Anar al contingut

Aland

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aland

Aland[1][2](en suec, Aland; en finés, Ahvenanmaa)[3][4]és un archipèlec i regió autònoma de Finlàndia situat en la mar Bàltica, entre Suècia i la Finlàndia continental. La població de les illes era de 28 983 habitants el 31 de decembre de 2015,[5]dels quals 11 461 (39 %) vivien en la capital, Mariehamn (en finés, Maarianhamina). L'únic idioma oficial és el suec, que és parlat pel 93,5 % de la població com a llengua materna (2001). Geogràficament, Aland està formada per més de 6700 illes, illots i esculls. Fasta Aland, l'illa principal, representa el 70 % de l'àrea total del territori, i un 90 % de la població viu allí. La província consta administrativamente de 16 municipis, entre els quals Mariehamn és l'únic que té el ranc de ciutat. La regió d'Aland és una de les 19 en les que conta l'organisació polític-administrativa regional de la República de Finlàndia des de la reforma de 2009. Té un alt grau d'autonomia, per lo que les funcions del Govern Provincial diferixen de les assignades a les atres regions. L'Estatut d'Autonomia garantisa, entre uns atres, la posició predominant de l'idioma suec en el territori provincial. Aland és membre associat del Consell Nòrdic.[6]

Etimologia

En les llengües nòrdiques, la paraula å té relació en "aigua" i es traduïx com "riera" o "riu chicotet", per lo que el nom de l'archipèlec significa "país de l'aigua", encara que les illes carixen de rius. Els noms finlandés i estonio de l'illa, respectivament Ahvenanmaa i Ahvenamaa, signifiquen "terra de la perca" i s'ha postulat que Aland pot ser una traducció parcial d'este nom, en la quala paronomasia va fer que ahve, "perca" en finés s'interpretara com una forma del nòrdic ahva "aigua" (del llatí acqua) i es retradujese al suec com å.[7] En espanyol el nom de l'archipèlec també apareix transcrito com Aaland.

Història

Orígens

Les illes varen sorgir de la mar aproximadament en l'any 8000 a. C. per un procés d'ajust postglacial. Al voltant del 2500 a. C. s'establix la Cultura de la ceràmica cordada, que fabricava divinitats de fanc en forma humana, com les trobades en el jaciment de Jettböle. La seua història data de fa 6000 anys, quan els primers caçadors i peixcadors es traslladen per primera volta a l'illa. Durant l'Edat del Bronze (1500-1000 a. C.), les illes es varen poblar en la seua totalitat (cultura de Sundby), pero els canvis climàtics del 400 a. C. varen provocar una disminució forta de la població, que no es recuperaria fins a finals de l'any 800. Es creu que les illes varen ser poblades pels escandinaus durant el X, pels antics vikingos suecs, i que varen pertànyer al regne de Suècia. Es varen construir granges i es va introduir el cristianisme. En 1300 varen passar a formar part del bisbat de Åbo (actualment Turku, Finlàndia), i en 1388 es va edificar per primera volta el castell de Kastelholm. Des d'el XV varen formar part del ducado de Finlàndia, que pertanyia a Suècia, i Kastelholm va ser la capital. En 1442 es va ratificar el còdic llegal del rei Cristóbal, gràcies al com els isleños podien comerciar en Åbo i Estocolm. En 1472 es va fundar per primera volta el monasteri de Kökar, i en 1507 una flota danesa comandada per Sören Norrby va arrasar Kastelholm. En 1521-1523 les illes es varen vore involucrades en la guerra suec-danesa de Gustavo I de Suècia. En 1556 el duc Jan de Suècia va constituir Aland i Åboland com un feu, i en 1571 el rei Erico XIV de Suècia i Karin Månsdotter varen permanéixer com a presoners en el castell de Kastelholm. En 1634 les illes varen passar al comtat de Åbo i Björneborg, i des de 1638 es va establir un servici de correus entre les illes en Suècia i Finlàndia, privilegi real que va tindre que pagar el campesinado. En 1639 es va crear en Saltvik l'escola Ålands pedagogi.

