Linnaeus

Linnaeus

Erro al crear miniatura:

Escultura de C. Linneo, en l'Herboristeria del Rei, en Barcelona, Espanya.

Carlos Linneo (en suec: Carl Nilsson Linnæus, latinizado com Carolus Linnæus) (Råshult, 23 de maig de 1707-Upsala, 10 de giner de 1778), conegut despuix del seu ennoblecimiento com Carl von Linné, va anar un científic, naturaliste, botànic, mege i zoólogo suec. Considerat el creador de la classificació dels sers vius o taxonomia, Linneo va desenrollar un sistema de nomenclatura binominal (1735) que es convertiria en clàssic, basat en l'utilisació d'un primer terme, en la seua lletra inicial escrita en mayúscula, indicativa del gènero, i una segona part, corresponent a l'epítet específic de l'espècie descrita, escrita en lletra minúscula. Per un atre costat, va agrupar els gèneros en famílies, les famílies en classes, les classes en tipos (fila) i els tipos en regnes. Se li considera com un dels pares de l'ecologia.

• Linneo va nàixer en la regió rural de Råshult, al sur de Suècia. El seu pare, Nils, va anar el primer del seu estirp en adoptar un llinage permanent; prèviament, els antepassats utilisaven el sistema de noms basats en el patronímico, com era tradicional en els països escandinaus. Inspirant-se en un tila, que hi havia en les terres de la família, Nils va triar el nom Linnaeus, com a forma latinizada de lind, «tila» en idioma suec. Linneo va realisar una gran part dels seus estudis superiors en l'Universitat d'Upsala i, cap a 1730, va escomençar a donar conferències de botànica. Va viure en l'estranger entre 1735-1738, a on va estudiar i va publicar una primera edició de la seua Systema naturæ en els Països Baixos. De tornada a Suècia es va convertir en professor de botànica en Upsala. Durant les décades de 1740, 1750 i 1760 va realisar vàries expedicions a través de Suècia per a recolectar i classificar plantes, animals i minerals, i va publicar varis volums sobre el tema. En el moment de la seua mort, era reconegut com un dels científics més importants en tota Europa. El filòsof Jean-Jacques Rousseau li va enviar el mensage: «Diga-li que no conec a un home més gran en la terra». L'escritor alemà Johann Wolfgang von Goethe va escriure: «En l'excepció de William Shakespeare i Baruch Spinoza, no conec a ningú, entre els que ya no viuen, que m'haja influït més intensament». L'autor suec August Strindberg va escriure: «Linneo era en realitat un poeta que es va convertir en naturaliste». Entre atres complits, Linneo va ser cridat «Princeps Botanicorum» («Príncip de Botànics»), «El Plinio del Nort» i «El Segon Adán». Aixina mateix, és considerat héroe nacional de Suècia.

Els seus restants, enterrats en Upsala, són considerats el tipo nomenclatural (simbòlic) per a l'espècie Homo sapiens.

Biografia

Primers anys

Infància

Casa natal de Linneo, en Råshult.

L'interés primerenc de Linneo per les flors es reflectix en el seu treball, la Linnaea borealis, que es convertiria en un emblema personal.

Carlos Nilsson Linneo va nàixer en Råshult, Esmolandia, Suècia, el 23 de maig de 1707. Va ser el primogènit de Nils Ingemarsson Linnaeus (1674-1748) i de Christina Brodersonia (1688-1733). Els antepassats de Nils havien segut llauradors o sacerdots durant moltes generacions. El seu pare, Nils, era pastor luterano del chicotet poble de Stenbrohult, en Esmolandia, i botànic aficionat. La seua mare, Christina, era la filla del rector de Stenbrohult, Samuel Brodersonius. Posteriorment a Carlos, varen nàixer tres filles i un atre fill, Samuel, que succeiria finalment al seu pare com a rector en Stenbrohult i escriuria un manual sobre apicultura. Un any despuix del naiximent de Carlos Linneo, va morir el seu yayo, Samuel Brodersonius, i el seu pare, Nils, es va convertir en el rector de Stenbrohult. Aixina, Linneo i els seus pares es varen traslladar a la rectoría, deixant la casa del pastor a on havien vixcut.

Inclús en els seus primers anys, Linneo semblava mostrar una atracció per les plantes i les flors en particular. Quan estava preocupat o enfadat, li donaven una flor, i immediatament es calmava. Nils passava molt temps en el seu jardí i a sovint mostrava flors a Linneo, ensenyant-li els seus noms. Pronte, Linneo va tindre la seua pròpia parcela de terra en el jardí del seu pare, a on podia cultivar plantes.

Educació bàsica

El seu pare va començar a ensenyar-li des de chicotet llatí, religió i geografia, pero, quan Linneo va complir sèt anys, va considerar que era millor que tinguera un educador. Els seus pares varen elegir a Johan Telander, el fill d'un «husbonde» local (un terratinent menor). Telander no era apreciat per Linneo, qui més vesprada escriuria en la seua autobiografia que Telander «era millor extinguint el talent d'un chiquet que desenrollant-ho». Dos anys en acabant de que haguera començat l'ensenyança, va ser enviat al Institut elemental en Växjö. Linneo rarament estudiava; en canvi, a sovint s'anava al camp per a buscar plantes. No obstant, va conseguir aplegar a l'últim any de l'escola elemental quan tenia quinze anys, en 1722. Este curs era impartit pel director d'escola primària Danielannerus, qui estava interessat per la botànica. Lannerus es va donar conte de l'interés de Linneo per esta i li va donar classes en el seu jardí. També li va presentar a Johan Rothman, que era el doctor estatal d'Esmolandia i professor en el Gimnasi de Växjö. Rothman, que per a ser doctor en aquella época també era botànic, va profundisar l'interés de Linneo per la botànica i li va ajudar a desenrollar un interés per la Medicina.

