Anar al contingut

Cercopithecidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cercopithecidae

Els cercopitécidos o Mones del vell món moderns (Cercopithecidae, del grec κέρκος, kerkos, 'coa', i πίθηκος, pithēkos, 'mona'[1]) són una família de primats de la superfamilia Cercopithecoidea inclosa dins del clado Catarrhini. Dins d'esta gran família es classifiquen 21 gèneros i 139 espècies vivents i inclouen varis primats com els babuinos, cercopitecos, macacos, mandriles i colobos. Filogenéticamente, estan més emparentats en els simis que en els mones del Nou Món, ya que les mones del Vell Món i els simis varen divergir d'un antepassat comú fa entre 25 i 30 millons d'anys. [2] Este clado, que conté les mones del Vell Món i els simis, va divergir d'un ancestro comú en les mones del Nou Món fa al voltant de 45 a 55 millons d'anys.[3] Les espècies individuals de mones del Vell Món estan més emparentades entre sí que en els simis o qualsevol atra agrupació, en un antepassat comú fa uns 14 millons d'anys.[4]

En l'actualitat, les mones del Vell Món són natius d'Àfrica i Àsia, i habiten en numerosos entorns: selves tropicalss, sabanes, xaraés i terrenys montanyosos. En el passat varen habitar gran part d'Europa; hui, els únics supervivents en Europa són els macacos de Berbería de Gibraltar. Es desconeix si eren natius de Gibraltar o si varen ser duts pels humans. Algunes mones del Vell Món són arborícolas, com els colobos; uns atres són terrestres, com els babuinos. La majoria són a lo manco parcialment omnívoros, pero tots preferixen la matèria vegetal, que constituïx la major part de la seua dieta. La majoria són molt oportunistes, mengen principalment fruta, pero també consumixen casi qualsevol aliment disponible, com a flors, fulls, bulbos i rizomas, insectes, caragols, chicotets mamífers, i fem i almoines dels humans.

Característiques

Els cercopitécidos, sobre atres primats, tenen un tamany mijà a gran. Varien des d'espècies arbòrees com els colobos fins a formes completament terrestres com els babuinos. Els més chicotets són els talapoines (Miopithecus) que tenen una llongitut de 34 a 37 centímetros i un pes entre 0,7 i 1,3 quilograms; els més grans són els mandriles (Mandrillus sphinx), els mascles dels quals medixen fins a 70 cm i apleguen a pesar fins a 50 quilograms (les femelles de l'espècie són significativament més chicotetes).[5]

Es diferencien en el seu aspecte exterior dels homínits per la presència de coa i de les mones del nou món (platirrinos) per les seues coes no prensils. La diferència morfològica fonamental entre els catarrinos i els platirrinos, radica en la seua estructura nassal, i entre els cercopitécidos i els homínits és la dentadura (el número de dents és el mateix, pero tenen diferent forma). En els platirrinos les fosses nassals apunten lateralment, mentres en els catarrinos, apunten cap a avall. Atres diferències inclouen un os ectotimpánico tubular i huit en lloc de dotze premolars, en una fòrmula dental de: Plantilla:Fòrmula dental

Vàries mones del Vell Món presenten rarea anatòmiques. Per eixemple, els mones colobos tenen polzes en forma de muñones per a facilitar els seus moviments arborícolas, el mona narigudo té un nas extraordinari, mentres que els mones de nas respingona casi no tenen nas. El pene del mandrí mascle és de color carmesí i el ouera és la; la cara també és de colors vius. La coloració és més pronunciada en els mascles dominants.[6]

Comportament i ecologia

Dieta

La majoria de les mones del Vell Món són a lo manco parcialment omnívoros, pero tots preferixen la matèria vegetal, que constituïx la major part de la seua dieta. Els mones de full són els més vegetarians, subsistint principalment de fulls i menjant només un chicotet número d'insectes, mentres que les atres espècies són molt oportunistes, menjant principalment fruta, pero també consumint casi qualsevol aliment disponible, com a flors, fulls, bulbos i rizomes, insectes, caragols i inclús chicotets vertebrats. [7] La dieta del macaco de Berbería consistix principalment en fulls i raïls, encara que també menja insectes i utilisa cedres com a font d'aigua.[8]

Reproducció

En les mones del Vell Món, la gestació dura entre cinc i sèt mesos. Els parts solen ser únics, encara que, com en el cas dels humans, ocasionalment es produïxen bessons. Les crío naixen relativament ben desenrollades i són capaces d'agarrar-se al pelage de la seua mare en les mans des del naiximent. En comparació a la majoria dels mamífers, tarden molt en alcançar la madurea sexual, sent de quatre a sis anys en la majoria de les espècies.