Ocupació russa

En 1714 el sar de Rússia Pedro I el Gran va véncer a l'Armada sueca en una batalla naval, i en 1743 varen ser ocupades temporalment pels russos. Les illes varen ser devastades i la major part de la població va decidir refugiar-se en Suècia. En 1718 suecs i russos varen firmar la pau de Vårdö, i els suecs varen mantindre la possessió de les illes. En 1765 els isleños varen rebre el privilegi de comerciar en qui volgueren. En 1795 F. W. Radloff farà el primer cens, i en 1796 es crearà un telégraf. En 1808 els russos varen ocupar les illes i acuartelaron tropes en Kumlinge, fet que va provocar una forta sublevació llauradora que els va deixar fòra de combat. Pero pel tractat de Fredrikshamn de 1809, la totalitat de Finlàndia va passar a mans de Rússia. Formarien part del govern de Åbo-Björneborg, dins del ducado de Finlàndia. En 1820 el sar Nicolás I va manar construir la fortalea de Bomarsund en la vila de Skarpans; en 1828 s'instala una oficina de correus en Eckerö, i en 1835 una escola de navegació en Godby. Durant la guerra de Crimea de 1854, la flota franc-britànica, comandada pel francés Achille Baraguey d'Hilliers, va destruir la fortalea de Bomarsund. Per la Convenció d'Aland de 1856, firmada per Rússia, França i Regne Unit, es va acordar aixina mateix que les illes no serien mai més fortificades i són declarades zona desmilitarizar i de lliure comerç. Açò provocarà un fort desenroll econòmic dels llauradors. Tant aixina, que en 1908 el ministre rus Iswolski, que intentava fer-ho, va tindre que desistir per les protestes britàniques. La capital de l'illa, Marienhamn, no es fundaria fins a finals de 1861, en les rodalies de la vila de *Övernäs en Jomala. En 1886 també es formaria una colónia d'artistes suecs en *Önningeby, dirigida per Victor Westerholm, i en 1895 escomençaria a funcionar en Finström l'Institut Popular d'Aland. Els russos fortificaron les costes en novembre de 1915, en plena Primera Guerra Mundial, fet que provocaria les protestes en maig del 1916 de Gustav Stefens, dirigent del Partit Activiste Suec, que demanava la seua anexió a Suècia. Quan en 1917 es proclama l'independència de Finlàndia, els alandeses reclamen el dret d'autodeterminació per a unir-se a Suècia en l'Ateneu d'Aland el 20 d'agost de 1917, en el respal tant del govern com del poble suec.[8] El 2 de febrer de 1918, els alandeses varen demanar ajuda oficialment als suecs en vistes a l'anexió, en un plec de firmes de la major part de la població adulta, ya que en Godby es produïxen enfrontaments entre els Guàrdies Rojos i el cos dels Nystad (Uusikaupunki). Aixina, el 23 de febrer Suècia els va enviar 600 soldats i ocupa militarment les illes, pero les abandona el 3 de març. Este fet ho varen aprofitar els alemans per a organisar un govern pro alemà en Eckerö en un parlament no elegit, en la finalitat de donar respal als independentistes finlandesos, i d'esta manera ocupar també les illes.

Autogovern en Finlàndia

El Museu-Barco Pommern està ancorat en el més occidental dels dos ports de Mariehamn, Västerhamn.

Els alemans varen abandonar Aland el 10 de juny de 1919 ya que va ser ocupat per Finlàndia. Tres representants de les illes varen participar en la Conferència de París de 1919. En 1920 el govern finlandés va garantisar als isleños l'autonomia, pero no el dret de secessió, de manera que la qüestió va ser transferida a la nova Societat de Nacions, ya que els activistes alandeses Julius Sundblom i Carl Björkman varen ser acusats d'alta traïció i varen tindre que abandonar les illes. En juny de 1921 la Societat de Nacions declara que Finlàndia té la sobirania sobre les illes, pero diu que certes condicions pertanyents a l'identitat nacional seran incloses en la llegislació autonòmica oferida per Finlàndia, i que les illes seran declarades zona neutral i no fortificada. D'esta manera, el 9 de juny de 1922 (dia nacional de les illes) el govern finlandés de Rafael Erich concedix un fort grau d'autonomia als isleños a canvi de que no reconeguen les reivindicacions sueques.[9] Gojaran d'un parlament autònom o Landsting i d'un govern propi presidit per un Lantrad (primer ministre); el suec serà cooficial i serà l'única llengua en l'ensenyança. Se celebraran també les primeres eleccions al parlament local. Julius Sundblom (1865-1945) serà el primer president i líder del moviment popular de tornada a Suècia. En 1938 els governs suec i finlandés varen aprovar el Pla d'Estocolm per a la militarisació de les illes, lo que provoca les protestes dels isleños i del govern de l'Unió Soviètica, raó per la qual al final no es du a terme. Aixina i tot, es van a construir fortificacions des de 1939 fins a 1944, que es demoliran en acabar la guerra. Despuix de la Segona Guerra Mundial, en 1947 les noves grans potències (Estats Units i Unió Soviètica) varen garantisar la neutralitat i desmilitarisació de les illes. No obstant, el govern finlandés va aprovar en 1951 una «Llei de Revisió de l'Autonomia», gràcies a la qual se li va otorgar independència en la llegislació d'assunts interns i control autònom sobre l'economia de les illes. Ademés, esta Llei no podria ser anulada o esmenada per la Eduskunta finlandesa sense consentiment delandsting alandés. En 1954 es va aprovar aixina mateix l'us oficial de la bandera de les illes. Des de 1970 l'archipèlec és membre del Consell Nòrdic. En 1978 es va construir un nou edifici de govern, i des de 1984 tenen l'autorisació per a emetre sagells de correu propis, sent membre del Small European Postal Administration Cooperation.

Govern

Aland és governat d'acort en la llei d'autonomia d'Aland (självstyrelselagen, 16-8-1991/1144) i atres tractats internacionals. Estes lleis garantisen l'autonomia d'estes illes de Finlàndia que és qui ostenta la seua sobirania, aixina com el seu estatus desmilitarizar (ya que els seus habitants no estan subjectes al reclutament). El govern d'Aland, també cridat Landskapsregering, respon primer davant el Parlament de les illes, Lagting, d'acort en els principis del parlamentarisme. Encara que l'autonomia d'Aland va ser anterior a la creació de les regions de Finlàndia, el govern autònom d'Aland també té la responsabilitat de les funcions portades a terme pels consells regionals de Finlàndia.

Mapa de l'archipèlec d'Aland i de l'archipèlec de Turku.

La representació de les illes en el parlament finlandés està composta d'un únic representant. Per una atra part, Aland té un sistema de partits polítics distints als del restant de l'estat.

