Anar al contingut

Anex:Primats fòssils

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esta és una llista de primats fòssils — primats extints dels quals existix un registre fòssil. Es creu generalment que els primats varen evolucionar de chicotets mamífers poc especialisats, que provablement s'alimentaven d'insectes i frutes. No obstant, l'orige precís dels primats permaneix en la controvèrsia i inclús els seus orígens arbòreus han segut recentment qüestionats.[1] Com s'ha sugerit; molts atres órdens de mamífers són també arbòreus, pero carixen de les mateixes traces dels primats.

Hui en dia, alguns gèneros ben coneguts, com Purgatorius i Plesiadapis, que tradicionalment es pensava era els primats més antics, ya no són considerats aixina pels autors més recents, els qui tendixen a classificar-los en el nou orde Plesiadapiformes, dins del superorden Euarchontoglires.[2] Alguns, per a evitar confusions, ampren el terme sense ranc Euprimates, el qual exclou als Plesiadapiformes.[3] Esta denominació no és usada ací.

Hi ha un debat acadèmic obert sobre l'época en que varen aparéixer els primers primats. Un dels provables primers fòssils de primat és el problemàtic Altiatlasius koulchii, potser un omómido, pero també potser és un plesiadapiforme, que va viure en Marroc durant el Paleoceno, fa prop de 60 millons d'anys.[1] No obstant, atres estudis, incloent l'investigació sobre periodizaació molecular, han estimat l'orige de la branca dels primats a mitan del periodo Cretácico, fa prop de 85 millons d'anys, és dir, en una época prèvia a l'extinció dels dinosauris i a la radiació exitosa dels mamífers.[4][5][6] Aixina i tot, sembla haver un consens sobre l'orige monofilético de l'orde, encara que l'evidència no és clara.[7] Ya que cap fòssil conegut pot ser vinculat directament als actuals simis africans, cap podria ser considerat representatiu de l'últim ancestro comú entre estos i els humans.[8]


L'orde Primats, establit per Linnaeus en 1758, inclou als humans ya els seus ancestros immediats. No obstant, al contrari de l'opinió comuna, molts primats no tenen cervells especialment grans. El tamany del cervell és una traça derivada, que solament apareix en el gènero Homo, i no es presenta en els primers homínits. De fet, la taxa de encefalizaació dels homínits és només 1.5 millons d'anys més recent que la d'algunes espècies de delfins. La taxa de encefalizaació d'alguns cetáceos és per lo tant més alta que la de molts primats, incloent a alguns parents propencs dels humans, com Australopithecus.[9]

La llista seguix al llibre de Walter Carl Hartwig de 2002 The Fossil Primat Record.[10] Els paréntesis al voltant dels noms dels autors (i anys) indiquen un canvi en el nom de gènero per al fòssil, com s'establix en l'International Code of Zoological Nomenclature (ICZN).[11]

Grup basal Strepsirhini

  • Azibiidae Gingerich, 1976

Adapiformes, incertae sedis

Smilodectes
Darwinius
Babakotia radofilai
  • Archaeolemur edwardsi Filhol, 1895
  • Archaeolemur majori Filhol, 1895
  • Hadropithecus stenognathus Lorenz von Liburnau, 1899
  • Mesopropithecus dolichobrachion Simons et al., 1995
  • Mesopropithecus globiceps Lamberton, 1936
  • Mesopropithecus pithecoides Standing, 1905
  • Babakotia radofilai Godfrey et al., 1990
  • Palaeopropithecus ingens G. Grandidier, 1899
  • Palaeopropithecus kelyus Gommery et al., 2010
  • Palaeopropithecus maximus Standing, 1903
  • Archaeoindris fontoynontii Standing, 1909
  • Subgenus: Megaladapis
  • Megaladapis (Megaladapis) grandidieri Standing, 1903
  • Megaladapis (Megaladapis) madagascariensis Forsyth-Major, 1894
  • Subgenus: Peloriadapis
  • Megaladapis (Peloriadapis) edwardsi Grandidier, 1899
  • Pachylemur insignis Filhol, 1895
  • Pachylemur jullyi Lamberton, 1948

