Anar al contingut

Tipo nomenclatural

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tipo nomenclatural de Cimbrophlebia brooksi, una mosca escorpión extinta (fòssil d'una de les ales). El marbete roig indica per convenció que es tracta d'un tipo nomenclatural.
Erro al crear miniatura:
Holotip de Marocaster coronatus

En taxonomia, el tipo nomenclatural, tipo portanombre o simplement tipo és un eixemplar o conjunt d'eixemplars que representen a un tàxon, un patró d'activitat (traces fòssils) o els restants fòssils d'un tàxon, sobre els que s'ha realisat la descripció científica del mateix i que, d'eixe modo, justifica el nom científic d'una espècie. El tipo del nom d'una espècie és, per lo general, l'espècimen a partir del com s'ha perfilat la descripció que justifica el nom i que es conserva permanentment en alguna institució (museu d'història natural, herbario, centre d'investigació, etc.), perfectament siglado i localisable. Els tàxons per damunt d'espècie no tenen eixemplars com a tipo, sino noms de tàxons del ranc immediat inferior. Aixina, el tipo del nom d'un gènero és l'espècie (espècie tipo) sobre la qual es va basar la descripció original que validava dit nom. El tipo del nom d'una família és el gènero (gènero tipo) sobre el qual va ser basada la descripció original vàlida de la família. En els noms de tàxons de ranc superior al de família no s'aplica el principi de tipificació. Solament els noms tenen tipos. Els tàxons no. No és correcte parlar del tipo d'un tàxon. Per eixemple, és correcte parlar del tipo d'un nom específic pero incorrecte parlar del tipo d'una espècie.

Classes d'eixemplars tipo

Les huit primeres classes consistixen en els organismes mateixos, preservats –sancers o en part– en museus o institucions accessibles. L'última classe consistix en modificacions exteriors causades per l'organisme classificat, aixina mateix institucionalment preservades.