Municipis

Aland està organisat en 16 municipis.[10]

Administració

El Departament d'Estat d'Aland representa al govern central finlandés i realisa moltes tasques administratives. Pel seu autonomia, la seua funció és un poc diferent a la de les demés Agències Administratives Regionals. Abans de 2010, l'administració de l'Estat estava a càrrec de l'Oficina Provincial de l'Estat d'Aland. Aland té la seua pròpia administració postal, pero seguix utilisant el sistema finlandés de còdics postals de cinc dígits, utilisant el ranc de números 22000-22999, en el prefix AX. El còdic postal més baix és el de la capital, Mariehamn, AX 22100, i el més alt AX 22950 per a Jurmo.

Aland i l'UE

Aland va celebrar el seu propi referèndum sobre l'adheriment a l'Unió Europea el 20 de novembre de 1994. La majoria dels Ålandeses va votar a favor de l'adheriment, i va seguir a Finlàndia en l'Unió en 1995. Un protocol especial d'Aland regula la posició de la regió en l'UE. Té algunes excepcions importants, relatives al dret dels no alandeses a posseir bens immobles i al dret de les empreses no alandesas a establir-se en la regió, i a la llegislació fiscal de l'UE. Esta última excepció significa que Aland es considera un tercer país a efectes fiscals, lo que ha tingut l'efecte més important de permetre que continue la rendable venda de mercaderies exentes d'imposts en els transbordadors en destí i orige en Suècia i Finlàndia. L'adheriment a l'UE és qüestionada pels alandeses, que es varen quedar sense cap compensació per la transferència de poder de l'autogovern tant a Finlàndia com a l'UE que va supondre l'adheriment, lo que ha contribuït a deteriorar les relacions entre les autoritats d'Aland i Finlàndia.

Desmilitarisació

Tropes russes en Dalkarby en la primavera de 1917 celebrant una reunió revolucionària.

Aland ha segut desmilitarizar des del final de la guerra de Crimea en 1856. Des de llavors, les tropes han residit allí solament durant les guerres mundials. La desmilitarisació d'Aland ha segut acordada entre Finlàndia, Alemània, Dinamarca , Suècia, Regne Unit, França, Itàlia, Letònia i Polònia en l'acort de 1922 sobre la no fortificació de les illes Aland. Ademés, la desmilitarisació de les illes Aland es va acordar per separat en 1940 entre Finlàndia i l'Unió Soviètica. Abdós acorts prohibixen a Finlàndia construir qualsevol equip de defensa fix, aeròdroms militars o un atre equip dissenyat per a fins militars en la zona.[11]

En estat de guerra, Finlàndia té el dret, segons l'acort de 1922, de minar les aigües d'Aland i de desplegar en la zona les forces necessàries per a contrarrestar un atac que amenace el seu neutralitat. No obstant, el principi bàsic de l'acort és que els poders signatarios deuen excloure a Aland de les hostilitats, inclús en temps de guerra. Aquells locals en drets patrios ara estan virtualment exents del servici militar. En lloc del servici militar, la Llei d'Autonomia d'Aland podria exigir-els que presten servici en una instalació de pilot i far o en qualsevol atre lloc de l'administració civil, pero mentres no existixca una llei específica a tal efecte, estan exents del servici militar. L'exenció no s'aplica a els qui s'hagen traslladat a la província despuix dels 12 anys. No obstant, alguns habitants locals realisen el servici militar com a voluntaris, principalment en la Brigada Uusimaa. Durant la Segona Guerra Mundial, els alandeses en edat de treballar eren mariners contractats com a compensació per no haver estat involucrats en la guerra.[12]

La qüestió de l'independència d'Aland

L'independència d'Aland està impulsada pel partit «Futur d'Aland» dins de la província . L'objectiu de l'independència és salvaguardar la cultura de parla sueca de la província. El respal a l'independència ha alcançat fins al 10%.  El grup futur d'Aland també ha buscat destacar les aspiracions d'independència d'atres regions similars, com les Illes Feroe, com a eixemples per a Aland.[13]

Segons el professor Göran Djupsund, un error comú entre els finlandesos de la Finlàndia continental és pensar que als alandeses els agradaria pertànyer a Suècia.  No obstant, el resultat d'una enquesta publicada en giner de 2020 va revelar que el 78% dels habitants locals volen mantindre la província com una part autònoma de Finlàndia. Segons la mateixa enquesta, el 9% de la població recolzaria l'independència d'Aland i solament el 4% recolzaria l'adheriment d'Aland a Suècia.[14]

Geografia

Paisage de les Illes Aland

Les illes Aland ocupen una posició d'importància estratègica, ya que dominen una de les entrades al port d'Estocolm, aixina com els accessos al golf de Botnia, ademés d'estar situades prop del golf de Finlàndia. L'archipèlec d'Aland inclou casi trescentes illes habitables, de les quals unes huitanta estan habitades; el restant són només uns 6.200 esculls i roques desolades. L'archipèlec està conectat a l'archipèlec de Åboland en l'est (finlandés: Turunmaan saaristo, suec: Åbolands skärgård), l'archipèlec adjacent a la costa suroest de Finlàndia. Junts formen la mar de l'Archipèlec. A l'oest d'Aland està la mar d'Aland i al nort la mar de Bothnian. La superfície de les illes és, en general, rocosa i el sol poc dens, per l'erosió dels glaciars al final de l'última glaciació. En les illes també hi ha moltes praderies que alberguen molts tipos d'insectes, com la palometa fritillaria de Glanville. Hi ha varis ports. La massa terrestre de les illes ocupa una superfície total d'1.527 quilómetros quadrats. El 90% de la població viu en Fasta Aland, a on es troba la capital, Mariehamn. Fasta Aland és la major illa del archipèlec. La seua superfície és difícil d'estimar per la seua forma irregular i la seua costa, pero les estimacions oscilen entre 740 quilómetros quadrats i 879 quilómetros quadrats i més d'1.010 quilómetros quadrats, depenent de lo que s'incloga o excloga. Durant la disputa de les illes Aland, les parts varen buscar respal en diferents mapes de les illes. En el mapa suec, dominava l'illa principal més densament poblada, i molts skerries quedaven fòra. En el mapa finlandés, moltes illes menors o skerries tenien, per raons tècniques, un tamany llaugerament exagerat. El mapa suec feya que les illes semblaren estar més prop de la part continental de Suècia que de Finlàndia; el mapa finlandés destacava la continuïtat de l'archipèlec entre l'illa principal i la part continental de Finlàndia, mentres que apareixia una major brecha entre les illes i l'archipèlec en el costat suec. Una de les conseqüències és el número de "més de 6.000" skerries que es repetix a sovint i al que el resultat de l'arbitrage va donar autoritat.