Despuix d'haver passat els últims sèt anys en un institut, Linneo va entrar en el Gimnasi de Växjö en 1724. Allí s'estudiava principalment teologia, grec, hebreu i matemàtiques, un currículum dissenyat per a algú que aspirara a ser ministre religiós. En l'últim any en el gimnasi, Nils, el pare de Carlos Linneo, va visitar als seus professors per a preguntar-els cóm estaven progressant els seus estudis; per a la seua sorpresa, la majoria d'ells li va dir que «Linneo mai seria un bon estudiant». No obstant, Rothman estava convençut i sugeria que Linneo podria tindre un futur en medicina. Rothman també es va oferir a donar casa a Linneo en Växjö i ensenyar-li fisiologia i botànica. Nils va acceptar esta oferta.

Universitat

Lund

• Rothman va mostrar a Linneo que la botànica era un tema sério i no un simple entreteniment. Li ensenyava a classificar plantes segons el sistema de Tournefort. Linneo també es va formar sobre la sexualitat de les plantes segons Sébastien Vaillant. En 1727, en 21 anys, es va matricular en l'Universitat de Lund, en Escania. Linneo va tindre tutoria i estage del doctor local Kilian Stobaeus. Allí podia usar la biblioteca del doctor, que tenia molts llibres sobre botànica, i contava en accés lliure a les conferències que impartia el propi Stobaeus. En el seu temps lliure, explorava la flora d'Escania junt en els estudiants que compartien els mateixos interessos.

Upsala

En agost de 1728, Linneo va decidir anar-se a l'Universitat d'Upsala per consell de Rothman, qui creïa que seria la millor elecció tant si volia estudiar medicina com a botànica. Rothman basava esta recomanació en els dos professors que ensenyaven en la facultat mèdica d'Upsala: Olof Rudbeck el Jove i Lars Roberg. Tant Rudbeck com Roberg havien segut indubtablement bons professors, pero en aquella época ya eren majors i estaven poc interessats en ensenyar. Rudbeck, per eixemple, va deixar de donar conferències en públic, i permetia que atres persones menys preparades ho feren per ell; aixina, les conferències sobre botànica, zoologia, farmacologia i anatomia no s'impartien en el seu millor nivell. En Upsala, Linneo va trobar un nou benefactor, Olof Celsius, professor de teologia i botànic aficionat. Olof va rebre a Linneo en la seua casa i li va donar entrada en la seua biblioteca, que era una de les biblioteques botàniques més completes de Suècia.

En 1729, Linneo va escriure la tesis Praeludia sponsaliorum plantarum sobre la sexualitat de les plantes. Açò va cridar l'atenció d'Olof Rudbeck, qui, en maig de 1730, va seleccionar a Linneo per a escomençar a donar classes en l'universitat, encara que este era solament un estudiant de segon any. Les conferències eren molt populars i Linneo podia trobar-se parlant per a una audiència de 300 persones. En juny, es va traslladar de la casa de Celsius a la de Rudbeck per a fer de tutor i ensenyar als tres fills més chicotets dels 24 que tenia. La seua amistat en Celsius no va disminuir i varen continuar anant junts a expedicions botàniques. Durant aquell hivern, Linneo va escomençar a dubtar del sistema de classificació de Tournefort i va decidir crear un de propi. El seu pla consistia en dividir les plantes pel número d'estams i pistils; va començar a escriure unes quantes anotacions que més vesprada es convertirien en llibres, com, per eixemple, Genera plantarum i Critica botanica. També va produir ellibre Adonis Uplandicus, relatiu a les plantes cultivades en el seu jardí.

L'anterior ajudant de Rudbeck, Nils Rosen, va retornar a l'Universitat en març de 1731 en un grau en Medicina. Rosen escomençava a donar classes d'anatomia i intentava fer-se càrrec de les conferències de botànica de Linneo; no obstant, Rudbeck li va detindre. Fins a decembre, Rosen va fer la tutoria de Linneo en Medicina. En decembre, Linneo, per un «desacort» en la dòna de Rudbeck, va tindre que eixir de la seua casa, si be la relació en Rudbeck segons pareix va quedar indemne. Aquella Nadal, Linneo va retornar a casa en Stenbrohult per a visitar als seus pares per primera volta en aproximadament tres anys. Els sentiments de la seua mare per ell s'havien gelat des de que havia decidit no fer-se pastor, pero, quan va vore que estava ensenyant en l'Universitat, es va complaure.

Expedició a Laponia

Artícul principal → Expedició a Laponia.

Linneo en trage tradicional de Sami en Laponia. Martin Hoffman, 1737.

Quan Linneo va visitar als seus pares, els va explicar el seu pla d'anar a Laponia, un viage que Rudbeck havia fet una volta, pero els resultats havien segut destruïts en un incendi en 1702. L'intenció de Linneo era trobar noves plantes, animals i, possiblement, valiosos minerals. També sentia curiositat per les costums dels natius Sami, uns pastors de renos nómades que deambulaven per les grans tundras d'Escandinavia. En abril de 1732, se li va otorgar a Linneo una subvenció de la Real Societat de Ciències d'Upsala per a costejar l'expedició.

