Radiodifusió

Archiu:Heinrich-Hertz-Turm.jpg

Radiodifusió

La radiodifusió o radioemisión és el servici d'emissió de senyals de ràdio i televisió per a us públic generalisat o molt ampli. També s'utilisa el terme en anglés broadcasting (lliteralment «tirar o escampar àmpliament») com a sinònim. La Unió Internacional de Telecomunicacions definix precisament les bandes de freqüència de ràdio disponibles per a estos servicis que s'ubiquen dins dels «servicis terrenals» (o terrestres) i estos dins del «sector de #radiocomunicació». A qui escolta els servicis de radiodifusió li coneix com «radioyente».

La radiodifusió cobrix gran part dels mijos de comunicació de masses i s'opon a l'emissió per a audiències reduïdes, cridada narrowcasting o difusió selectiva.

Per això és discutible si deu incloure's el terme per a atres senyals com televisió per cable o Internet ya que l'intenció del terme, per a ser ampli i no restrictiu, implica cap condició de permís, registre o resposta per part del receptor, és dir, el receptor és anònim completament. És evident, llavors, que els servicis de subscripció prèvia no estarien constituint radiodifusió, encara que puguen reemitir senyals pròpiament. En el cas d'Internet no existix pròpiament una emissió, sino fins que un usuari solicite l'accés, es confirme la comunicació i recent es transmeta un contingut. Eixa complexitat aparent debilita definir a internet com a radiodifusió o broadcasting. Un millor terme per a estos fenomens més recents és webcasting, tal com són les senyals de audiostreaming i videostreaming, els quals poden també reemitir senyals de radiodifusió.

Hi ha una gran varietat de sistemes de radiodifusió, que tenen distintes capacitats. Els de major capacitat són sistemes institucionals public address, que transmeten mensages verbals i música dins d'escoles o hospitals, i sistemes d'emissió de baixa potència, que transmeten des d'emissores de radi o TV a menudes àrees. Els emissors nacionals de radi i TV tenen cobertura en tot el determinat país per mig de l'us de torres de retransmissió, sistemes satèlit i distribució per cable. Els emissors de radi o TV per satèlit poden cobrir àrees més extenses, tals com a continents sancers, i els canals dos a emetre es denomina programació. Estos programes d'àudio i/o video requerixen atres senyals denominades portadores (procés de modulació), per a irradiarse a l'espai obert o transportar-se confinat en cables, com la televisió per cable. En l'extrem, l'audiència deu tindre els receptors apropiats.

Existixen diverses fòrmules econòmiques que permeten finançar les emissions:

• Donacions en forma de colaboració de voluntaris prestant aixina el seu temps i habilitats (freqüents en entitats comunitàries)
• Pagaments directes del govern o préstams de recursos de tècnics públics.
• Pagaments indirectes del govern, com les llicències de TV i ràdio.
• Beques de fundacions o entitats de negoci.
• Venda de propaganda o publicitat o patrocini.
• Subscripcions públiques o de socis.
• Quotes que cobren els propietaris de platós de TV o ràdios, independentment de que els abonats tinguen l'intenció de rebre eixe programa o no.

cal dir que els emissors poden contar en una combinació d'estos models de negoci.

Impacte de les emissions públiques de radi i televisió

Les emissions de ràdio al públic en general han provocat una «compressió del temps i de l'espai», permetent que la informació i la cultura alcance a una gran audiència. Les noves tecnologies de difusió, com els satèlits i els cables, varen fer que la transmissió de l'informació fora més flexible, fent possible que viajara més corrents i a majors distàncies. La velocitat de la comunicació, per lo tant, es torna instantànea, fent de l'adquisició d'informació alguna cosa rutinari i comú, donada esta rapidea. Com a resultat, el ritme de vida es torna més ràpit que anteriorment. L'informació i la comunicació, no estan llimitades pel temps ni la distància, fent el món més menut.

Les emissions de radi i TV també es varen convertir en una font econòmica, per eixemple, a través de la venda publicitària, taxes i imposts, i cobros per subscripció a transmissió per cable o satèlit. Va ocasionar que la diferència entre el domini públic i el privat disminuïra. Els mensages dels mijos de comunicació varen devindre públics, oberts i accessibles a tot lo món. Per eixemple, podem rebre notícies en llocs privats com a nostra casa, oficina o una classe.

També va ocasionar la possibilitat de transmissions en viu i simultànees, acostant-nos a grans events com els Jocs Olímpics, els concerts, i en fi, successos històrics de gran importància. La més recent i actualisada informació pot ara ser accessible o vixcuda per tot lo món.

Per últim estes emissions són la causa principal de la mundialidad mediàtica. La percepció del món està cada volta més molejada pels mijos de comunicació, més que per les experiències personals. Per eixemple, hui en dia obtenim informació d'atres ciutats, de la seua gent, cultura i mig ambient, dels programes documentals i de les produccions cinematogràfiques. La creixent disponibilitat de mijos de comunicació ha permés que el nostre coneiximent s'haja expandit, ya que deixem d'estar llimitats per la necessitat d'estar presents en el lloc a on ocorre lo que volem conéixer.