  • Holotip: l'espècimen o un atre element usat per l'autor o designat per ell com el tipo nomenclatural; mentres que l'holotip existix regula automàticament l'aplicació del nom corresponent.
  • Isotipo: un duplicat de l'holotip, que forma part de la colecció original.
  • Lectotipo: espècimen o element seleccionat a partir de material original per a servir com a tipo nomenclatural quan no va ser assignat un holotip en la primera publicació o per pèrdua del mateix. Electotipo es deu elegir entre els isotipos, si no existixen isotipos es deu elegir entre els sintipos, si tampoc hi ha sintipos s'elegix un neotipo.
  • Paralectotipo: espècimen afegit a un conjunt de sintipos en acabant de que entre estos últims haja segut designat un lectotipo.[1]
  • Sintipo: és un dels espècimen citats originalment per l'autor que no va designar holotip o que ha enumerat simultàneament varis eixemplars com a tipos.
  • Neotipo: és un espècimen o qualsevol atre element elegit per a servir de tipo nomenclatural quan falta tot el material sobre el qual està basat el nom del tàxon.
  • Paratipo: cada espècimen d'una serie tipo que no siga l'holotip.[2] La serie tipo és el material citat en la publicació original a on es descriu el tàxon i que no va ser exclós per l'autor de ser material tipo.
  • Icnotipo: cada espècimen típic del nom d'un icnotaxón, és dir del tipo nomenclatural icnològic consistent en una chafada exterior, deixada en el mig ambient en efectuar un organisme viu qualsevol classe d'activitat o conducta. Són eixemples els espècimen de: icnitas, cavitats fetes per animals, chafades de peus i mans, senderes o rastrillades, marques de coes, de pell, nius o tubos en fanc; caus, orificis i perforació, pistes, rastres, coprolitos, gastrolitos, egagrópilas, regurgitalitos, mines de fulls, senyals de mordeduras, secrecions estructurades de l'activitat d'organismes com a capolls, càpsules de bues, teles d'aranyes i agallas de les plantes; i estructures de bioturbación tals com estromatolitos en algues o capes de sol en bactèries. Els seus tipos nomenclaturals consistixen en elements externs a l'organisme vivent que els va produir, degut a que els estudis icnològics es basen en el descobriment i anàlisis d'estructures etològiques o biogénicas, és dir, de patrons estructurals –deixats per un organisme viu– que no constituïxen restants dels cossos dels organismes.[3] El Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica definix icnotaxón com «un tàxon basat en l'activitat fosilizada d'un organisme», i la part de la Icnología que s'encarrega de l'estudi dels icnofósils es denomina Paleoicnología, mentres que la Neoicnología s'encarrega de l'estudi de les senyals actuals. Per això existixen numeroses classes d'icnotaxones, els espècimen de les quals es tipifiquen en categories a sovint controvertides;[4][5] i s'utilisen els rancs icnogénero i icnoespecie taxonòmicamente caracterisats per icnoholotipos o pels seus icnoparatipos, icnoisotipos, etc. El tipo (holotip, lectotipo o neotipo) d'un nom d'una espècie, o d'un tàxon infraespecífico consistix en un espècimen únic o en qualsevol atre element, llevat per a les plantes herbàcees de chicoteta talla i per a la majoria de les plantes no vasculars, en els que el tipo pot consistir en varis individus que deuen conservar-se de manera permanent sobre un mateix plec d'herbario o preparació. En 2006 i 2007, en propondre's la primera classificació biològica d'un organisme marcianà,[6][7][8] es va incloure en el concepte d'holotip el conjunt de senyals radiades des d'un atre planeta o des d'un lloc inaccessible de la Terra des d'a on no fora possible dur a l'organisme original, o est deguera ser destruït, tal volta en un ensaig o experiment (per eixemple: tomóse per holotip, en este cas com a espècimen tipo nomenclatural astrobiològic, per al nom de cert nou gènero i nova espècie, a les senyals emeses des de Mart en 1976 corresponents alabeled Release Experiment de la Mission Viking, conjunt de senyals conservat per la NASA). S'aplicava aixina, a l'antic concepte de que ademés del cos l'holotip pot incloure "qualsevol atre element", el concepte de mediació epistémica progressiva.[9][10] Tal proposta de conservar com a tipo nomenclaturals estructures de senyals remotamente radiades –i anar millorant progressivament la seua informació en noves observacions i ensajos destructius– constituïx una innovació en sistemàtica que al present no ha segut encara matèria d'ampli debat entre taxónomos. Els espècimen tipo de noms de tàxons de plantes actuals es deuen conservar de manera permanent i no poden consistir en una planta viva o en un cultiu (a voltes pot ser una figura o una descripció).
Resolucions i recomanacions del Còdic de Melbourne (2011)

El XVIII Congrés de Botànica de Melbourne (Austràlia) en 2011, que va passar a denominar-se Còdic Internacional de Nomenclatura per a algues, foncs i plantes (ICN o Còdic de Melbourne) arreplega l'obligació d'utilisar el llatí en la descripció de les espècies noves o la necessitat de publicar-les impreses. També, a partir de l'1 de giner de 2012 s'admet com la publicació electrònica en format PDF en ISSN o ISBN i la descripció o

  1. diagnosis en llatí o anglés.[11] De fet, des de l'1 de giner de 1858, ya era obligatòria la designació d'un tipo: Un tipo nomenclatural (typus) és aquell element al com el nom d'un tàxon està permanentment unit, ya siga com a nom correcte o com a sinònim. El tipo nomenclatural no és necessàriament l'element més típic o representatiu d'un tàxon. ( Art.7.2). És dir, un eixemplar del tàxon en qüestió preservat i conservat en una colecció o herbario.[11]

Les definicions de les categories de tipos segons el Còdic de Melbourne són les següents:[11]

