Anar al contingut

Apòstols de Linneo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El «apòstol» Daniel Solander (extrema izq.) en Joseph Banks (izq., assentat) acompanyant a James Cook (centre) durant la seua estància en Austràlia.

Els «apòstols de Linneo» varen ser dèsset alumnes de Carlos Linneo —aixina batejats per ell mateixa— que, com exploradors, varen portar a terme expedicions botàniques i zoològiques enviats a totes parts del món.

Linneo va utilisar el terme per primera volta en maig de 1750, any en el que va ser rector de l'Universitat de Upsala.[1]

Història

Els primers viages es varen deure al compromís del comte Carl Gustaf Tessin. La Companyia sueca de les Índies Orientals embarcava en els seus navío un científic cada any, permetent als «apòstols» viajar. Molts d'ells varen escomençar el seu viage des de Suècia, servint de sacerdots o meges d'a bordo.

El llavors director de l'Agència Sueca de les Índies Orientals, Magnus Lagerström (1691–1759), era un partidari entusiasta de la ciència, i va estar totalment d'acort en este procedir. Va posar a cada u dels jóvens viagers especial atenció i va recomanar que personalment els capitans dels barcos els tingueren en conte.[2]

Les expedicions podien ser perilloses, fet pel qual sèt dels «apòstols» no varen retornar. El primer «apòstol», Christopher Tärnström, qui va partir de Göteborg en 1745 cap a China, va morir a finals d'eixe any pels efectes d'una malaltia tropical. La seua viuda es va enujar agriament en Linneo per deixar als seus fills òrfens de pare. Després d'eixe incident, Linneo només va enviar hòmens fadrins.

En canvi, uns atres dels seus alumnes, com Daniel Solander i Anders Sparrman, tant en les expedicions de James Cook com en la de Carl Peter Thunberg, varen enriquir àmpliament el coneiximent en les seues troballes i les descripcions de la flora dels llocs que varen visitar.

Linneo va seguir implicat en la majoria de les expedicions. A sovint deixava notes als seus apòstols, marcant-los les pautes de lo que devien buscar durant els seus viages, i els apòstols enviaven cartes a Linneo i mostres botàniques. A la seua tornada, lo normal era que entregaren a Linneo una selecció de tot lo trobat. No obstant, Daniel Rolander va decidir no transferir-li la seua colecció i per açò va ser criticat per Linneo.

Resum dels «apòstols de Linneo» i els seus viages

† = va morir en el viage

Nom A partir de !

width="10%" | Tornada || class="unsortable" width="50%" | Destins

Christopher Tärnström 1745 † China
Pehr Kalm 1748 1751 Amèrica del Nort
Olof Torén 1748 1752 Java, China
Carl Fredrik Adler 1748 1761 † China, Índia, Java
Fredrik Hasselquist 1749 † Propenc Oriente
Pehr Osbeck 1750 1752 China
Pehr Löfling 1751 † Espanya, Veneçuela
Daniel Rolander 1754 1756 Guayana Neerlandesa
Anton Rolandsson Martin 1758 1758 Àrtic, Noruega
Peter Forsskål 1761 † Aràbia
Johan Peter Falck 1768 † Siberia
Daniel Solander 1768 1772 1.ª circumnavegació de James Cook, 1772: Islàndia, Hébridas, Orcadas
Andreas Berlin 1772 † Sierra Leona
Carl Peter Thunberg 1772 1779 Suràfrica, Java, Japó, Ceilan
Anders Sparrman 1772 1776 2.ª circumnavegació de James Cook
Göran Rothman 1773 1776 Líbia, Tunis, (1765: Aland)
Adam Afzelius 1792 1796 Sierra Leona

Vore també

Referències

  1. ↑ Wilfrid Jasper Walter Blunt. The Compleat Naturalist: A Life of Linnaeus. p. 185.
  2. ↑ Dietrich Heinrich Stöver: The Life of Sir Charles Linnaeus. Londres, 1794, p. 173f.
  • Blunt, Wilfrid (2001) The Compleat Naturalist: A Life of Linnaeus. 185–197. ISBN 0-7112-1841-2
  • Stöver, Dietrich Heinrich (1794) The Life of Sir Charles Linnaeus. Londres.

Bibliografia adicional

  • Vermeulen, Han F. (ed.) (2007-2011) The Linnaeus Apostles – Global Science and Adventure (8 vols.). IK Foundation & Co Ltd. ISBN 978-1-904145-26-4