Tarsiiformes, incertae sedis

Simiiformes, incertae sedis

Platyrrhini, incertae sedis

Catarrhini, incertae sedis

Pliopithecoidea, incertae sedis
Proconsul
Homo habilis

Vore també

Bibliografia adicional

La següent és una llista de llibres que poden proveir revisions o una visió general de l'història fòssil dels primats, incloent per eixemple diagrames, fotos i referències:

  • Plantilla:Cite document (Note: this book treats humans as primats, and contains very accessible descriptions of primats, their evolution, and fossil history).
  • Jones, Steve; Martin, Robert D.; Pilbeam, David R (Editors).(1994).«The Cambridge Encyclopedia of Human evolution».Cambridge University Press. (Note: this book contains very useful, information donen-se chapters on primat evolution, including fossil history).

Enllaços externs


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Rasmussen, D. T.(2002).«The Primat Fossil Record».Cambridge University Press.Cambridge:
    5–9.
  2. ↑ Covert, H. H.(2002).«The Primat Fossil Record».Cambridge University Press.Cambridge:
    13–20.
  3. ↑ McKenna, M. C. & Bell, S. K.(1997).«Classification of Mammals Above the Species Level».Columbia University Press.New York:
    329.
  4. ↑ Lee, M.(1999).«Molecular Clock Calibrations and Metazoan Divergence Dates».Journal of Molecular Evolution.49(3)
    385–391.doi:10.1007/PL00006562.
  5. ↑ Field Museum. «Scientists Push Back Primat Origins From 65 Million To 85 Million Years Ago». Science Daily. Consultat el 24 d'octubre de 2008.
  6. ↑ Tavaré, S., Marshall, C. R., Will, O., Soligo, C. & Martin R.D.«Using the fossil record to estimate the age of the last common ancestor of extant primats».Nature.416(6882)
    726–729.doi:10.1038/416726a.
  7. ↑ Dawkins, R.(2005).«The Ancestor’s Tale. A Pilgrimage to the Dawn of Evolution».Mariner Books.Boston, New York:
    160–168.
  8. ↑ Willoughby, P. Palaeoanthropology and the plau of humans in nature. International Journal of Comparative Psychology, 2005, 18, 60-91. Pamela Willougby at the clave of authorship is Prof of Anthropology at the University of Alberta
  9. ↑ Conway Morris, S.(2003).«Life’s Solution. Inevitable Humans in a Lonely Universe».University of Cambridge.Cambridge:
    245–247.
  10. ↑ Hartwig, C.(2002).«The Fossil Primat Record».Cambridge University Press.
  11. ↑ ICZN. «Article 51. Citation of names of authors». International Code of Zoological Nomenclature. International Commission on Zoological Nomenclature (ICZN). Consultat el 27 de maig de 2009.
  12. ↑ 12,0 12,1 (2009).«Complete Primat Skeleton from the Middle Eocene of Messel in Germany: Morphology and Paleobiology».PLoS ONE.4(5)
    i5723.doi:10.1371/journal.posa.0005723.
  13. ↑ Mittermeier, R., Ganzhorn, J., Konstant, W., Glander, K., Tattersall, I., Groves, C., Rylands, A., Hapke, A., Ratsimbazafy, J., Major, M., Louis, E., Rumpler, Y., Schwitzer, C. & Rasoloarison, R.«Lemur Diversity in Madagascar».International Journal of Primatology.29(6)
    1607–1656.doi:10.1007/s10764-008-9317-i.
  14. ↑ Marcelo F. Tejedor1; Alfred L. Rosenberger; Cástor Cartelle(2008).«Nova espècie de Alouatta (Primats, Atelinae) del Pleistoceno Tardà de Baïa, Brasil».Ameghiniana.45
  15. ↑ Alba et al.(2009).«A New Species of Pliopithecus Gervais, 1849 (Primats: Pliopithecidae) from the Middle Miocene (MN8) of Abocador de Ca Mata (els Hostalets de Pierola, Catalonia, Spain».American Journal of Physical Anthropology.doi:10.1002/ajpa.21114.
  16. ↑ 16,0 16,1 Harrison, Terry (2010). «24:Dendropithecoidea, Proconsuloidea, and Hominoidea (Catarrhini, Primats)», Werdelin, L.; Sanders, W.J. (ed.). Cenozoic Mammals of Africa, University of Califòrnia Press, pp. 429–469. ISBN 978-0-520-25721-4.