Escull
En la navegació marítima, un escull és un tipo d'illot rocós, a flor d'aigua o un sec. L'us del terme «escull» es referix a obstàculs o perills per a la navegació. Normalment es considera que és massa menut per a que algú ho habite. Pot simplement ser un sec rocós. Un escull pot també rebre el nom de stacks marins baixos.[1]
En les mars septentrionals d'Europa són abundants, rebent noms que deriven del nòrdic antic sker, que significa una roca en l'mar. Este terme va passar al anglés, formant skerry, a través de la paraula escocesa que s'escriu skerrie o skerry. En les llengües nòrdiques es diu: sker en islandés i en feroés, skær en danés, skär en suec, skjær o skjer en noruec, Schäre en alemà i kari en finés i estonio. En gaèlic escocés, apareix com sgeir, com en Sula Sgeir, en irlandés com sceir, i en manés com skeyr. La paraula italiana, scoglio, s'assembla a la castellana.
Els esculls es formen normalment en la desembocadura dels fiorts, a on valls formades glaciarment en ànguls rectes en la costa s'unixen en atres valls travesseres en una disposició complexa. En alguns llocs prop dels màrgens de la mar d'àrees en fiorts, els canals plens traçats pel gèl són tan numerosos i variats en direcció que la costa rocosa està dividida en mils de blocs d'illes, alguns grans i montanyosos mentres que uns atres són mers punts o secs rocosos, que suponen una amenaça a la navegació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Johnson, M.E., & Webb, G.E. (2007): "Outer rocky shores of the mowanbini archipelago, devonian reef complex, canning basin, western australia". The Journal of Geology, 115. Pres de [enllaç trencat].
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escollo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.