular és més chicoteta i permet vore la diste-palatina.
  • Raïls més inclinades cap a distal.
  • Àpiç diste-vestibular cap a distal de la corona. Àpiç mesio-vestibular relacionat en la regata vestibular.

Cara palatina

  • El cim diste palatina és més chicoteta. Pot vore's el cim diste vestibular a través de la regata palatino.
  • No hi ha tubèrcul.
  • La raïl palatina és més estreta en sentit mesio-distal i en inclinament distal neta.
  • Àpiç palatino en llínea en la punta del cim diste palatina. En lloc que en la regata llingual quan és tricuspídeo, es veu per esta cara un sol cim pentagonal, convexa i sense regata.

Cara mesial

La medida vestíbullingual és més o menys la mateixa que la del primer molar, pero la llongitut de la corona és menor. Les raïls no divergixen tant en sentit vestíbullingual; estan dins dels confines senyalats per eixes dos cares de la corona.

Cara distal

Ya que el cim diste-vestibular és més chicoteta que en el primer molar, pot vore's més de la mesiovestibular. Des d'este àngul no es pot observar la mesio-llingual. L'àpiç de la raïllingual està en la llínea del cim distolingual.

Cara oclusal

El tipo més freqüent del segon molar és el romboidal, encara que en comparacions en el primer molar els ànguls aguts de l'àrea romboidal són menors, i els ànguls obtusos són majors.

  • El diàmetro vestíbullingual de la corona és més o menys igual, pero el diàmetro mesiodistal és aproximadament 1 mm més curt. Els cims mesio-vestibulars i mesio-llinguals són tan grans i ben desenrollades com en el primer molar, en general quan es medix la corona en el seu diàmetro major de vestibular a llingual per la part distal, és considerablement menor que el diàmetro més gran de vestibular a llingual per la part mesial, i presenta major convergència cap a distal que el primer molar.
  • No és rar trobar més regates suplementàries i fosillas en la superfície colossal d'un segon molar superior, que en el primer molar. Atres formes que podem observar en la cara oclusal d'un segon molar superior són:
  • Forma trapezoidal: La regata de la cresta oblicua és més curt per la reducció de tamany a presentar el cim diste-palatina, determinant la forma trapezoidal.
  • Forma triangular: Presenta una forma de T, desapareix el cim diste-palatina, quedant 3 cims que li conferixen esta forma triangular.
  • Compressió de forma elíptica: És cridada aixina perque hi ha un acostament dels ànguls mesio-palatino i diste-vestibular, sent este tetracúspide. En esta cara desapareix la regata de la cresta oblicua, i la regata central es dividix cap a distal.

Tipos de molar en els mamífers

Existixen varis tipos de molar d'acort a la forma, creiximent, número i altura dels cims.[1] el molar típic dels mamífers es coneix com molar tribosfénico, a on hi ha un cim llingual en la dent superior cridada protocono que cau sobre una depressió posterior del molar inferior cridada talónido. el molar tribosfénico superior està definit per un trígono (forma triangular) format per tres cims (protocono, paracono i metacono) i el molar inferior per trigónido (igual que trígono, pero les denominacions en el molar inferior terminen en "anat") en protocónido, paracónido i metacónido, i un talónido (depressió o vall) vorejat en tres cims (entoconido, hipoconido i hipoconúlido). Els distints tipos de molar són modificacions d'este molar tribosfénico per adicció o perduda de cims i valls, i per l'aparició de crestes que unixen els cims. En els distints grups de mamífers existix ademés la tendència a l'aparició d'un cim labial secundari en el molar superior cridada "hipocono". El hipocono s'ha desenrollat a lo manco vint voltes independents en distints grups de mamífers i de distintes maneres.[2]

D'acort a la forma dels seus cims, els molar poden ser:

