Catarrhini

Els catarrinos (Catarrhini, del grec κατά, katá, ‘avall’, i ρινος, rhinós, ‘nas’) són un parvorden de primats simiiformes la principal característica dels quals és tindre els orificis nassals oberts cap a avall i separats per un prim tabic nassal. Ademés tenen treinta y dos dents, anques cobertes per callosidades de colors vius i coa no prensil o que falta. Es denominen en freqüència simis del Vell Món, en contraposició als platirrinos o simis del Nou Món. També se'ls pot cridar mones del vell món (en solament el clado afroeurasiático excloent grups en migració de bassa, sinònim de Propliopithecoidea).^[1]

Evolució

Els catarrinos (mones del Vell Món) es varen separar dels platirrinos (mones del Nou Món) fa entre trentacinc i quaranta millons d'anys. La divergència entre les dos Superfamilias (cercopitécidos i hominoideos) hauria succeït fa entre vinticinc i trenta millons d'anys, pero no han aparegut fòssils de més de vinticinc millons d'anys per a comprovar-ho; concretament, el cercopitécido més antic conegut és Nsungwepithecus i el hominoideo més antic conegut és Rukwapithecus, abdós trobats en la Formació Nsungwe, en la part occidental del Gran Valle del Rift, en Tanzània.^[2]

Respecte als gibones, estos es varen separar dels grans simis, inclosos els humans, fa prop de quinze a dèneu millons d'anys.^[3]

Característiques

Els catarrinos es distinguixen dels seus cosins platirrinos pels orificis nassals que apunten cap a avall en lloc de cap als costats, també carixen de l'enzima alfa-galactosidasa degut a que ho varen perdre durant la seua evolució, dita enzima sol estar present en atres mamífers inclós atres primats no catarrinos.^[4]^[5]

Els catarrinos presenten ademés visió tricromática, alguna cosa que no presenten els platirrinos que dit tricromatisme està restringit a les femelles degut a que dit gen que permet la visió del roig esta en el cromosoma X,^[6] solament Allouata presenta la tricromía en tots els seus membres obtingut de forma convergent.^[7]

Classificació

Els catarrinos està conformat per vintinou gèneros i 163 espècies vivents.

Orde Primats^[8]^[9]
- Suborden Strepsirrhini
- Suborden Haplorrhini
  - Infraorden Tarsiiformes
    - Família Tarsiidae
  - Infraorden Simiiformes
    - Parvorden Catarrhini
      - Superfamilia Cercopithecoidea
        Família Cercopithecidae
      - Superfamilia †Dendropithecoidea
        Família †Dendropithecidae
      - Superfamilia Hominoidea
        Família Hylobatidae
        
        Família Hominidae
      - Superfamilia †Proconsuloidea
        Família †Proconsulidae

- - - - Superfamilia †Propliopithecoidea^[10]
        Família †Propliopithecidae
      - Superfamilia †Saadanioidea^[10]
        Família †Saadaniidae
    - Parvorden Platyrrhini

Filogénicamente els "mones del Vell Món" en el sentit més ampli és parafilético cap als Platyrrhini per ubicació geogràfica i filogenético (les mones del Nou Món varen tindre ancestros provinents d'Afro-Eurasia),^[11]^[12] per a definir Catarrhini ací es va restringir a un clado que exclou a qualsevol grup en membres anara d'Eurafrasia, quedant en el clado exclusivament Afroeurasiático,^[1] equivalent a Propliopithecoidea que és un grup parafilético cap als demés catarrinos. Dendropithecoidea també és parafilético com superfamilia,^[13] no obstant estos ya presenten apomorfías notòries com un clado, tenint inclús les fosses nassals apuntant cap a avall que carixen els propliopithecoides, Dendropithecoidea expandida o sensu clapixc no és una superfamilia, sino un clado que inclou als Cercopithecoides i Hominoides. El Propliopitecoide de Taqah és el més basal queda fòra de Propliopithecidae també parafilético.^[14]