Reducció de les llimitacions espacials i temporals

En el desenroll de la tecnologia i la difusió, els individus varen ser capaços de comunicar-se a través de l'espai i del temps. El llímit de comunicació que va haver fins a llavors era el del cara a cara, que es va superar gràcies a les senyales i a les ones, les quals distribuïen informació a través de radis, televisors i atres dispositius de comunicació.

Tal i com diu John B. Thompson en el seu llibre The Mija and Modernity la separació d'espai i temps s'ha conseguit en l'invenció de les tecnologies de difusió, les distàncies espacials ya no requerixen distàncies temporals. Es va conseguir experimentar un succés sense estar en el lloc a on estava ocorrent. Sigles arrere l'única font de coneiximent eren les històries que es transmetien de pares a fills, de generació en generació. Les històries de revoluciones, grans acaecimientos, eren llavors explicades per persones que les havien vixcut personalment; ara, en el desenroll de les tecnologies de radiodifusió, la gent les obté a través de la ràdio, i la TV. Este fet fa que es creu un sentiment d'identitat comuna entre els radioyentes, o com diu l'autor en el llibre: «es crea un sentiment de mundialidad mediàtica», el qual residix més allà de les vivències personals.

Com a efecte d'açò, el sentit del temps i la distància depenen de la rapidea de la conexió aixina com d'atres artilugios, que nos permeten comunicar-nos més ràpidament que antany. El món sancer es convertix en un lloc més menut de lo que solia ser anys arrere en el que, ara, qualsevol pot accedir a distints successos independentment de la seua localisació. En fi, esta reducció de temps i d'espai ha dut molts canvis, que han afectat a les nostres vides. Els negocis creixen ràpidament, la comunicació, que solia ser íntima i personal, s'ha tornat més impersonal i els mijos que usem per a deprendre han canviat per complet.

Gravació i emissió en directe

Un pot gravar emissions o realisar-les en directe. El primer método permet corregir els errors i eliminar material superfluo o indesijable, canviant-ho de lloc, aplicant una cambra llenta o repeticions i atres tècniques per a realçar el programa. No obstant, alguns events en directe, com deports transmesos per televisió, poden incloure alguns dels aspectes incloent clips a cambra llenta de tants, o successos importants, etc.

Un inconvenient de gravar en antelació és que el públic pot conéixer el resultat d'un event per una atra font. De totes formes, el pregrabado evita que els locutores en directe es desvien del guion aprovat oficialment.

Molts events són anunciats com si anaren en directe, encara que, a sovint, estan «gravats en directe» (moltes voltes està referit a «directe en cinta»). Açò és aixina particularment, per a actuacions en la ràdio d'artistes musicals quan la visiten per a una interpretació de concert en estudi. Molts amants de la música no queden satisfets en la diferència entre un espectàcul en directe i l'emissió d'un gravat en directe.

El método més utilisat d'emissió en directe és a través de satèlit (DSNG), la senyal de les quals era transmesa a la seua volta a una taula d'edició (CRA) abans d'aplegar als nostres televisors. En els alvanços de la tecnologia, retransmetre ha resultat ser alguna cosa molt més simple i econòmic gràcies a equips la senyal dels quals no necessita ser retransmesa a través de satèlit, utilisant la tecnologia 3G i 4G en targetes SIM (les mateixes dels teléfons mòvils). Equips com poden ser per eixemple les mochiles broadcast o aparats d'un tamany tan menut que caben en una bojaca o enganchat a una cambra a través del sistema de bateria.

Paràmetros tècnics

Soport físic

Una emissió pot ser distribuïda a través de distints mijos físics:

• Antena: Usada en les torres de les estacions de servici. Enviant directament la programació de radi o TV, usant aixina la cadena d'aire per a transmetre l'informació
• Satèlit: Estació que permet l'aument de cobertura gràcies a la seua disposició. cal dir que casi sempre existix la necessitat d'un soport terrestre per a aplegar a l'usuari final.

A la seua volta, la distribució a les emissores o rets pot ser també a través de soports físics, tals com:

• Cintes de video analògiques o digitals.
• CD, DVD.

Normalment estos casos poden donar-se en reportages de notícies, a on els reporters registren la notícia en soport físic i ho envien d'eixa forma a les emissores per a la seua posterior difusió.

Canal

L'últim aspecte de les formes de difusió és la manera en que la senyal aplega a l'audiència.

• Pot aplegar-los per via aérea, com en el cas de les emissores de radi i TV, per mig d'una antena i un receptor.
• Per cable, com en el cas de la TV o ràdio per cable, ya siga directament des de la pròpia emissora o des de la ret.
• Internet és també una forma de difusió de TV o ràdio, especialment en els casos de multidifusión, permetent aixina que la senyal i el ample de banda es compartixca.

