Òxit de silici(IV)

El òxit de silici(IV), diòxit de silici o anhídrit silícico (SiO₂) és un compost de silici i oxigen, cridat comunament sílice. Este compost ordenat espacialmente en una ret tridimensional (cristalizado) forma el cuarzo i totes les seues varietats. Si es troba en estat amorfo constituïx l'ópal, que sol incloure un percentage elevat d'aigua, i el sílex. És un dels components de l'arena. També es pot trobar en estat gaseós, sent un gas incoloro, d'olor llaugerament irritante (com el metà).

Usos

El diòxit de silici (també conegut com a sílice) té múltiples aplicacions en l'indústria i la vida quotidiana:

S'ampra com a matèria primera en la fabricació de vidre, a on actua com a component estructural fonamental en combinació en òxits de sodi i calcio.
En l'indústria de la ceràmica, s'utilisa per a l'elaboració de pastes, esmalt i refractarios per la seua resistència tèrmica i estabilitat química.
És un component essencial del ciment Portland i d'atres materials de construcció com el formigó i morters.
El gel de sílice (sílice amorfa) s'usa comunament com dessecant, ya que té una alta capacitat d'adsorció d'humitat i es troba freqüentment en envasos per a preservar productes sensibles a la humitat.
S'ampra com catalisador de soport (o com co-catalisador) en processos químics industrials, incloent la síntesis del àcit sulfúric per mig del procés de contacte.
En la seua forma coloidal, s'usa com a agent abrillantador en pasta dental i com a aditiu alimentari (anticompactante, E551).
En electrònica, la sílice d'alta purea s'utilisa en la fabricació de semiconductorés i circuits integrats, especialment en forma de diòxit de silici tèrmic sobre obleas de silici.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de silicio(IV)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.