• Linneo va començar el seu viage el 22 de maig. Ho va fer a peu i a cavall, duent en ell el seu diari, manuscrits botànics i ornitològics i fulls per a herborizar plantes. Li va dur onze dies aplegar al seu primer objectiu, Umeå, desmontant en el camí per a examinar una flor o una roca. Estava especialment interessat en els verdets i líquens, un element important de l'alimentació del reno, animal comú en Laponia. Despuix, va aplegar a Gävle, a on va trobar grans cantitats de Campanula serpyllifolia, una planta rastrera i perenne que es convertiria en la favorita de Linneo, més vesprada rebatejada com Linnaea borealis.

Després d'estar en Gävle, Linneo es va dirigir cap a Lycksele, una ciutat més alluntada de la costa de lo que havia estat fins a llavors, examinant ànets en el camí. Despuix de cinc dies, va aplegar a la ciutat, a on es va estajar en casa del pastor i la seua esposa. A principis de juny, va tornar a Umeå, despuix d'haver passat alguns dies en Lycksele, a on va deprendre més sobre les costums dels sami. Des d'Umeå, es va traslladar al nort, a les montanyes escandinaves, passant per Old leå, a on va rebre un capell de dòna lapona. Va creuar la frontera en Noruega en Sørfold, a uns 300 km d'Old leå. Posteriorment, es va anar a Kalix i, a mitat de setembre, va mamprendre el seu viage de tornada a Upsala a través de Finlàndia i agarrant el barco cap a Turku. Va aplegar el 10 d'octubre, havent realisat en total un viage de sis mesos de duració i uns 2000 km, durant el qual va reunir i va observar una innumerable cantitat de plantes, aus i roques. Encara que Laponia era una regió sense molta biodiversitat, Linneo va trobar i va descriure un centenar de plantes prèviament desconegudes. Els seus descobriments serien més tarde la base dellibre Flora lapponica. En 1734, Linneo va viajar a Dalarna al front d'un chicotet grup d'estudiants. El viage va ser finançat pel governador de Dalarna per a catalogar recursos naturals coneguts i descobrir atres nous, pero també per a que els resultats quedaren arreplegats en Røros junt en les activitats de mineria noruegues.

Excursions europees

Doctorat

De tornada a Upsala, les relacions de Linneo en Nils Rosen varen empijorar i amablement va acceptar una invitació de l'estudiant Claes Sohlberg per a passar les vacacions nadalenques en la seua família en Falun. El pare de Sohlberg era un inspector de mineria i va dur a Linneo a visitar les mines pròximes a Falun. El pare de Sohlberg va sugerir a Linneo dur-se al seu fill als Països Baixos i continuar ensenyant-li allí per un sòu anual. En aquella época, Països Baixos era un dels llocs més venerats per a estudiar història natural i un lloc habitual per a que els suecs feren el seu doctorat. Linneo, que estava interessat en abdós, va acceptar.

En abril de 1735, Linneo i Sohlberg es varen anar als Països Baixos. Linneo va obtindre el grau de Doctor en Medicina en l'Universitat d'Harderwijk. En el camí, va fer parada en Hamburc, a on abdós varen tindre una trobada en l'alcalde, qui orgullosament els va mostrar una maravella de la naturalea que posseïa: els restants embalsamados d'una hidra de Lerna de sèt caps. Linneo en seguida va vore que era falsa: s'havien pegat mandíbules i peus de comadrejas i pell de serps. La procedència de la hidra va fer pensar a Linneo que havia segut fabricada per monges per a representar la Béstia de la Revelació. Encara que açò podia haver preocupat a l'alcalde, Linneo va fer públiques les seues observacions, i el somi de l'alcalde de vendre la hidra per una suma enorme es va arruïnar completament. Tement la seua ira, Linneo i Sohlberg es varen anar ràpidament d'Hamburc.

Quan Linneo va aplegar a Harderwijk, immediatament va començar a realisar els seus estudis de grau. Primer, va presentar una tesis sobre la causa de la malaria que havia escrit en Suècia. A continuació, va defendre la seua tesis en un debat públic. El pròxim pas va ser un examen oral i diagnosticar a un pacient. Despuix de menys de dos semanes, va obtindre la seua graduació i es va convertir en doctor als 28 anys. Durant l'estiu, Linneo va trobar un amic d'Upsala, Peter Artedi. Abans d'eixir d'Upsala, Artedi i Linneo havien decidit que, si un d'ells morira, el supervivent deuria terminar el treball de l'atre. Dèu semanes despuix, Artedi es va ofegar en un dels canals de Ámsterdam, i el seu manuscrit inacabat sobre la classificació dels peixos va quedar en mans de Linneo per a completar-ho.

Publicació de Systema naturæ

Portada de la dècima edició de Systema naturæ de Linneo (1758).