Kumlinge, Illes Aland

Clima

Aland posseïx un clima oceànic subpolar en hiverns frets en abundants gelades i estius frescs i en ocasions càlits. Les precipitacions, que en hivern solen ser en forma de neu, estan repartides equitativamente a lo llarc de l'any. La temperatura mija és de 11 °C. En hivern, les temperatures són molt baixes, en una mija de 0 °C en el dia i de -4 °C en la nit. Els estius són frescs, en una temperatura mija de 14 °C, encara que ocasionalment es poden reglotar els 25 °C.

Geologia

Les illes d'Aland estan formades en gran part per roques metamòrfiques i ígneas, que a sovint apareixen com a afloraments rocosos. Són d'edat precámbrica (uns 1.600 millons d'anys) i pertanyen al Escut Bàltic. El gneis es troba principalment en la part oriental de l'archipèlec. En l'illa principal i les seues afores es troba sobretot granit. Els geólogos coneixen be la varietat de granit rojós Rapakiwi, present en les illes i que també es troba en freqüència en el nort d'Alemània com a restants glaciars.

L'Illa Föglö

El paisage va ser modelat per les glaciacions de l'Edat de Gèl. Són típics els paisages de mogotes redonejats i escolleras. Durant l'última glaciació, les masses de gèl varen espentar la terra completament per baix del nivell de l'aigua, de modo que quan els glaciars es derritieron, les illes Aland varen quedar casi completament cobertes per l'aigua. Des de fa uns 13.000 anys, la terra s'ha anat elevant gradualment de la mar, escomençant pel punt més alt d'Aland, Orrdalsklint. En el temps, la terra va seguir elevant-se i es varen formar més i més illes. Este procés continua fins a hui: Aland s'eleva de la mar a un ritme d'uns sèt milímetros a l'any. En els llocs a on els depòsits marins (en la seua majoria arenes fines i rovines) varen poder assentar-se fins a alcançar una major gruixa (varis metros), l'agricultura és possible despuix de l'alçament de la terra postglaciar. Les zones a on els glaciars varen depositar sediment fins sobre les roques al derretirse també poden utilisar-se per a l'agricultura. La teoria més acceptada (2006) indica que fa entre 1.500 i 1.600 millons d'anys, la regió va sofrir fenomens extensionals durant els quals el magma ultramáfico va fluir cap a dalt per mig de falles lístricas7. Este magma molt calent hauria fos la corfa terrestre i s'hauria mesclat parcialment en el magma granític d'anatexis obtingut despuix d'esta fusió. El resultat hauria segut, per un costat, el batolito granític rapaviki i, per un atre, vetes o inclusions de roques plutòniques máficas. El magma també hauria sofrit diferenciació, donant lloc a la creació d'anortosita i monzodioritas residuals, més riques en sílice i més pobres en minerals ferromagnesianos.

Costa de l'illa d'Andersö

Este antic basamento format en el Precámbrico va ser erosionat per les glaciacions del Pleistoceno, netejat en gran part per la mar a principis del periodo postglaciar, i despuix dut a la superfície per l'alçament epirogénico com a resultat de la fusió d'una considerable massa de gèl. La distribució anàrquica de les illes es deu en part a l'absència de roques metamòrfiques orientades en esta part del basamento precámbrico. Els revestiment morrénicos retirats pels glaciars varen ser generalment dispersats per les ones quan la regió encara estava sumergida. Estos restants són molt reconeixibles i varen ser transportats a grans distàncies. No obstant, queden alguns grups de drumlins en el centre i el sur de Fasta Aland, l'illa principal. La superfície dels granit mostra estrías deixades per l'erosió glaciar que, encara hui, permeten determinar la direcció del moviment dels glaciars del Pleistoceno. En el centre del archipèlec hi ha una extensió d'aigua casi circular de 9 km de diàmetro anomenada Lumparn, que és la chafada de l'impacte d'un meteorit.

