Anar al contingut

Trachypithecus auratus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
lutung o langur de Java (Trachypithecus auratus)


El lutung o langur de Java, (Trachypithecus auratus) és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae que habita en l'illa de Java i algunes illes veïnes.[1]

Subespècies i distribució

L'espècie es distribuïx en les illes indonèsias de Java, Bali, Lombok, Pulau Sempu i Nusa Barung; sent provable que la població de Lombok haguera segut introduïda pels humans.[2]

  • T. auratus auratus (langur de Java oriental), es troba a l'orient de Java, Bali, Lombok, Pulau Sempu i Nusa Barung.
  • T. auratus mauritius (langur de Java occidental), restringida a l'occident de Java.

En 1995, l'actual espècie Trachypithecus ebenus es va classificar temporalment com subespècie de T. auratus,[3] pero va ser elevada posteriorment al ranc d'espècie en 2001.

En 2008, Roos et al, varen conferir a T. a. mauritius el ranc d'espècie, en el nom binomial Trachypithecus mauritius.[4]

Característiques

Les dos subespècies tenen un pelage negre lustroso de color gris en les extremitats, flancs i pancha. Alguns eixemplars de la subespècie T. a. auratus posseïxen pelage anaranjado. Les críes naixen en pelage de colo taronja, el qual tendix a fer-se més obscuro en l'edat.[5] Les femelles diferixen pel fet de posseir un pegat groc en la regió púbica.[6][7] Dins de la subespècie Trachypithecus auratus auratus existix una chicoteta població els individus de la qual no perden la seua coloració jovenil en aplegar a l'edat adulta; en lloc d'això, el pelage solament es obscurece llaugerament, guardant matisos grocs en els flancs, els membres, al voltant dels oïts, i una tenyida negra en l'esquena.[7]

El promig de pes corporal és de 7 kg, la talla promig és de 55 cm, i com tots els langures la coa és molt llarga alcançant fins a 98 cm de llongitut.[8]


El lutung de Java habita dins i en les afores de la selva tropical.[7] És un primat diürn i arbòreu.[7] La seua dieta és principalment herbívora, consistent en fulls, fruts, flors i brots; en menor proporció també s'alimenten de larvas. Com uns atres colobinos, posseïxen estòmecs especialisats per a digerir plantes de modo eficient.[8] També posseïxen glàndules salivares grans que els ajuden a digerir els aliments.[7]

És un animal social que conviu en grups d'a lo manco sèt individus, en un o dos mascles adults dins del mateix.[7] Les femelles, a pesar d'ocupar-se de les seues pròpies críes i les de les atres femelles del grup, són agressives en presència de femelles d'atres grups.[7] L'espècie no posseïx una temporada de emparellament discernible i les femelles paren un sol refillol per volta.[7]

Conservació

l'UICN considera al langur de Java una espècie vulnerable, a causa del decliu de la seua població a raïl de la captura dins del tràfic illegal de mascotes, la caça i la pèrdua d'hàbitat.

Referències

  1. ↑ Groves, Colin (2005). Wilson, D. E. (ed.). Mammal Species of the World, 3ª edició, Baltimore: Johns Hopkins University Press, pp. 175. ISBN 0-8018-8221-4.
  2. ↑ Groves, C.P. (2001). Primat Taxonomy, Washington, D.C.: Smithsonian Institute Press.
  3. ↑ Bradon-Jones, D(1995).«A revision of the Asian pied leaf monkeys (Mammalia: Cercopithecidae: Superspecies Semnopithecus auratus), with the description of a new subspecies».Raffles Bull. Zool.43: 3–43.
  4. ↑ Roos, C. et al.(2008).«Mitochondrial phylogeny, taxonomy and biogeography of the silvered langur species group (Trachypithecus cristatus)».Molecular Phylogenetics and Evolution.47(2): 629–636.doi:10.1016/j.ympev.2008.03.006.
  5. ↑ Rowe, N. (1996). The Pictorial Guide to the living Primats, East Hampton, New York: Pogonias Press.
  6. ↑ Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond, and T. A. Dewey (2008). «Trachypithecus auratus» (en anglés). ADW - University of Michigan Museum of Zoology. Consultat el 17 de juliol de 2012.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 «Primat Fact Sheets» (15 d'octubre de 2003). Consultat el 17 de juliol de 2012.
  8. ↑ 8,0 8,1 Macdonald, D. (2001). The New Encyclopedia of Mammals, Oxford: Oxford University Press.

Enllaços externs

Commons