Cim de Carabelli
El cim de Carabelli, o el tubèrcul de Carabelli, o el tuberculum anomale de Georg Carabelli, és una chicoteta cim adicional en el costat intern dels molar superiors. Este cim adicional generalment es troba en el primer molar, i es torna progressivament menys provable en el segon i tercer molar. Este cim està completament absent en alguns individus i present en uns atres en una varietat de formes. En alguns casos, el cim de Carabelli pot rivalizar en els cims principals en tamany. Atres formes relacionades inclouen crestes, clots o regates. Este cim adicional va ser descrita per primera volta en 1842 per l'hongarés Georg Carabelli (Carabelli György), el dentiste de la cort de l'emperador austríac Franz.
El cim de Carabelli és una característica heretable. Kraus (1951) va propondre que l'homocigositat d'un gen és responsable d'un tubèrcul pronunciat, mentres que l'heterocigoto mostra regates, forats, tubèrculs o protuberàncies lleus. Estudis posteriors varen mostrar que el desenroll d'esta traça es veu afectat per múltiples gens. El cim de Carabelli és més comú entre els europeus (75-85% dels individus) i més rara en les illes del Pacífic (35-45%), encara que no es fa referència a cap estudi ací per a respalar eixa afirmació.
A pesar de que és a voltes referit a en textbooks com el Cim de Carabelli, és de fet un tubèrcul, açò es referix a que normalment solament té esmalt, i rares voltes conté dentina, i mai té una raïl davall.[1]
Referències
- ↑ Hillson, Simon (28 de setembre de 1996). Dental Anthropology, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-45194-9. Consultat el 17 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cúspide de Carabelli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.