Sistemes socials

En la majoria de les espècies, les filles permaneixen en les seues mares de per vida, per lo que el grup social bàsic entre les mones del Vell Món és una tropa matrillinial. Els mascles abandonen el grup en aplegar a l'adolescència i busquen una nova tropa a la que unir-se. En moltes espècies, un sol mascle adult viu en cada grup, expulsant a tots els rivals, pero unes atres són més tolerants, establint relacions jeràrquiques entre mascles dominants i subordinats. El tamany dels grups és molt variable, inclús dins d'una mateixa espècie, depenent de la disponibilitat d'aliments i atres recursos.[7]

Evolució

El rellonge molecular estima la divergència entre cercopitécidos i hominoideos en 25-30 millons d'anys, pero no han aparegut fòssils de més de 25,2 millons d'anys per a comprovar-ho; concretament, el cercopitécido més antic conegut és Nsungwepithecus i el hominoideo més antic conegut és Rukwapithecus, abdós trobats en la Formació Nsungwe, en la part occidental del Gran Valle del Rift, en Tanzània.[9]

Classificació

Cercopithecus mitis
Macaca sinica
Papio papio
Papión chacma (Papio ursinus), parc nacional de Chobe, Botswana.

Referències

  1. ↑ «CERCOPITECO» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2024-10-11.
  2. ↑ «Els fòssils indiquen un antepassat comú per a les mones i simis del Vell Món». Scientific American. «25 million to 30»
  3. ↑ {“Temps de divergència i la radiació evolutiva de les mones del Nou Món (Platyrrhini, Primats): un anàlisis de senyes fòssils i moleculars” . PLOS ONE 8 (6): i68029. doi:10.1371/journal. posa.0068029. PMID 23826358. Bibcode: 2013PLoSO...868029P.
  4. ↑ Dawkins, Richard (2004). The Ancestor's Tale: A Pilgrimage to the Dawn of Evolution, Houghton Mifflin Harcourt, p. 138. ISBN 9780618619160.
  5. ↑ Brandon-Jones, Douglas & Rowell, Thelma I. (1984). Macdonald, D. (ed.). The Encyclopedia of Mammals, Nova York: Facts on File, pp. 370–405. ISBN 0-87196-871-1.
  6. ↑ “Variables de desenroll i ranc de dominancia en mandriles macho adolescents (Mandrillus sphinx)” (2002). American Journal of Primatology 56 (1): 9-25. doi:10.1002/ajp.1060. PMID 11793410.
  7. ↑ 7,0 7,1 (1984) Macdonald, D. (ed.). The Encyclopedia of Mammals, New York: Facts on File, pp. 370–405. ISBN 0-87196-871-1.
  8. ↑ “Efectes de la disponibilitat d'aigua i la calitat de l'hàbitat en el comportament de despulle dels cedres de Berbería. Bark- Stripping Behavior in Barbary Macaques” (2001). Conservation Biology 15: 259-265. doi:10.1111/j.1523-1739.2001.99019. x.
  9. ↑ (2013).«Palaeontological evidence for an Oligocene divergence between Old World monkeys and apes».Nature.497(7451)
    611–614.doi:10.1038/nature12161.
  10. ↑ Wilson, D. E. (ed.). [1], Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-8221-4.
  11. ↑ Phylogeny Archive- Cercopithecidae
  12. ↑ John A. Hart, Kate M. Detwiler, Christopher C. Gilbert, Andrew S. Burrell, James L. Fuller, Maurice Emetshu, Terese B. Hart, Ashley Vosper, Eric J. Sargis, Anthony J. Tosi(2012).PLoS ONE.7(9)doi:10.1371/journal. posa.0044271.
  13. ↑ «New monkey species in Mabira - expert». Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2007. Consultat el 17 de febrer de 2007.
  14. ↑ Groves, Colin(2007).«The Endemic Uganda Mangabey, Lophocebus ugandae, and Other Members of the albigena-Group (Lophocebus)».Primat Conservation.22
  15. ↑ Sinha, A.,Datta, A., Madhusudan, M. D. and Mishra, C.(2005).«Macaca munzala: a new species from western Arunachal Pradesh, northeastern Índia».International Journal of Primatology.26(977)
    989.doi:10.1007/s10764-005-5333-3.
  16. ↑ (2006).«A New Genus of African Monkey, Rungwecebus: Morphology, Ecology, and Molecular Phylogenetics».Science.312(5778)
    1378.doi:10.1126/science.1125631.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cercopithecidae&oldid=1373181»