Anar al contingut

Mar de l'Archipèlec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mar de l'Archipèlec

La mar de l'Archipèlec (finlandés: Saaristomeri, suec: Skärgårdshavet) forma part del mar Bàltica i es troba entre el golf de Botnia i el golf de Finlàndia, dins de les aigües territorials finlandeses.[1] La mar posseïx el major archipèlec del món per número d'illes, encara que estes són en general molt chicotetes i es troben agrupades en una zona reduïda. La mar és d'escassa profunditat, sent el seu calat promig de 23 m. La majoria dels seus canals no permeten la navegació de grans barcos.

Geologia

Hiittinen, a 25 km a l'oest d'Hanko.
Extrem oriental de la mar de l'Archipèlec: illes i ciutats majors en la costa continental.

La mar de l'Archipèlec estaja un gran número d'illas. El seu número exacte depén de cual siga la definició utilisada del terme, ya que les dimensions de les parts de terra varien des de chicotetes roques que aguaiten de l'aigua fins a grans masses de terra en les que s'assenten varis poblats o encara un poble menut. Hi ha 257 illes en la mar Archipèlec en una superfície major d'1 km², i unes 18 000 majors de 0,5 ha. Si es contabilisen totes les roques i afloraciones inhabitables, és dir, es conten illes, illots i peñascos, el seu número ascendix llavors a uns 50 000[2] (Indonèsia, per eixemple, té entre 13.000 a 18.000 illes.) L'àrea total és de 8 300 km², dels quals 2 000 km² és terra.[3] La superfície es dividix entre els archipèlecs interiors i exteriors, els archipèlecs exteriors consistixen principalment en illes més chicotetes deshabitades. L'archipèlec comprén un àrea aproximadament triangular en les ciutats de Mariehamn, Uusikaupunki i Hanko en els seus vèrtiços.

Les illes varen començar a emergir de la mar poca temps en acabant de que terminara l'última glaciació. El procés, denominat rebot postglacial, encara continua, en l'aparició de nous illots i illes i les existents creixent en superfície o incrementant la seua altura. El ritme actual d'emergència de la terra és d'uns 4 a 10 milímetros per any. Les illes estan principalment formades per roques molt dures de granit i gneiss, per això l'erosió és molt més llenta que el procés d'emergència. Integrants :

Demografia i administració

Les illes es repartixen entre la província de Finlàndia Occidental i la província autònoma d'Aland. La frontera entre les províncies s'ubica aproximadament en Kihti, una regió ubicada en la mar oberta. Junt en les illes pròximes a la costa de Suècia la zona constituïx una eurorregión.

Referències

Commons

  1. ↑ «Limits of Oceans and Sigues, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2011. Consultat el 6 de febrer de 2010.
  2. ↑ Mar de l'Archipèlec
  3. ↑ «Vihreäpolku. info :: What kind of area is Archipelago siga». Vihreapolku. info. Consultat el 10 d'octubre de 2009.