Un dels primers científics que Linneo va conéixer en els Països Baixos va ser Jan Frederik Gronovius, a qui va mostrar un dels manuscrits que havia dut en si des de Suècia. El manuscrit descrivia un sistema nou de classificació de les plantes. Quan Gronovius ho va vore, va quedar molt impressionat, oferint-se a ajudar-li a costejar la seua impressió. En una contribució monetària adicional del doctor escocés Isaac Lawson, el manuscrit es va publicar baix el nom de Systema naturæ. Linneo es familiarizó en un dels meges i botànics més respectats dels Països Baixos, Herman Boerhaave, qui va intentar convéncer-li de que fera carrera en el seu país. Boerhaave li va oferir un viage a Suràfrica i Amèrica, pero Linneo es va excusar manifestant que no soportava la calor. Boerhaave li va sugerir visitar al botànic Johannes Burman, lo que Linneo va fer. Despuix de la visita de Carlos Linneo, Burman va quedar impressionat pel saber del seu invitat i va decidir que Linneo es quedaria en ell durant l'hivern. Durant la seua estància, Linneo va ajudar a Burman en la seua Thesaurus Zeylanicus. Burman també va ajudar a Linneo en els llibres en que estava treballant: Fonaments Botanica i Bibliotheca Botanica.

El seu títul complet és Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis, traduït com: «Sistema natural, en tres regnes de la naturalea, segons classes, órdens, gèneros i espècies, en característiques, diferències, sinònims, llocs». La dècima edició d'este llibre està considerada el punt de partida de la nomenclatura zoològica.

George Clifford

En agost, durant la seua estància en Burman, Linneo va conéixer a George Clifford III, un director de la Companyia de l'Índia Oriental Neerlandesa i propietari d'un jardí botànic prop d'Hartecamp, en Heemstede. Clifford estava molt impressionat en l'habilitat de Linneo per a classificar plantes i li va invitar a convertir-se en el seu mege i encarregat del seu jardí. Linneo ya havia acceptat quedar-se en Burman durant l'hivern i no podia acceptar immediatament l'invitació. No obstant, Clifford es va oferir a compensar a Burman oferint-li una còpia de la Història Natural de Jamaica de Sir Hans Sloane, un llibre rar, si Linneo acceptava quedar-se en ell. Burman va acceptar. El 24 de setembre de 1735, Linneo es va convertir en el conservador botànic i mege personal d'Hartecamp, lliure per a comprar qualsevollibre o planta que volguera.

En juliol de 1736, Linneo va viajar a Anglaterra, a costa de Clifford. Es va anar a Londres per a visitar a Sir Hans Sloane, un coleccioniste d'Història Natural, i observar la seua colecció. Una atra raó per al seu viage a Anglaterra era visitar Chelsea Physic Garden i el seu conservador, Philip Miller. Va presentar a Miller el seu nou sistema de classificació de plantes que estava descrit en Systema naturæ. Miller es va impressionar i des de llavors va començar a dispondre el jardí botànic segons el sistema de Linneo. Linneo també es va anar a l'Universitat d'Oxford per a visitar al botànic Johann Jacob Dillenius. Va fracassar en conseguir que Dillenius acceptara públicament el seu nou sistema de classificació. Llavors va tornar a Hartecamp, duent-se molts espècimen rars de plantes. A l'any següent, va publicar Genera Plantarum, en el que descrivia 935 gèneros de plantes de manera breu i que va ser complementat posteriorment en Corollarium Generum Plantarum, en xixanta gèneros més. El seu treball en Hartecamp va conduir a la publicació d'un nou llibre, Hortus Cliffortianus, un catàlec dels holdings herbarios i dels botànics d'Hartecamp, escrit en nou mesos, completat en juliol de 1737 pero no publicat fins a 1738.

• Linneo es va quedar en Clifford en Hartecamp fins al 18 d'octubre de 1737, quan es va marchar a Suècia. Les malties i l'amabilitat dels amics holandesos varen fer que es quedara alguns mesos més en Països Baixos. En maig de 1738, es va anar a Suècia una atra volta. En el camí es va detindre en París al voltant d'un més, visitant a botànics com Antoine de Jussieu. Despuix de la seua tornada, Linneo mai va tornar a marchar-se de Suècia.

Tornada a Suècia

Erro al crear miniatura:

Retrat de Linneo durant la seua boda en Sara Elisabeth Moraea.

Quan Linneo va retornar a Suècia, el 28 de juny de 1738, es va anar a Falun, a on va ser contractat per Sara Elisabeth Moraea. Tres mesos més vesprada, es va traslladar a Estocolm per a trobar treball com a mèdic i aixina poder mantindre a la seua família. Una volta més, Linneo va contactar en el comte Carl Gustav Tessin, qui li va ajudar a tindre treball com a mege en l'Almirantazgo. Durant esta estància en Estocolm, Linneo va ajudar a fundar la Real Acadèmia Sueca de Ciències, convertint-se en el primer praeses (president) de l'acadèmia per sorteig.

Quan la seua economia havia millorat i ya era suficient per a tindre una família, va conseguir permís per a casar-se en la seua promesa, Sara Elisabeth Moræa. La boda es va celebrar el 26 de juny de 1739. Sèt mesos més vesprada, Sara donava a llum al seu primer fill, Carl. Dos anys més vesprada, naixia una filla, Elisabeth Christina, i, el següent any, Sara tenia a Sara Magdalena, que va morir als 15 dies. Sara i Linneo tindrien més vesprada atres quatre fills: Lovisa, Sara Christina, Johannes i Sophia. Johannes va fallir abans de complir els tres anys. En maig de 1741, Linneo era nomenat professor de Medicina en l'Universitat d'Upsala, inicialment en responsabilitat sobre temes relacionats en la Medicina. Pronte va canviar elloc en un atre professor de Medicina, Nils Rosen, i aixina va conseguir la responsabilitat sobre el jardí botànic (que reconstruiria minuciosament i expandiria), botànica i història natural. En octubre d'eixe mateix any, la seua esposa i fill major de nou anys es varen traslladar a viure en ell en Upsala.

