Anar al contingut

Teoria tritubercular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cambridge Natural History Mammalia Fig 039.png
Teoria tritubercular

La teoria tritubercular atén a l'orige de la morfologia dels molar de mamífers. Va ser desenrollada pel paleontòlec nortamericà Edward Drinker Cope en 1873 i ampliada per Henry Fairfield Osborn en successius treballs.[1][2][3]

La teoria propon que el dent molar dels mamífers part d'una dent d'una sola cim com el dels reptils. A cada costat de la corona d'esta dent es formen un cim extra formant un tipo de dent de tres cims desiguals cridat "protodonte". Quan els cims laterals es desenrollen com el cim central, la dent molar es transforma en "triconodonte", una dent en el que els tres cims estan colocats en una mateixa fila. Després es forma un triàngul, que en els molar superiors es diu trígono i en els inferiors trigónido, degut a que els cims laterals s'han desplaçat en els molar superiors al costat extern i en els inferiors, al costat intern. Este molar representa el tercer estadi cridat "tritubercular".[4] El cim principal, central, cridada protocono en els molar superiors i protocónido en els inferiors, era considerada homòloga al cim únic dels reptils en corones haplodontes, encara que més tarde açò va ser descartat per evidències paleontológicas i embriológicas que sugerien que atres cims, principalment el paracono (cim extern i anterior), s'haurien desenrollat primer.[5][6]

Esta teoria solament es referia a les dents molar, considerant que les dents premolars varen evolucionar d'una manera diferent, degut a que se sostenia que el cim principal intern dels premolars superiors s'havia desenrollat del cíngulo intern i per lo tant no equivalia al protocono. Per açò li la denomine deuterocono. Açò va ser criticat per atres naturalistes, com per eixemple el paleontòlec argentí Santiago Roth, que argumentaven que alguns premolars tenen una morfologia idèntica a les dels molar i per lo tant s'haurien desenrollat d'igual manera.[4]


A la teoria tritubercular se li va opondre originalment la teoria de la concrescencia, desenrollada des del punt de vista de l'embriologia; i segons esta teoria, actualment en desús, els molar plexodontes s'haurien format per la fusió de dents simples.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cope, E. D. (1873). On the primitive types of the orders of Mammalia Educabilia., [s.n.].
  2. Osborn, Henry Fairfield; Gregory, William K. (1907). Evolution of mammalian molar teeth to and from the triangular type including collected and revised researches trituberculy and new sections on the forms and homologies of the molar teeth in the different orders of mammals, by Henry Fairfield Osborn ... Ed. by W. K. Gregory., Macmillan,.
  3. The American Naturalist.31(372)
    993–1016.ISSN 0003-0147.doi:10.1086/276747.Consultat el 2020-12-03.
  4. 4,0 4,1 Revista del Museu de l'Argent.30
    171-255.
  5. MacCord, Katherine (2017). Arizona State University. (ed.). Development, evolution, and teeth: how we came to explain the morphological evolution of the mammalian dentition..
  6. Mones, Alvaro (1979). Les dents dels vertebrats: una introducció al seu estudi (en és), Universitat de la República, Divisió Publicacions i Edicions..