  • Bunodonte: superfície de la dent es fa quadrangular i els cims s'eleven en forma de con o "bunos". Dieta omnívora. Hi ha una tendència a perdre el paracónido en el molar inferior.
  • Selenodonte: cims iguals a les d'una dent bunodonte pero en forma de mija lluna cridats "selenos". En general són hipsodontes. Dieta herbívora.
  • Lofodonte: els cims s'unixen formant crestes anomenades lofos. el molar lofodonte típic és el bilofodonte (dos lofos). Dieta herbívora. En el molar superior estan el hipolofo i el protolofo, en l'inferior, el hipolofido i el metalofido. Hi ha una tendència a aumentar el número de lofos (polifodonte). En el cas extrem de l'últim molar d'alguns caviomorfos, a on hi ha una multiplicació de lofos, es parla d'una dent eslasmodonte. En alguns animals hi ha combinacions entre la morfologia selenodonte i lofodonte, per eixemple en els cavalls.
  • Secodonte: dieta carnívora, adaptada al tall. En els mamífers de l'orde Carnívora, es forma la cuchilla carnicera, complex entre el quart premolar superior (P4) i el primer molar inferior (m1). Els molar superiors tendixen a reduir-se i els inferiors es comprimixen i la superfície de masticació tendix a desaparéixer.
  • Zalambdodonte: en cims en V. En Insectivora
  • Dilambdodonta: en crestes en forma de w dispostes en sentit anteroposterior. En alguns insectívors i en microquirópteros. Estos distints tipos de molar poden combinar-se. Per eixemple els cavalls posseïxen molar lofoselenodontes.[3]
Model general de diferents morfologia de dents molar (ilustrats per parells: molar superiors a l'esquerra i inferiors a la dreta). 1) Molar tribosfénico; 2) Molar secodonto; 3) Molar bunodonto; 4) Molar selenodonto; 5) Molar lofodonto. T: talónido; a) Vert: paracono/paracónido; b) roig: metacono/metacónido; c) blava: protocono/protocónido; f) celest: hipocono/hipocónido; i) rosa: entocónido; vert obscur: paraestilo/hipoconúlido; negre: cims secundaris

Nomenclatura dels molar

Teoria tribercular de l'aparició dels cims

Plantilla:Vore

Les estructures dins dels molar reben distints noms d'acort a la seua posició i morfologia.[4] Esta nomenclatura va ser desenrollada per Henry Fairfield Osborn i és, encara que en moltes variants, la que continua vigent hui.[5][6]

  • Se li agrega el sufix "-cons/-cónidos" (molar superior/molar inferior): als cims principals: Paracono, Metacono, Protocono i Hipocono en el molar superior, i Paracónido, Metacónido, Protocónido, Hipocónido i Entocónido en el molar inferior. S'usa este nom tant per als molar bunodontes com selenodontes, és dir tants per als "buno" com per als "selenos".
  • Se li agrega el sufix "-cónulo/-conúlido" (molar superior/molar inferior): als cims secundaris. Per eixemple, Metacónulo, Hipoconúlido.
  • Se li agrega el sufix "-stilo/stílido" (molar superior/molar inferior): als cims perifèrics que es troben en els rebancs o cíngulos de la dent. Estos cims es nomenen tradicionalment d'acort a la seua rodalia en els cims principals, encara que alguns anatomistas preferixen nomenar-les d'acort a la seua posició en la dent.
  • Se li agrega el sufix "-lofo/lófido" (molar superior/molar inferior): a les crestes que unixen cims incloent en el nom d'una els cims involucrats. Per eixemple, el hipolófico és la cresta que unix al hipocónido en el entocónido. Estes crestes a sovint posseïxen crestes secundàries: es diu crista a la cresta secundària del ectolófido; antecrochet a la del protolofo, i crochet a la del metalofo.[4]
  • S'utilisa el sufix "-crista/-crístida" (molar superior/molar inferior): a les crestes que ixen dels cims pero no les unixen en atres cims. També s'utilisa per a denominar les vores dels selenos.
  • A les estructures en la part llingual del molar a sovint se li agrega el sufix "ento-" (de "intern") mentres que les de la part llingual se'ls agrega el sufix "ecto-" ("extern). Les estructures en la part mesial del molar a sovint se li agrega el sufix "pre-" (de "previ") mentres que les de la part distal se'ls agrega el sufix "post-" ("posterior"). La part mesial és aquella que està cap als incisius.[6]
  • Els prefixos dels cims "per a-", "meta-", "proto-", "changlot-", etc, es relacionen en la successió i posició dels cims d'acort a l'antiga teoria tritubercular de l'evolució dels molar de Cope i Osborn. Encara que dita teoria ha perdut vigència, es continuen usant els noms per a la descripció dels molar. El prefix "proto" es referia al cim original que seria homòloga a una dent d'un sol cim segons Osborn, i seria el primer cim en aparéixer no solament en la evolució sino en el desenroll.[4] Açò va ser criticat tempranamente pels estudis d'embriologia a on es mostrava que el primer cim en el desenroll embrionari dels molar superiors era el paracono.[4] Més tart es va demostrar que açò és variable i el primer cim en aparéixer en l'ontogènia no tindria relació en l'evolució de la dent.[5]