Exploració complementària de Suècia

Olandia i Gotlandia

Dèu dies despuix de ser nomenat professor, va iniciar una expedició a les províncies isleñas de Öland i Gotlandia, en sis estudiants de l'universitat, per a buscar plantes útils en medicina. Primer varen viajar a *Öland, a on varen estar fins al 21 de juny, en que es varen embarcar cap a Visby. Linneo i els estudiants es varen quedar en Gotlandia al voltant d'un més, tornant a continuació a Upsala. Durant esta expedició, varen descobrir unes 100 espècies de plantes encara no registrades. Les observacions de l'expedició varen ser posteriorment publicades en Öländska och Gothländska Resa, escrit en suec. Com en el cas de Flora lapponica, ellibre conté tant observacions zoològiques com a botàniques, aixina com observacions sobre la cultura en Olandia i Gotlandia. Durant l'estiu de 1745, Linneo va publicar dos llibres més: Flora Suecica i Fauna Suecica. Flora Suecica era un llibre estrictament botànic, mentres que Fauna Suecica era zoològic. Anders Celsius havia creat l'escala de temperatura que du el seu nom en 1742; l'escala Celsius funcionava inversamente a com la coneixem hui; el punt d'ebullició de l'aigua era 100 °C i el punt de fusió 0 °C. En 1745, Linneo va invertir l'escala, donant-li el seu format actual.

Vestrogotia

Durant l'estiu de 1746, Linneo va tornar a ser comissionat pel Govern per a que fera una expedició, esta volta en la província sueca de Vestrogotia. Va eixir des d'Upsala el 12 de juny i va tornar l'11 d'agost. En l'expedició, el seu principal companyer era Erik Gustaf Lidbeck, un estudiant que li havia acompanyat en el seu viage previ. Linneo va descriure els descobriments de l'expedició en ellibre Wästgöta-Resa, publicat a l'any següent. Despuix de retornar de viage, el Govern va decidir que Linneo deuria acceptar una atra expedició en la província meridional d'Escania. Este viage es va pospondre per la gran cantitat de treball que tenia Linneo. En 1747, se li va otorgar el títul de arquiatre, o mege principal del rei suec Adolf Federico, un càrrec de gran prestigi. El mateix any va ser elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Berlín.

Escania

En la primavera de 1749, Linneo va poder finalment viajar a Escania, per encàrrec del govern, acompanyat pel seu estudiant Olof Söderberg. En el camí a Escania, va fer l'última visita als seus germans i germanes en Stenbrohult des de la mort del seu pare l'any anterior. L'expedició era similar als viages previs en la majoria dels aspectes, pero esta volta també se li va ordenar que trobara el millor lloc de cultiu per a nogals i mostajo suec. Estos arbres serien utilisats pels militars per a fabricar rifles. El viage va tindre èxit i les observacions de Linneo varen ser publicades l'any següent en Skånska resan («El viage a Escania»).

Rector de l'Universitat d'Upsala

En 1750, Linneo es convertia en rector de l'Universitat d'Upsala, començant un periodo en el que específicament s'apreciaven les ciències naturals. Potser la contribució més important de Linneo durant la seua permanència en Upsala va ser l'ensenyança; molts dels seus estudiants varen viajar a diversos llocs del món per a arreplegar mostres botàniques. Linneo cridava als millors d'estos estudiants «els seus apòstols». Les seues classes eren normalment molt populars i les impartia a sovint en el jardí botànic. Intentava ensenyar als estudiants a pensar i no confiar en ningú, ni tan sols en ell. Inclús més populars que les conferències, eren les excursions botàniques realisades tots els dissabtes durant l'estiu, en les que Linneo i els seus estudiants exploraven la flora i la fauna de les proximitats d'Upsala.

Publicació de Species Plantarum

• Linneo va publicar Philosophia Botanica en 1751. Ellibre contenia un estudi complet del sistema de taxonomia que Linneo havia estat usant en els seus treballs anteriors. També contenia informació sobre cóm redactar un diari de viages i cóm mantindre un jardí botànic.

En 1753, Linneo va publicar Species Plantarum, que va ser acceptat internacionalment com el començ de la nomenclatura botànica moderna junt en el seu treball anterior Systema naturæ. Ellibre, que descrivia més de 7300 espècies, tenia 1200 pàgines i es va publicar en dos volums. El mateix any, va ser nomenat cavaller de l'Orde de l'Estrela Polar pel rei. Linneo era el primer civil en Suècia en convertir-se en un cavaller d'esta orde. Des de llavors, rarament va deixar de lluir la distinció.

Ennoblecimiento

Escut d'armes despuix del ennoblecimiento de Linneo.