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Un primat eosimíido en afinitats del sur d'Àsia en el Paleógeno de l'Amazònia occidental i l'orige de les mones del Nou Món».PNAS.doi:10.1073/pnas.2301338120.
↑ (2013).«Palaeontological evidence for an Oligocene divergence between Old World monkeys and apes».Nature.497(7451)
611–614.doi:10.1038/nature12161.
↑ Carlos G. Schrago, Claudia A. M. Russo. «Timing the Origin of New World Monkeys». Molecular Biology and Evolution. Oxford Journals. Consultat el 18 d'agost de 2012.
↑ “Functionally important glycosyltransferase gain and loss during catarrhine primat emergence” (9 de giner 2007). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 104 (2): 559–564. doi:10.1073/pnas.0610012104. ISSN 0027-8424. PMID 17194757. Bibcode: 2007PNAS..104..559K.
↑ «Did An Ancient Pathogen Reshape Our Cells?» (en en). Public Broadcasting System.
↑ Siguen B. Carroll (2006). The Making of the Fittest, W. W. Norton and Company. ISBN 978-0-393-06163-5.
↑ Jacobs, G. H. (1996). “Trichromatic colour vision in New World monkeys”. Nature 382 (6587): 156–158. doi:10.1038/382156a0. PMID 8700203. Bibcode: 1996Natur.382..156J.
↑ Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
↑ «The fossil record of hominoids primats - Proconsuloidea», Hartwig, Walter Carl (ed.). The Primat Fossil Record (en anglés), Cambridge University Press, pp. 314-315.
↑ ^10,0 ^10,1 I. S. Zalmout, W. J. Sanders, L. M. MacLatchy, G. F. Gunnell, I. A. Al-Mufarreh, M. A. Ali, A.-A. H. Nasser, A. M. Al-Masari, S. A. Al-Sobhi, A. O. Nadhra, A. H. Matari, J. A. Wilson, P. D. Gingerich.«New Oligocene primat from Saudi Aràbia and the divergence of apes and Old World monkeys».Nature.466
360-364.doi:10.1038/nature09094.
↑ (2009) «Paleogeography of the South Atlantic: a Route for Primats and Rodents into the New World?», South American Primats, New York: Springer, pp. [2]–68. doi:10.1007/978-0-387-78705-3_3. ISBN 978-0-387-78704-6.
↑ Defler, Thomas. «Platyrrhine Monkeys: The Fossil Evidence», History of Terrestrial Mammals in South America (vol. 42), Springer International, pp. 161–184. doi:10.1007/978-3-319-98449-0_8. ISBN 978-3-319-98448-3.
↑ “Primitive Old World monkey from the earliest Miocene of Kenya and the evolution of cercopithecoid bilophodonty” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 116 (13): 6051–6056. doi:10.1073/pnas.1815423116. PMID 30858323. Bibcode: 2019PNAS..116.6051R.
↑ “New adapiform primat fossils from the clapix Eocene of Egypt” . Historical Biology 30 (1–2): 204–226. doi:10.1080/08912963.2017.1306522. ISSN 0891-2963. Bibcode: 2018HBio...30..204S.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catarrhini.
Wikispecies té un artícul sobre Catarrhini.

Este artícul conté una traducció derivada de «Catarrhini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:1-1] 1,0 ^1,1 «Un primat eosimíido en afinitats del sur d'Àsia en el Paleógeno de l'Amazònia occidental i l'orige de les mones del Nou Món».PNAS.doi:10.1073/pnas.2301338120.

[2] (2013).«Palaeontological evidence for an Oligocene divergence between Old World monkeys and apes».Nature.497(7451)
611–614.doi:10.1038/nature12161.

[Schrago-3] Carlos G. Schrago, Claudia A. M. Russo. «Timing the Origin of New World Monkeys». Molecular Biology and Evolution. Oxford Journals. Consultat el 18 d'agost de 2012.

[ALPHA-4] “Functionally important glycosyltransferase gain and loss during catarrhine primat emergence” (9 de giner 2007). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 104 (2): 559–564. doi:10.1073/pnas.0610012104. ISSN 0027-8424. PMID 17194757. Bibcode: 2007PNAS..104..559K.

[EONS-5] «Did An Ancient Pathogen Reshape Our Cells?» (en en). Public Broadcasting System.

[6] Siguen B. Carroll (2006). The Making of the Fittest, W. W. Norton and Company. ISBN 978-0-393-06163-5.

[7] Jacobs, G. H. (1996). “Trichromatic colour vision in New World monkeys”. Nature 382 (6587): 156–158. doi:10.1038/382156a0. PMID 8700203. Bibcode: 1996Natur.382..156J.

[msw3-8] Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.

[Hartwig-9] «The fossil record of hominoids primats - Proconsuloidea», Hartwig, Walter Carl (ed.). The Primat Fossil Record (en anglés), Cambridge University Press, pp. 314-315.

[Zalmout-10] 10,0 ^10,1 I. S. Zalmout, W. J. Sanders, L. M. MacLatchy, G. F. Gunnell, I. A. Al-Mufarreh, M. A. Ali, A.-A. H. Nasser, A. M. Al-Masari, S. A. Al-Sobhi, A. O. Nadhra, A. H. Matari, J. A. Wilson, P. D. Gingerich.«New Oligocene primat from Saudi Aràbia and the divergence of apes and Old World monkeys».Nature.466
360-364.doi:10.1038/nature09094.

[:0-11] (2009) «Paleogeography of the South Atlantic: a Route for Primats and Rodents into the New World?», South American Primats, New York: Springer, pp. [2]–68. doi:10.1007/978-0-387-78705-3_3. ISBN 978-0-387-78704-6.

[12] Defler, Thomas. «Platyrrhine Monkeys: The Fossil Evidence», History of Terrestrial Mammals in South America (vol. 42), Springer International, pp. 161–184. doi:10.1007/978-3-319-98449-0_8. ISBN 978-3-319-98448-3.

[Rasmussen2019-13] “Primitive Old World monkey from the earliest Miocene of Kenya and the evolution of cercopithecoid bilophodonty” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 116 (13): 6051–6056. doi:10.1073/pnas.1815423116. PMID 30858323. Bibcode: 2019PNAS..116.6051R.

[14] “New adapiform primat fossils from the clapix Eocene of Egypt” . Historical Biology 30 (1–2): 204–226. doi:10.1080/08912963.2017.1306522. ISSN 0891-2963. Bibcode: 2018HBio...30..204S.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]