  • Holotip: únic element -eixemplar o ilustració- usat per l'autor o designat per ell com a tipo nomenclatural (Art. 9.1).
  • Isotipo: eixemplar duplicat de l'holotip (Art. 9.4).
  • Sintipo: qualsevol eixemplar citat en el protólogo quan no hi ha holotip, o qualsevol de dos o més eixemplars designats simultàneament com a tipos en el protólogo (Art. 9.5).
  • Paratipo: qualsevol eixemplar citat en el protólogo que no siga ni l'holotip ni un isotipo, ni tampoc un dels sintipos quan en el protólogo dos o més eixemplars es varen designar simultàneament com a tipos (Art. 9.6).
  • Lectotipo: element (eixemplar o ilustració) del material original designat com a tipo nomenclatural si en publicar-se el nom no es va indicar l'holotip, o si l'holotip falta, o si es reconeix que correspon a més d'un tàxon (Art. 9.2).
  • Isolectotipo: eixemplar duplicat delectotipo (Rec. 9C).
  • Neotipo: eixemplar o ilustració seleccionats per a servir de tipo nomenclatural quan no existixca material original o mentres falte (Art. 9.7).
  • Isoneotipo: eixemplar duplicat d'un neotipo (Rec. 9C).
  • Epitipo: eixemplar o ilustració seleccionats per a servir de tipo interpretatiu quan l'holotip, electotipo o neotipo designats prèviament, o tot el material original associat en un nom vàlidament publicat, no puga ser identificat críticament a efectes de l'aplicació precisa del nom a un determinat tàxon (Art.9.8).
  • Topotipo: espècimen provinent de la localitat original del tipo o de l'àrea a on el tàxon va ser descrit, pero no necessàriament partix de la serie tipo; locotipo.
  • Iconotipo: ilustració (dibuix o fotografia) d'un tipo; ilustració usada per l'autor o designada per ell com a tipo nomenclatural (Art. 9.1). A efectes del Art. 40 , un tipo publicat abans de l'1 de giner de 2007 pot ser una ilustració (exceptuant els fòssils, Art. 8.5 ); des d'esta data té que ser un eixemplar, llevat per a algues microscòpiques o microhongos que pot ser una ilustració efectivament publicada quan existixquen dificultats tècniques de preservació o quan siga impossible conservar un eixemplar que mostre les característiques atribuïdes al tàxon per l'autor del nom (Art. 40.5).
  • Clastotipo: part o fragment d'un eixemplar tipo.
  • Cotipo: s'utilisava per a nomenar cada espècimen d'una série de tipos en absència d'un holotip designat; sol significar sintipo .
  • Arquetip (obsolet): tipo ancestral. Sol significar isotipo o sintipo.[11]

Tipificació

La tipificació és el procés d'indicació o designació d'un tipo nomenclatural; és un requeriment necessari en els Còdics Internacionals de Nomenclatura Botànica i Zoològica per a l'aplicació dels noms científics. La funció és la d'assegurar la màxima estabilitat i fijeza possibles de la nomenclatura, compatible en la naturalea dinàmica del sistema taxonòmic. A continuació es ejemplifica cóm es designa el tipo del nom científic d'una nova espècie prenent com a eixemple el cas de (Gymnopogon toldensis):

Gymnopogon toldensis Sulekic & Rúgolo, sp. nov. TIPO: Argentina, Bota, Depto. Santa Victòria, L'Angost, 5 km a l'I de les Veles, 1600 msnm, 17-III-1986, Sulekic, Novara & Neumann 810 (holotip SI; isotipo Herb. Sulekic).[12]

Com pot observar-se, el tipo designa a un eixemplar d'herbario (denominat pellinage dels colectors i un número de colecció: "Sulekic, Novara & Neumann 810") en el seu corresponent lloc ("Argentina, Bota, Depto. Santa Victòria, L'Angost, 5 km a l'I de les Veles, 1600 msnm") i data de colecció ("17-III-1986"). S'informa, ademés, en quin herbario es troba depositat l'holotip (en este cas, el herbario del Institut Darwinion, el còdic internacional del qual és "SI") i es designa el isotipo. En el pròxim eixemple es mostra el modo en el que es designen els neotipos:

Calibrachoa pubescens (Spreng.) Stehmann, comb. nov. Nierembergia pubescens Spreng., Syst. Veg. 1: 615. 1825. TIPO: Uruguai. Montevideo, 1926-1930, J. Anderson 97 (neotipo BM! designat ací). Observació. En el protólogo no s'indica material de referència. Segons Fries (Kongl. Svenska Vetesnkapsakad. Handl. 46(5): 50. 1911) la descripció de Sprengel està basada en material coleccionat per Sellow, depositat en el Herbario del Museu Botànic de Berlín-Dahlem (B), el qual no ha segut localisat i provablement estiga destruït. Per este motiu s'ha decidit designar un neotipo.[13]

Pot apreciar-se que, en este cas, el taxónomo João R. Stehmann, en buscar l'eixemplar tipo de Nierembergia pubescens Spreng. no va poder trobar-ho i, davant la sospita de que el mateix haguera segut destruït, va designar un neotipo: l'eixemplar J. Anderson 97.