• Linneo sentia que Upsala era massa sorollosa i insalubre i va comprar dos granges en 1758: Hammarby i Sävja. A l'any següent, va adquirir una granja veïna, Edeby. Junt en la seua família, passava els estius en Hammarby, al principi en una casa chicoteta, que va ser ampliada en 1762 en un nou edifici principal més gran. En Hammarby, Linneo va construir un jardí a on cultivar plantes que no podien cultivar-se en el jardí botànic d'Upsala. En 1766, va començar a construir un museu en un tossal darrere d'Hammarby, a on va traslladar la seua biblioteca i una colecció de plantes. La raó del trasllat va ser un incendi que va destruir casi un terç d'Upsala i va amenaçar la residència de Linneo. Hui en dia, esta residència forma part d'un caseriu prop d'Upsala, conegut en suec com «Linnés Hammarby». Des de la publicació inicial de Systema naturæ en 1735, ellibre havia segut ampliat i reimpreso vàries voltes; la dècima edició, que va eixir a llum en 1758, va ser establida posteriorment com el punt de partida per a la nomenclatura zoològica, l'equivalent de Species Plantarum. El rei suec Adolfo Federico li va otorgar un títul nobiliario en 1757, pero no va ser efectiu fins a 1761. Va prendre el nom de «Carl von Linné». L'escut d'armes nobiliario de la família presenta, de forma preeminent, una Linnaea, una de les plantes favorites de Linneo, i a la que Gronovius va donar el nom científic de Linnaea borealis en el seu honor. L'escut d'armes es dividix en terços: roig, negre i vert, pels tres regnes de la naturalea (animal, mineral i vegetal) en la classificació de Linneo; en el centre hi ha un ou «per a denotar la Naturalea, que és continuada i perpetuada in ovo».

Últims anys

Erro al crear miniatura:

Tomba de Carlos Linneo junt en el seu fill Carlos Linneo el Jove en la Catedral d'Upsala.

• Linneo va ser rellevat de les seues obligacions en la Real Acadèmia Sueca de Ciències en 1763, pero va continuar el seu treball en normalitat durant més de dèu anys. En decembre de 1772, va dimitir com a rector de l'Universitat d'Upsala, principalment perque la seua salut estava escomençant a empijorar. Els últims anys de Linneo varen ser durs per la seua salut; en 1764 va sofrir una maltia anomenada la febra d'Upsala, a la que va sobreviure gràcies al conte de Rosen; va patir ciática en 1773, i a l'any següent va tindre un atac d'apoplejía que ho deixaria parcialment paralítico. En 1776, va sofrir un segon atac d'apoplejía que li va fer perdre l'us del seu costat dret i que li va afectar al seu memòria; si ben encara era capaç d'admirar els seus propis escrits, no podia reconéixer que ell fora l'autor.

En decembre de 1777, va tindre un atre atac d'apoplejía que ho va debilitar profundament, causant-li la mort el 10 de giner de 1778 en Hammarby. A pesar de que volia ser enterrat en Hammarby, se li va donar sepultura en la Catedral d'Upsala el 22 de giner. La seua biblioteca i les coleccions varen quedar per a la seua viuda Sara i els seus fills. Temps abans, el botànic anglés sir Joseph Banks havia volgut comprar la colecció, pero Carl es va negar, traslladant-la a Upsala. No obstant, en morir Carl en 1783, Sara va intentar vendre als Banks la colecció; no obstant, esta ya no els interessava, per lo que va ser adquirida per un conegut seu, James Edward Smith, un estudiant de Medicina de 24 anys, que es va fer en la colecció completa: 14 000 plantes, 3198 insectes, 1564 closques, aproximadament 3000 cartes i 1600 llibres. Smith va formar la Linnean Society of London cinc anys més vesprada.

Taxonomia

Artícul principal → Taxonomia linneana.

Portada de l'obra de Linneo Species Plantarum (1753), la primera Flora de la taxonomia moderna. Dos anys abans havia publicat el marc de referència teòric en el que explicava els principis en els que va construir esta Flora, Philosophia Botanica (1751). Les dos obres varen ser publicades en llatí, l'idioma universal de l'época.

Les investigacions inicials de Linneo en botànica ho varen impulsar a introduir una nova classificació de les plantes basada en la seua aparat reproductor pero va advertir que el nou sistema era insuficient. En 1731 va crear un sistema de nomenclatura binomial per a classificar als sers vius: la primera paraula indicava el gènero, a la que seguia l'epítet específic. Aixina mateix, va ser qui va agrupar els gèneros en famílies, estes en classes i les classes en regnes.

Este sistema li va permetre tipificar i classificar més de 8 000 espècies animals i 6 000 vegetals. En 1753 va publicar «Les espècies de les plantes» (Species Plantarum), obra que va donar començ a la nomenclatura moderna en biologia.

Per eixa raó va ser considerat el creador de la taxonomia, pese als treballs pioners de J. P. de Tournefort (1656-1708) i John Ray (1686-1704) en el seu Història plantarum generalis.

Va ser també el primer en utilisar el símbol ♂ (l'escut i la llança de Mart), i ♀ (l'espill de Venus) per a indicar respectivament mascle i femella.