Economia

L'economia d'Aland està molt dominada pel transport marítim, el comerç i el turisme. El transport marítim representa al voltant del 40% de l'economia, en vàries companyies internacionals que són propietat i estan operades des d'Aland. La majoria de les empreses, a banda del transport marítim, són chicotetes, en menys de dèu empleats. L'agricultura i la peixca són importants en combinació en l'indústria alimentària. Unes poques empreses tecnològiques d'alt nivell contribuïxen a una economia pròspera. L'energia eòlica s'està desenrollant ràpidament, en l'objectiu d'invertir la direcció en els cables cap al continent en els pròxims anys. En decembre de 2011, l'energia eòlica representava el 31,5% del consum total d'electricitat d'Aland. Un dels hotels turístics més importants d'Aland és l'Hotel Arkipelag, situat a l'est del centre de la ciutat de Mariehamn. Els principals ports són el port occidental de Mariehamn (al sur), Berghamn (a l'oest) i Långnäs, en la costa oriental de l'illa principal. Fasta Aland té les úniques quatre autopistes d'Aland: L'autopista 1 (de Mariehamn a Eckerö), l'autopista 2 (de Mariehamn a Sund), l'autopista 3 (de Mariehamn a Lumparland) i l'autopista 4 (de Finström a Geta), Mariehamn va ser la base dels últims grans velers comercials del món.

periòdic "L'ESPANYOL" (1946-05-18, pág.10)

Les seues últimes tasques consistien en dur blat australià al Regne Unit, un comerç que l'armador d'Aland Gustaf Erikson va mantindre fins a 1947. Els barcos només feyen un viage d'anada i regrés d'Austràlia del Sur al Regne Unit a l'any (la carrera del gra), i despuix de cada viage maratoniano tornaven a Mariehamn per a descansar uns mesos. El Pommern, que ara és un museu en Mariehamn, va ser un d'estos últims barcos. La supressió de les vendes lliures d'imposts en els transbordadors que viagen entre destins de l'Unió Europea va fer que Finlàndia exigira una excepció per a les illes Aland en les normes de l'impost sobre el valor afegit de l'Unió Europea. L'excepció permet mantindre les vendes lliures d'imposts en els transbordadors entre Suècia i Finlàndia (sempre que paren en Mariehamn o Långnäs) i en l'aeroport, pero també ha convertit a Aland en una zona fiscal diferent, lo que significa que deuen aplicar-se aranzel a les mercaderies que apleguen a les illes. Dos millons de persones visiten les illes d'Aland cada any, pero la majoria només durant unes hores ans que el ferry retorne de nou, o els passagers canvien de barco. La desocupació era del 3,9% en giner de 2014.

El Turisme és una activitat important en la regió

L'Estat finlandés també recapta imposts, drets i taxes en Aland. A canvi, el Govern finlandés posa una cantitat de diners a disposició del Parlament d'Aland. La suma és el 0,5% del total dels ingressos de l'Estat, excloent els préstams del Govern. Si la suma pagada a l'Estat finlandés supera el 0,5%, qualsevol cantitat superior torna al Parlament d'Aland com "diners de la diligència" En 2010 l'import dels imposts pagats pels isleños d'Aland comprenia el 0,7% del total dels imposts pagats en Finlàndia. Segons Eurostat, en 2006 Aland era la vigèsima regió més rica de les 268 de l'Unió Europea, i la més rica de Finlàndia, en un PIB per habitant un 47% superior a la mija de l'Unió Europea. el Banc d'Aland té la seua sèu en l'illa.

Banc d'Aland

l'euro és l'única moneda de curs llegal (com en el restant de Finlàndia), encara que la majoria de les empreses d'Aland accepten extraoficialment la Corona sueca.

Turisme

Els llocs d'interés de la regió inclouen la Casa de la Cultura d'Aland, el Museu d'Aland , el Museu Marítim d'Aland i el barco museu Pommern en Mariehamn, el Museu de Caça i Peixca d'Aland i Eckerö Post and Customs House en Eckerö, les ruïnes de la Fortalea de Bomarsund, el Castell de Kastelholm i el castell de Jan Karlsgån.[15]

L'iglésia de Jomala és l'iglésia parroquial de pedra més antiga de Finlàndia i l'edifici de pedra més antic.  Les iglésies d'Eckerö, Finström, Föglö, Geta, Hammarland , Kumlingen , Kökari , Lemland , Saltvik , Sund i Vårdö també són iglésies migevals de pedra. Ademés, Lemland té la Capella Lemböt , una ruïna d'una iglésia de pedra migeval. Brändön , Lumparland i Sottungalas posseïx iglésies que estan construïdes de fusta. L'Iglésia de Sant Jorge i l'Iglésia de Sant Martín, construïdes en 1969, es troben en Mariehamn.[16]

Demografia

La majoria dels habitants parlen suec (l'única llengua oficial) que és un 93,5% de la població en 2001, si be hi ha també una minoria de parlants de finés. En el restant de Finlàndia, tant el finés com el suec són idiomes oficials. L'immensa majoria de la població, 78,3 %, pertany a l'Iglésia Evangèlica Luterana de Finlàndia, una de les dos confessions oficials del país. La qüestió de l'ètnia a la que pertanyen els habitants de les Aland i la correcta classificació llingüística del seu idioma seguixen sent motiu de controvèrsia. Es poden considerar ètnicament com a suecs, o suec-finlandesos; no obstant, la seua llengua és més pròxima als dialectes de Suècia que als dialectes de la Finlàndia sueca.