Vore també

Referències

  1. ↑ Hans V. Hansen i Ole Seberg, "Paralectotype, a new type term in botany", volum 33, número 4 de la revista Taxon, pp. 707–711, 1984
  2. ↑ Glossari del Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica
  3. ↑ Gámez Vintaned, J. A. (2008) «Principals fites en l'història de la Icnología». En: Ruiz-Omeñaca, J. I.; Piñuela, L. i García-Ramos, J. C. (eds.) Llibre de resums. XXIV Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia. Museu del Jurásico d'Astúries (MUJA), Colunga, 15-18 d'octubre de 2008: 9-16
  4. ↑ Gámez Vintaned, J. A. i Liñán, I. (1996). «unizar. es/murero/actius/pdfs/docencia/1996_GamezyLinan_RevEspPaleo.pdf Revisió de la terminologia icnològica en espanyol unizar. es/murero/actius/pdfs/docencia/1996_GamezyLinan_RevEspPaleo.pdf archivat en Wayback Machine.». Revista Espanyola de Paleontologia, 11(2): 155-176, 3 fig., 1 ap. Madrit. ISSN 0213-6937
  5. ↑ nhm. ac. uk/hosted_sites/iczn/BZNMarch2004comments. htm Comments on the draft proposal to amend the Code with respect to trace fossils nhm. ac. uk/hosted_sites/iczn/BZNMarch2004comments. htm archivat en Wayback Machine.
  6. ↑ secyt. gov. ar/First_biological_classification_Martian_organism. htm «Els tàxons majors de la vida orgànica i la nomenclatura de la vida en Mart:».15((2))
    pp. 1-34.Consultat el 14 d'agost de 2008.
  7. ↑ Beech, Martin (2009). springer. com/chapter/10.1007/978-0-387-09796-1_4 Terraforming: The Creating of Habitable Worlds (en anglés), New York, Berlin, Londres: Springer Science, pp. la referència rellevant es troba en les pàgines 77-78 i la Taula 4.4.. ISBN 978-0-387-09796-1.
  8. ↑ org/ftp/arxiv/papers/0705/0705.3176.pdf Conferència presentada per Gilbert Levin i publicada per Electroneurobiología vol. 15 (2), pp. 39-47, 2007
  9. ↑ (2008) Folia Neurobiològica Argentina Vol. XI - Un palindrome: les criatures vives conscients com a instruments de la naturalea; la naturalea com a instrument de les criatures vives conscients, Buenos Aires–Rosario–Baïa Blanca; passim: Edicions Anàlisis. ISBN 978-987-29362-0-4.
  10. ↑ Wautischer, ed. (2008). mit. edu/books/ontology-consciousness A Palindrome: Conscious Living Creatures as Instruments of Nature; Nature as an Instrument of Conscious Living Creatures, Cap. 12 en H. Wautischer, ed., Ontology of Consciousness: Percipient Action, Cambridge (Mass.): The MIT Press. ISBN 0-262-23259-6, 978-0-262-23259-3.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 ugr. es/pages/ images/tipos-nomenclaturals/index Herbario de l'Universitat de Granada, Tipos nomenclaturals, 2010-2013
  12. ↑ Sulekic, Antenor A. i Rugolo d'Agrasar, Zulma I.scielo. org. ar/scielo. php? pid=S0011-67932006000200012&script=sci_arttext Una nova espècie de Gymnopogon (Poaceae, Cynodonteae) per a l'Argentina. Darwiniana, ago./dic. 2006, vol.44, no.2, p.504-507. ISSN 0011-6793.
  13. ↑ Zuloaga, Fernando O., Morrone, Osvaldo and Belgrano, Manuel J. scielo. org. ar/scielo. php? script=sci_arttext&pid=S0011-67932007000200011&lng=en&nrm=iso&tlng=es Taxonomical and nomenclatural novelties for the Vascular Flora of the Southern Cone of South America. Darwiniana, Aug./Dec. 2007, vol.45, no.2, p.236-241. ISSN 0011-6793.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tipo_nomenclatural&oldid=1538361»