La concepció de Linneo del ser humà

Segons el biòlec alemà Ernst Haeckel, la pregunta sobre l'orige de l'home va començar en Linneo. Va descriure als humans tal i com descrivia qualsevol atra planta o animal, ajudant a la futura investigació de l'història natural de l'home. Linneo va ser el primer en colocar als humans en un sistema de classificació biològica. Ubicava als humans baix Homo sapiens, entre els primats, en la primera edició del Systema naturæ. Durant la seua estància en Hartecamp, va tindre l'oportunitat d'examinar algunes mones, identificant algunes similituts entre ells i l'home. Senyalava que les dos espècies bàsicament tenen la mateixa anatomia, i no trobava cap atra diferència en l'excepció del parla. Per lo tant, va colocar a l'home i a les mones baix la mateixa categoria, Antropomorpha, terme que significa «de forma humana». Esta classificació va rebre crítiques d'atres botànics, com Johan G. Wallerius i Jacob Theodor Klein, que creïen que els humans no podien colocar-se baix la categoria «de forma humana». També els preocupava que es posaren al mateix nivell que les mones, baixant a l'home d'una posició espiritualmente més alta. La classificació com tal també suponia un atre problema per a les persones religioses. la Bíblia diu que l'home va ser creat a image de Deu, i, si es relacionaven mones i humans, s'interpretaria que les mones també representaven l'image de Deu, lo que molts no podien acceptar.

Despuix d'esta crítica, Linneo entenia que necessitava explicar-se més clarament. En la dècima edició de Systema naturæ (1758), va introduir nous térmens, incloent Mammalia i Primats, este últim reemplaçant a Antropomorpha. La classificació nova va rebre menys crítiques, pero molts historiadors naturalistes sentien que, en ser una mera part de la naturalea, el ser humà havia segut degradat des de la seua posició anterior, en la que ocupava un lloc de govern. No obstant, Linneo creïa que l'home, biològicament, pertanyia al regne animal, i que aixina deuria ser. En el seu llibre Dieta Naturalis dia: «Un no deuria descarregar la seua ira sobre els animals, la teologia decreta que l'home té ànima i que els animals són mers autómates mecànics, pero crec que seria millor ensenyar que els animals tenen ànima i que la diferència està en la noblea».

• Linneo també va afegir una segona espècie de Homo en Systema naturæ, Homo troglodytes o home de les cavernes. Esta inclusió estava basada en la descripció i ilustració de Bontius (1658) d'una dòna indonèsia o malaya i la descripció d'un orangutà. La majoria d'estes espècies humanes noves es basaven en mits o contes de gent que afirmava haver vist un poc similar un humà. La majoria d'estos contes s'acceptaven científicament, i, en les primeres edicions de Systema naturæ apareixien inclosos molts animals mítics, com l'hidra, kraken, fénix, sàtir i unicorn. Linneo els posava baix la categoria Paradoxa; segons l'historiador suec Gunnar Broberg va ser per a oferir una explicació natural i desmitificar el món de la superstició. Un eixemple d'això és que Linneo no es va conformar en solament classificar, sino que també va tractar d'averiguar, per eixemple, si Homo troglodytes existia realment, per lo que va demanar a la Companyia Sueca de Comerç de l'Índia Oriental que buscara un eixemplar. Va solicitar que, si no ho trobaven, a lo manco obtingueren senyals de la seua existència. Broberg creu que les noves espècies humanes descrites per Linneo eren de fet mones o persones natives que vestien en pells per a esglayar als colon, i que la descripció del seu aspecte va ser exagerant-se fins a aplegar a Linneo.

En 1771, Linneo va publicar un atre nom per a un primat no humà en el gènero Homo, Homo lar, actualment Hylobates lar (Linnaeus, 1771), el gibón de mans blanques.

Obres principals

(la data indica la primera edició)

• Præludia sponsaliarum plantarum (1729)
• Fonamenta botanica quae majorum operum prodromi instar theoriam scientiae botanices per breus aphorismes tradunt (1732)
• Systema naturæ (1735-1770) [Systema naturæper regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis], en 13 edicions corregides i aumentades.
  • Plantilla:Linnaeus, 1758-T1
  • Plantilla:Linnaeus, 1766-T1P1
• Fonamenta botanica (1735)
• Bibliotheca botanica (1736) [Bibliotheca botanica recensens llibres plus mille de plantis huc usque editos secundum systema auctorum naturale in classes, ordines, genera et species]
• Critica botanica (1736)
• Genera plantarum (Ràtio operis) (1737)
• Corollarium generum plantarum (1737)
• Flora lapponica (1737) [Flora lapponica exhibens plantes per Lapponiam Crescentes, secundum Systema Sexuale Collectas in Itinere Impensis]
• Ichthyologia (1738), en que va publicar els treballs de Peter Artedi, fallit accidentalment.
• Classes plantarum (1738), Bibliotheca Augustana

• Hortus Cliffortiana (1738)
• Philosophia botanica (1751)
• Metamorphosis plantarum (1755)
• Flora svecica exhibens plantes per Regnum Sveciae crescentes (1755)
• Animalium specierum, Leyde: Haak, (1759)
• Fundamentum fructificationis (1762)
• Fructus esculenti (1763)
• Fundamentorum botanicorum parts I et II (1768)
• Fundamentorum botanicorum tomoi (1787)

Eponimia

Ademés de numeroses referències botàniques i zoològiques en el seu nom, es té que:

• el cràter llunar Linné du este nom en la seua memòria.
• l'asteroide (7412) Linnaeus també commemora el seu nom.

Distincions honorífiques

• Erro al crear miniatura: Comendador de l'Orde de l'Estrela Polar (Regne de Suècia).