A sovint la locució «ret de difusió» s'usa per a distinguir les rets que emeten la senyal de TV per aire, la qual es pot rebre per mig d'una antena televisiva, de les rets que emeten per via cable o satèlit. La locució «emissió de TV» fa referència a la programació d'estes rets.

Sistemes de transmissió

Televisió i ràdio

• Abdós sistemes tenen cobertura llimitada, segons la potència del seu transmissor. Quan tenim un sistema de difusió de poca potència la senyal solament aplega a una àrea reduïda. Es diu que el sistema té una cobertura a nivell local i en este grup entrarien les emissores de radi i televisió locals.
• Per a cobertura nacional s'utilisen repetidors de senyal, de tal manera que esta es propaga a més distància i per lo tant aplega a més receptors.
• També existix la possibilitat de transmetre la senyal per mig de satèlits, d'esta manera conseguim #cobertura continentals.

Les noves tècniques de digitalisació han permés realisar paradigmes nous per a la difusió d'àudio (DAB) o televisió (DVB). Estos estàndarts optimisen l'us de l'espectre radioelèctric de tal manera que es permet una major calitat en més capacitat de càrrega.

Ademés, a través d'internet s'han creat nous modos d'emissió:

• Televisió per internet
• Ràdio per internet

Difusió massiva via rets informàtiques

El broadcast és també una de les possibles modalitats de difondre informació de qualsevol tipo en les rets informàtiques. En el broadcast l'informació s'emet en un nodo i aplega a tots els nodos de la ret. En una ret d'àrea local, per eixemple, és possible enviar un mensage a tots els membres de la mateixa ret utilisant una direcció IP especial, que per conveni és la direcció IP major del ranc de la subred. D'esta manera, en la ret 192.168.1.0/24 la direcció de broadcast seria 192.168.1.255

Atres formes de difondre informació en estes rets són:

• Multidifusión: L'informació aplega a múltiples nodos, no a tots.
• Unidifusión: L'informació aplega tan sol a un punt.
• Difusió per proximitat: L'informació es transmet al millor nodo, o al més propenc.

A diferència dels sistemes convencionals, Internet permeten una cobertura mundial, gràcies a la cantitat de rets interconectadas existents. Els servicis que existixen en Internet són:

• World Wide Web.
• Webcasting.
• Streaming.
• Podcasting.
• Peer-to-peer (P2P).

Gràcies a estos, l'accessibilitat i la cantitat d'informació han creixcut considerablement.

Normativa i servicis

Normativa

La Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), en sèu en Ginebra (Suïssa), és l'agència de la Organisació de les Nacions Unides per a les tecnologies de l'informació i comunicació i a ell pertanyen 191 Estats membre i més de 700 membres del Sector de les Comunicacions i associats. Com a organisme coordinador per als governs i el sector privat, el paper de la UIT en la seua ajuda a la comunicació mundial se centra en el desenroll de tres sectors clau:

• ITU-R #Radiocomunicació: gestiona l'espectre de freqüències radioelèctriques i de les òrbites dels satèlits.
• ITU-T Normalisació de les telecomunicacions: el producte principal del qual són les Recomanacions, que són normes que definixen cóm operen les rets de telecomunicacions (en març de 2005 hi havia unes 3100 Recomanacions).
• ITU-D Desenroll de les telecomunicacions: la missió del qual és alcançar els objectius del sector basats en el dret de tots els habitants del planeta a comunicar-se per mig de l'accés a les infraestructures i als servicis d'informació i de comunicació.

Servicis

Les freqüències portadores associades a cada servici de radiodifusió són assignades, en Espanya, pel Quadro Nacional d'Atribució de Freqüències (CNAF). Els diversos servicis oferits pel mateix són:

• Radiodifusió sonora en ones miges (OM).
• Radiodifusió sonora en ones curtes (OC).
• Radiodifusió sonora en freqüència modulada (FM).
• Radiodifusió sonora digital (DAB, o ràdio digital terrestre, RDT).
• Televisió analògica terrestre (TAT).
• Televisió digital terrestre (TDT).

Els servicis de televisió i ràdio són distribuïts per mig d'emissions en radiofrecuencia, encara que a sovint és simultaneado o substituït pel cable. Es requerix que els usuaris tinguen equips capaços de rebre, processar i, si és necessari, descodificar les senyals per a poder aprofitar-se dels servicis oferits, que a la seua volta poden estar lligats a una remuneració per part de l'usuari cap a l'organisme que oferixca tal servici.

Vore també

• Radiovisión
• Broadcast (informàtica)
• Televisió per Internet
• Radiodifusió pública

• Ràdio per Internet
• Anex:Satèlits geoestacionarios
• Streaming
• Podcasting