Aland Lyceum, una escola local

Educació

En 2010, hi havia 22 escoles primàries en Aland. Huit d'ells comprenien tant la secundària superior com l'inferior, dos eren escoles secundàries superiors i 12 eren escoles primàries (graus 1 a 6). Per als estudis posprimarios, es pot elegir l'institut tradicional de Ålands Lyceum o l'institut professional d'Aland, que oferix una doble titulació en bachillerat i estudis professionals. D'ells, eliceu d'Aland és un institut relativament gran; segons les estadístiques de 2018 de l'administració educativa, fins a 432 alumnes de bachillerat varen estudiar en ell. L'Universitat de Ciències Aplicades d'Aland impartix classes a uns 600 alumnes, en les branques marítima, mecànica, elèctrica, informàtica, finances, hostaleria i sanitat. l'idioma finés ha segut una assignatura obligatòria en el segon cicle de secundària, pero optativa en l'escola primària; no obstant, el 80% dels alumnes l'han elegit. En 2006 es va propondre eliminar l'obligatorietat de la llengua finlandesa en l'ensenyança secundària superior.[17]

Cultura

el solstici d'estiu és una celebració important en Aland. Es varen construir monuments per al solstici d'estiu en casi tots els llogarets. Cada poble té el seu propi model de cartera tradicional. el peix, especialment l'arenc, és la base de la cultura alimentària tradicional d'Aland. L'arenc es peixca en autumne i se sala durant l'hivern. El pa negre regional d'Aland és molt adequat per al peix salat. També es crían ovelles en l'archipèlec. El panqueque d'Aland conté papilla i cardamomo. En 1999, es va examinar l'identitat dels habitants locals. En una escala de 0-4, els enquestats varen sentir que eren més de les Illes Aland (promig 3.4 punts), despuix nòrdics (2.4), finlandesos (2.1), finlandesos-suecs (1.7) i europeus (1.5).[18]

Lliteratura

Les escritores més famoses d'Aland són Anni Blomqvist, coneguda per la seua série de cinc volums Stormskärs-Maja, Sally Salminen, l'obra dels quals més coneguda és la novela de 1936 Katrina,[19] i Ulla-Lena Lundberg, que ha descrit el seu Kökar natal. Totes estes obres estan ambientades en Aland. La película de drama històric de 2016 La nóvia del diable, dirigida per Saara Cantell, es desenrolla en el XVII en Aland durant la caça de bruixes. Va guanyar el premi a la millor película de parla no anglesa en el Festival de Cine Femení de Toronto en 2017. Ademés, una película de drama de 2013, Disciple, dirigida per Ulrika Bengts, s'ambienta en Aland.[20]

Deport

Artícul principal → Selecció de fútbol d'Aland.

La Confederació Deportiva d'Aland és l'organisació paraigües del deport, equivalent a la Confederació Deportiva Nacional de Suècia o al Deport de Finlàndia. La Federació Deportiva representa als deports d'Aland en tots els contexts nòrdics i és el màxim organisme deportiu d'Aland.

L'equip local Aland United

Aland no té la seua pròpia selecció nacional (encara que sí posseïx una selecció regional) i no és membre de cap federació deportiva internacional; en térmens deportius, Aland es considera part de Finlàndia. Açò també s'aplica en Finlàndia, a on els equips d'Aland participen en les lligues finlandeses. La Federació de Deports d'Aland va ser creada en 1995 per les organisacions deportives de llavors i per iniciativa del Govern Provincial d'Aland. En 1999, la Federació de Deports es va fer càrrec de la distribució dels fondos deportius del Govern Provincial d'Aland. Açò es va fer en relació en una actualisació de la Llei del Deport d'Aland. Segons la Federació Deportiva d'Aland, més de 13.500 persones participen regularment en el deport organisat, lo que fa que el deport siga, en molt, el major moviment popular d'Aland. El IFK Mariehamn té vàries seccions. La secció de fútbol masculí del club va jugar la seua primera temporada en la màxima lliga finlandesa en 2005. El IFK Mariehamn es va proclamar campeó de Finlàndia per primera volta en la temporada 2016. Atres clubs de fútbol que han tingut èxit són l'Aland United, que va guanyar la màxima categoria femenina, la serie FM, en 2009 i es va classificar per a la Lliga de Campeons Femenina de l'UEFA en 2010.

  • Janne Holmén, que es va proclamar campeó d'Europa de marató en 2002, també és d'Aland, i el Club de Deports de Potència d'Aland és un dels més exitosos del país. Entre atres coses, elevantador de potència del club, Kenneth Sandvik, ha batut dos voltes el récort mundial de press de banca. Aland va acollir els Jocs Internacionals de les Illes en 1991 i 2009. També es va celebrar allí el Campeonat Mundial de fútbol Femení de 1997. L'Aland Stags és l'únic club de rugby de les illes.

Heràldica

L'escut d'armes d'Aland presenta un cérvol roig dorat sobre un camp blau. L'escut actual de les Illes Aland es va concedir originalment a la província insular de *Öland en 1560, en un cérvol roig dorat sobre un camp blau.[21]

Mijos de Comunicació

Ålands Ràdio och TV Ab és responsable de les operacions de radi i televisió d'Aland.  Esta societat llimitada propietat del govern provincial d'Aland decidix qué canals de radi i televisió s'emetran en Aland. La Ret de multiplexació de televisió mostrada inclou a YLE TV1 , YLE TV2 i YLE Theme & Femin.[22]

En 2009 es va estudiar l'audiència de varis canals de televisió. Entre el 70% i el 90% dels enquestats veen canals de televisió suecs o en suec. Més del 40% dels enquestats veen el canal en suec Yle, mentres que el restant vea canals finlandés incloent TV1, TV2 i MTV3 . Els habitants locals no estan subjectes a imposts de radiodifusió . En canvi, Aland té la seua pròpia tarifa de televisió ( televisionsavgift ).  En 2017, el govern provincial va propondre un cridat un impost als mijos ( medieskatt ) per a reemplaçar la tarifa de televisió. L'impost propost de 110 € s'aplicaria a qualsevol que guanye més de 14.800 € a l'any. La proposta es va aprovar i s'aplica no solament als particulars sino també a les empreses. El periòdic Ålandstidningen es publica tres voltes per semana.  Nya Aland es publica sèt voltes per semana: en paper durant la semana i com revista electrònica les fins de semana.