Vore també

• Biologia sistemàtica
• Ernst Haeckel
• Fijisme
• Friedrich Blumenbach
• Història de la botànica
• Nomenclatura binomial
• Taxonomia
• Categoria:Tàxons botànics descrits per Carlos Linneo
• Categoria:Tàxons zoològics descrits per Carlos Linneo

Bibliografia

• Anderson (1997). Carlinnaeus: father of classification, United States: Enslow Publishers. ISBN 978-0-89490-786-9.
• ^{[enllaç trencat]}
• Blunt, Wilfrid (2004). [2], London: Frances Lincoln. ISBN 0711223629.
• Broberg, Gunnar (2006). Carlinnaeus, Stockholm: Swedish Institute. ISBN 9152009122.
• Frängsmyr, Tore; Lindroth, {{{nom2}}}; Eriksson, {{{nom3}}}; Broberg, {{{nom4}}} (1983). [3], Berkeley and els Angeles: University of Califòrnia Press. ISBN 0711218412.

• Gribbin, Mary; Gribbin, {{{nom2}}} (2008). Flower hunters, Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780199561827.
• Koerner, Lisbet (1999). [4], Harvard: Harvard University Press. ISBN 0674097459.
• Stöver, Dietrich Johann Heinrich (1794). Joseph Trapp (ed.). The life of Sir Charles Linnæus, London. ISBN 0198501226.

Biografies

• Cecilia Lucy Brightwell: A life of Linnaeus. Londres, 1858
• Florence Caddy: Through the fields with Linnaeus. 2 volums, Londres, 1887
• Theodor Magnus Fries: Linné: . 2 volums, Estocolm, 1903
• Edward Lee Greene: Carolus Linnaeus. Filadèlfia, 1912
• Benjamin D. Jackson: Linnaeus. Londres, 1923
• Lisbet Koerner: Linnaeus: Nature and Nation. Harvard University Press 1999. ISBN 0-674-00565-1
• Richard Pulteney: A General View of the Writings of Linnaeus. Londres, 1781
• Dietrich Heinrich Stöver: The Life of Sir Charles Linnaeus. Londres, 1794
• Brightwell, C. L. A Life of Linnaeus. Londres: J. Van Voorst, 1858.
• Hovey, Edmund Otis. The Bicentenary of the Birth of Carolus Linnaeus. Nova York: New York Academy of Sciences, 1908.
• Sörlin & Fagerstedt, Linné och hans lärjungar, 2004. ISBN 91-27-35590-X
• J. L. P. M. Krol, Linnaeus' verblijf op d'Hartekamp A: Het landgoed d'Hartekamp in Heemstede. Heemstede, 1982. ISBN 90-70712-01-6

Sobre la recepció de la seua obra

• A. J. Boerman: Carolus Linnaeus. A Psychological Study. A: Taxon. Volum 2, no. 7, octubre 1953, p. 145–156. doi:10.2307/1216487
• Felix Bryk: Promiskuitat der Gattungen als Artbildender Faktor. Zur zweihundertsten Wiederkehr dones Erscheinungsjahres der fünften Auflage von Linnes Genera plantarum (1754). A: Taxon. Volum 3, no. 6, setembre 1954), p. 165–173. doi:10.2307/1215954
• John Lewis Heller: Linnaeus's Hortus Cliffortianus. A: Taxon. Volum 17, no. 6, decembre 1968, p. 663–719. doi:10.2307/1218012
• John Lewis Heller: Linnaeus's Bibliotheca Botanica. A: Taxon. Volum 19, no. 3, juny 1970, p. 363–411. doi:10.2307/1219065
• James L. Larson: Linnaeus and the Natural Method. A: Isis. Volum 58, no. 3, autumne 1967, p. 304–320
• James L. Larson: The Species Concept of Linnaeus. A: Isis. Volum 59, no. 3, autumne 1968, p. 291–299
• I. G. Linsley, R. L. Usinger: Linnaeus and the Development of the International Code of Zoological Nomenclature. A: Systematic Zoology. Volum 8, no. 1, març 1959, p. 39–47. doi:10.2307/2411606

• Karl Mägdefrau: Geschichte der Botanik. Gustav Fischer Verlag: Stuttgart 1992, p. 61–77. ISBN 3-437-20489-0
• Staffan Müller-Wille, Karen Reeds: A translation of Carlinnaeus’s introduction to Genera plantarum. A: Studies in History and Philosophy of Science Part C: Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences. Volum 38, no. 3, setembre de 2007, p. 563–572. shpsc.2007.06.003 doi:doi:10.1016/j. shpsc.2007.06.003
• Staffan Müller-Wille: Collection and collation: theory and practice of Linnaean botany. A: Studies in History and Philosophy of Science Part C: Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences. Volum 38, no. 3, setembre de 2007, p. 541–562. shpsc.2007.06.010 doi:10.1016/j. shpsc.2007.06.010
• Peter Seidensticker: Pflanzennamen: *Überlieferung, Forschungsprobleme, Studien. Franz Steiner Verlag: 1999. ISBN 3-515-07486-4
• W. T. Stearn: The Background of Linnaeus's Contributions to the Nomenclature and Methods of Systematic Biology. A: Systematic Zoology. Volum 8, no. 1, març 1959,p. 4–22. doi:10.2307/2411603

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Linnaeus.
• Etimologia dels gèneros de plantes de Linneo
• Biografia de Carlos Linneo (anglés)
• Bioscope, classificació dels sers vius (francés)