Joseph Pitton de Tournefort

Joseph Pitton de Tournefort (5 de juny de 1656-28 de decembre de 1708) va ser un botànic, i explorador francés, destacat com el primer en aclarir la definició del concepte de gènero per a les plantes.

Biografia

Tournefort va nàixer en Aix-en-Provence i va estudiar en el convent jesuïta de la localitat. Estava destinat a entrar en l'Iglésia, pero la mort del seu pare li va permetre optar a la seua vocació botànica. Despuix de dos anys recolectant plantes, va estudiar medicina en Montpeller, no obstant va ser nomenat professor de botànica en el Jardí de plantes de París en 1683. Durant estos anys va viajar per Europa Occidental, especialment els Pirineus, a on va arreplegar extenses coleccions.

Entre 1700 i 1702 va viajar per les illes gregues i va visitar Constantinopla, les fronteres del mar Negra, Armènia, i Geòrgia, recolectant plantes i efectuant un atre tipo d'observacions. Li varen acompanyar el botànic alemà Andreas Gundesheimer (1668-1715) i l'artiste Claude Aubriet (1651-1743). La seua obra principal de 1694 és Eléments de botanique, ou Méthode pour reconnaître els Plantes (la traducció llatina com Institutiones rei herbariae va ser publicada en 1700 i en 1719).

Honors

Carlos Linneo li dedica el gènero de Boraginaceae-Heliotropioideae Tournefortia

(Rubiaceae) Tournefortiopsis Rusby^[1]

Tourn. Com a botànic prelinneano rara volta s'ampra, o a voltes és citat en una "T". Argemone Tourn. ex L. es pot citar com Argemone <small.

Obra

Élémens de botanique, ou Méthode pour connoître els Plantes. 1694, 3 vol. en 451 taules, unes 7000 espècies)

d'optima methodo instituenda in re herbaria. París, 1697

Histoire dones plantes qui naissent aux environs de París avec leur usage dans la médecine. 1698; 2.ª ed. de Jussieu, 1725

Institutiones rei herbariae, editio altera. 1700 (millorada en latin d'Élémens de botanique; 3ª ed. de Jussieu, 1719). En llínea per la Biblioteca Nacional : Tom 1,^[2] Tom 2^[3] Tom 3.^[4]

Corollarium institutionum rei herbariae in quo plantae 1356 munificentia Ludovici Magni in orientalibus regionibus observatae recensentur et ad genera sua revocantur (París, imprenta real, 1703). Es tracta d'un suplement en llatí de "Institutiones.." que es va editar póstumamente en 1719

Relation d'un voyage du Levant, fait parell ordre du roy (París, imprenta real, 1717, 2 vol. en 4) i (Lió, Bruyset ed., 1717, 3 vol. en 8). Obra traduïda a l'holandés en 1717, a l'anglés en 1718 ( Reprint, Hildesheim, 1995-1998), a l'alemà en 1776. — La 1.ª ed. està en llínea per la Biblioteca Nacional : Tom 1^[5] i Tom 2.^[6]