  • Posten Aland emet els seus propis sagells ademés de l'entrega de correu normal.[23]

Transport

Aland i la part continental de Finlàndia es va considerar en el suroest de Finlàndia en la década de 1960.[24]

L'aeroport de Mariehamn és l'únic aeroport d'Aland per a us comercial. Es troba en el municipi de Jomala, a tres quilómetros al nort del centre de Mariehamn . En 2015, al voltant de 42.000 passagers varen passar per l'aeroport en vols domèstics i 17.000 passagers en tràfic internacional.  Aland també té l'aeroport de Kumlingen .

Eixemple de matrícula d'un vehícul en Aland.

La terminal de barcos de passagers de Mariehamn es troba en el port occidental de la ciutat , a aproximadament 1 km del centre de la ciutat. De nit, grans ferries de passagers entre Suècia i Finlàndia paren en el port de Långnäs , a uns 30 quilómetros a l'est de Mariehamn, en lloc de Mariehamn. La tercera terminal de passagers és Berghamn Harbour en Eckerö. Els fars d'Aland són Bogskär, Flöjan, Gustaf Dalén, Kökarsören, Lågskär, Marhällan, Märket i Sälskär. El far de Nyhamn ya no està en funcionament. Hi ha un servici d'autobús local gratuït a Mariehamn. També hi ha cinc rutes d'autobús diferents a diferents parts de l'illa principal d'Aland. En els ferries de l'archipèlec de Ålandstrafiken , les persones i les bicicletes viagen de forma gratuïta, pero el transport per motor està subjecte a un pagament. En estiu, també hi ha transbordadors especials per a bicicletes. La Ruta de l'Archipèlec del Nort conduïx des de Kumlinge a través dels archipèlecs de Brändö i Kumlinge fins al port de Vårdö Hummelvik . La ruta de ferry de l'archipèlec sur va des del port de Galtby en Korpo a través dels ports de Kökari , Sottunga i Föglö *Överö fins al continent Aland fins al port de Långnäs en Lumparland. el canal de Lemström conecta Lumparn i Slemmern, a l'est de Mariehamn.[25]

Energia

L'empresa d'energia local Kraftnät Aland AB té un monopoli llegal temporal sobre la principal ret de transport d'electricitat en Aland , que també és de la seua propietat. Kraftnät Aland opera la ret elèctrica i proporciona servicis de transmissió d'electricitat en Aland. Fundada en 1997, propietat principalment de la província i els municipis, Kraftnät Aland pot considerar-se una organisació sense fins de lucre els ingressos del qual provenen principalment dels servicis de transmissió, pero també dels servicis de balanç i la venda de drets d'emissió no utilisats i elloguer de fibra. Com a respal, Kraftnät Aland pot utilisar la seua planta de turbines de gas de 20 megavats, que va posar en marcha en 2005. Ademés, la companyia té un acort en Mariehamns Energi Ab per a utilisar tota la seua capacitat de reserva d'energia, un total de 48 megavats.[26]

La major part de l'electricitat d'Aland prové de Suècia a través d'un cable de CA de 80 megavats propietat de Kraftnät Aland des del 2000, i Aland és part de la ret elèctrica sueca.  Per a casos d'emergència, es va construir un nou cable submarí Aland-Naantali entre Aland i Finlàndia continental , que es va completar en 2015 i s'estén pel llit marí a 160 quilómetros de Jomala a Naantali . Aland també té algunes plantes de turbines de gas antigues per a emergències. La conexió del cable submarí és de respal, pero s'intentarà que estiga parcialment disponible en el mercat en 2016. Segons els acorts, la conexió del cable submarí no es pot utilisar per a vendre parcs eòlics excedents, pero l'electricitat excedent es pot vendre a Suècia. En 2015, al voltant del 20 per cent de l'energia utilisada en Aland va ser generada per energia eòlica. Encara que es proyecte que el número creixca fins al 70 per cent.[27]

Festivitats

Data Nom espanyol Nom local Resenyes
1 de giner Dia d'Any Nou Nyårsdagen  
6 de giner Epifanía Trettondagen  
Divendres variable Divendres Sant Långfredag El divendres abans del Dumenge de Pasqua
Dumenge variable Dumenge de Pasqua Påskdagen  
Dilluns variable Dilluns de Pasqua Annandag påsk El dia despuix del Dumenge de Pasqua
30 d'abril Nit de Walpurgis Valborgsmässoafton  
1 de maig Festivitat dels Maig Första maj  
Dijous variable Ascensió de Crist Kristi himmelsfärdsdag 40 dies despuix de Pasqua
Dumenge variable Pentecostés Pingstdagen 50 dies despuix de Pasqua
Dilluns variable Dilluns mòvil Annandag Pingst 51 dies despuix de Pasqua
9 de juny Festa nacional de les illes
Tercer divendres de juny Vespra de solstici d'estiu Midsommarafton  
Tercer dissabte de juny Solstici d'estiu Midsommardagen  
Primer dissabte de novembre Dia de Tots els Sants Alla helgons dag  
6 de decembre Dia de l'Independència Självständighetsdagen Independència de Finlàndia (1917)
24 de decembre Nochebuena Julafton  
25 de decembre Dia de Nadal Juldagen  
26 de decembre Dia de Sant Esteban Annandag jul  