Alguns noms particulars

Erro al crear miniatura:
Evolució del hipocono
  • Crista obliqua: en la terminologia primatològica es referix a una cresta que sorgix del protocono cap al metacono en el molar superior, moltes voltes unint-els.[7] No obstant en l'anatomia paleontólogica, la crista oblicua es referix a la cresta mesial del hipocónido en el molar inferior (prehipocrística en alguns treballs).[6][8]
  • Hipocono i pseudohipocono: el nom "hipocono" es referix a un cim llingual posterior en el molar superior de mamífers omnívoros i herbívors. El hipocono aumenta la superfície de molienda del molar i la seua eficàcia.[5] S'ha desenrollat a lo manco vint voltes independents en distints grups de mamífers i de distintes maneres.[2] Estrictament el nom "hipocono" es referix a aquell cim sorgit del cíngulo posterior de la dent, i alguns autors preferixen el terme "pseudohipocono" per a aquelles que es presenten en la mateixa posició pero tenen atres orígens evolutius.

Orige

Les dents en múltiples cims dels mamífers provablement varen evolucionar a partir de dents d'un sol cim en els sinápsidos, encara que la diversitat de patrons molar en els terápsidos i la complexitat dels primers molar dels mamífers fan que siga impossible determinar cóm va succeir açò. D'acort en la "teoria de la diferenciació" àmpliament acceptada, han sorgit cims adicionals per gemació o creiximent de la corona, mentres que la "teoria de la concrescencia" rival propon que les dents complexes varen evolucionar per l'agrupació de dents còniques originalment separats. Generalment s'accepta que els mamífers térios (placentaris i marsupials) varen evolucionar a partir d'un ancestro en molar tribosfénicos, en tres cims principals dispostes en un triàngul.[1][9]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 (2006) Kenneth D. Rose. (ed.). The begining of the Age of Mammals, Maryland: Johns Hopkins University Press, p. 27. ISBN 0801884721.
  2. ↑ 2,0 2,1 pnas. org/content/92/23/10718 «The hypocone as a key innovation in mammalian evolution».Proceedings of the National Academy of Sciences.92(23)
    10718–10722.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.92.23.10718.Consultat el 17 de juny de 2020.
  3. ↑ Viscaí, Sergio F.; Kay, Richard F., {{{nom2}}}; Bargo, M. Susana., {{{nom3}}} (2012). worldcat. org/oclc/812174473 Early Miocene paleobiology in Patagonia : high-latitude paleocommunities of the Santa Cruz Formation, Cambridge University Press. OCLC 812174473. ISBN 978-1-139-56864-7.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Osborn, Henry Fairfield; Gregory, William K. (1907). org/details/evolutionofmamma01osbo/page/n7/mode/2up Evolution of mammalian molar teeth to and from the triangular type including collected and revised researches trituberculy and new sections on the forms and homologies of the molar teeth in the different orders of mammals, by Henry Fairfield Osborn ... Ed. by W. K. Gregory., Macmillan,.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 MacCord, Katherine (2017). Arizona State University. (ed.). Development, evolution, and teeth: how we came to explain the morphological evolution of the mammalian dentition..
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 amnh. org/handle/2246/1130 «Mixodectidae, Microsyopidae, and the insectivore-primat transition. Bulletin of the AMNH; v. 140, artícul 4».Consultat el 17 de juny de 2020.
  7. ↑ Butler, P. M. (1963). elsevier. com/retrieve/pii/B9780080098234500057 Dental Anthropology (en en), Elsevier, pp. 1–13. doi:10.1016/b978-0-08-009823-4.50005-7. ISBN 978-0-08-009823-4.
  8. ↑ amnh. org/handle/2246/1126 «Deltatheridia, a new order of mammals. Bulletin of the AMNH; v. 132, artícul 1».Consultat el 2021-12-17.
  9. ↑ Zhao, Z.; Weiss, K. M.; Estoc, {{{nom3}}} (2000-06-29). doi. org/10.1017/cbo9780511542626.011 Development and evolution of dentition patterns and their genetic basis, Cambridge University Press, pp. 152–172.

eo:VangodentoMolaro


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Molar&oldid=1249589»