Vore també

Referències

  1. ↑ (1858) Bolletí oficial del Ministeri de Foment (en és), Ministeri de Foment.
  2. ↑ Malte-Brun, Conrad (1850). Geografia universal física, històrica, política antiga i moderna: (538 p., [3 h. de grab.)] (en és), Estab. tipog. de D. F. de P. Mellado, editor.
  3. ↑ Tapon, Francis (2012). The Hidden Europe: What Eastern Europeans Ca Teach Us (en ar), SonicTrek, Inc.. ISBN 978-0-9765812-2-2.
  4. ↑ (1962) The Encyclopedia Americana: The International Reference Work (en en), Americana Corporation of Canada.
  5. ↑ «Statistics and research Aland» (en anglés). Web oficial d'Aland. Archivat des d'el original, el 23 de març de 2017. Consultat el 22 de març de 2016.
  6. ↑ «Nordic Cooperation: Member countries and territories» (en anglés). Web del Consell Nòrdic. Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2014. Consultat el 2 de decembre de 2014.
  7. ↑ Huldén, Lars (2001) Finlandssvenska bebyggelsenamn. [Noms finlandesos d'orige suec] Helsingfors, s. v.: Aland. ISBN 951-583-071-0. (en suec)
  8. ↑ «A Brief Summary of Ålands Framtid». Ålands Framtid. Archivat des d'el original, el 9 de març de 2015. Consultat el 8 de juny de 2018. «In 1917 Finland proclaimed itself independent. Then the population of Aland arranged a referendum in Aland as to where Aland wanted to belong. The result of this referendum was that an overwhelming majority of the Ålanders wanted to belong to Sweden, the country that they regarded as their mother country. Neither Finland nor Sweden wanted to give up Aland and thus the question was submitted to the League of Nations where it was decided that Aland menja under Finnish sovereignty. But at the same clave it was stipulated by the League of Nations and 10 signatory powers, to which Finland, Sweden, England and Russia belonged, that Aland was to become an autonomous province with guarantees for the people of Aland to develop their autonomy as far as possible without becoming a sovereign state. Inbuilt in the autonomy were also paragraphs that protect the Swedish language, culture, customs and way of living.»
  9. ↑ David Jorge i Javier Mestre Bäcksbacka: «Èxits i fracassos de la Societat de Nacions: Delitigi sobre les illes Aland a la Guerra d'Espanya». Guerra i pau: La societat internacional entre el conflicte i la cooperació. Madrit: Dykinson, 2013.
  10. ↑ «The Municipalities» (en anglés). Web oficial d'Aland. Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2014. Consultat el 2 de decembre de 2014.
  11. ↑ «FINLEX ® - Valtiosopimukset: 1/1922» (en fi). finlex. fi. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-24.
  12. ↑ «"Nytkö es helvetti sotaväen kanssa taas alkaa" – Sotilaiden edellinen käynti ei innostanut ahvenanmaalaisia» (en fi). Yle Uutiset. Consultat el 2021-05-24.
  13. ↑ «Färöarna visar vägen mot självständighet» (en sv-es). Ålands Framtid. Consultat el 2021-05-24.
  14. ↑ «Suomalaisten mielikuvalle täystyrmäys – Kysely: Ahvenanmaalaiset eivät haluaisi kuulua Ruotsiin» (en fi). www. iltalehti. fi. Consultat el 2021-05-24.
  15. ↑ «Museoita Ahvenanmaalla (Museus en Aland)». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 24 de maig de 2021.
  16. ↑ «Ahvenanmaan kirkot». www. muuka. com. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-24.
  17. ↑ «Pakkosuomi uhan alla Ahvenanmaalla - Sveriges Ràdio Finska» (en fi). sverigesradio. es. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-20.
  18. ↑ «Ålänningarna och deras identitet. ÅSUB, 1999 (Els Ålanders i la seua identitat. ÅSUB, 1999)». Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2014. Consultat el 24 de maig de 2021.
  19. ↑ «"Romanen Katrina var bara början - Sally Salminen var så mycket mer" säger Ulrika Gustafsson som skrivit en biografi *över småbrukardottern från Vårdö som blev författare mot alla odds» (en sv-fi). svenska. yle. fi. Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2020. Consultat el 2021-05-20.
  20. ↑ «Oppipoika (2013)» (en en-gb). www. elokuvauutiset. fi. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-20.
  21. ↑ Nevéus, Clara; Wærn, Jacques de (1992). Ny Svensk Vapenbok (in Swedish). Stockholm, Sweden: Streiffert & Co Bokförlag HB. p. 32. ISBN 91-7886-092-X.
  22. ↑ «AntenniTV FAQ» (en fi). Digita. Consultat el 2021-05-24.
  23. ↑ «Posten Aland julkaisee vuosittain noin 15 postimerkkiä. (Posten Aland emet uns 15 sagells cada any)». Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2016. Consultat el 24 de maig de 2021.
  24. ↑ «Kiinteä tieyhteys Manner-Suomesta Ahvenanmaalle ajankohtainen» (en fi). Kansan Uutiset. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-24.
  25. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 24 de maig de 2021.
  26. ↑ «Valtiontuki SA.33823 (2012/N) – Suomi. Tuki Manner-Suomen ja Ahvenanmaan väliselle sähkökaapelle (Ajuda estatal SA.33823 (2012 / N) - Finlàndia. Soport per al cable elèctric entre Finlàndia continental i Aland)».
  27. ↑ «Ahvenanmaa käy pian tuulla» (en fi). Maaseudun Tulevaisuus. Consultat el 2021-05-24.

Enllaços externs

Commons

Plantilla:Wikiatlas


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aland&oldid=1589457»