Anar al contingut

Clima oceànic subpolar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El clima oceànic subpolar, també cridat clima oceànic fret, és una variant freda del clima oceànic. Segons atres autors és una variant freda del «patagónico humit».[1] Les àrees en climes oceànics subpolares generalment es troben prop de les regions polars, tant del hemisferi nort com del hemisferi sur.

Classificació

[editar | editar còdic]

En la classificació climàtica de Köppen, li'l descriu com un clima de tipo fret, humit tot l'any, i en estiu fret. Du la designació de: «Cfc».[2]

Característiques

[editar | editar còdic]

Les àrees en climes oceànics subpolares conten en moltes de les característiques del clima oceànic, pero generalment es troben més prop de les regions polars. Com a resultat de la seua ubicació, estes regions tendixen a estar en l'extrem fret del clima oceànic. La neu tendix a ser més comuna en esta variant que en atres climes oceànics. El clima oceànic subpolar és menys propens a les temperatures extremes que els climes boreal i continental, en hiverns més suaus que en estos últims. Un eixemple d'això són els récorts de temperatures absolutes en Ushuaia: la màxima absoluta va ser de 29,4 °C (va ocórrer en decembre) i la mínima absoluta va ser de -20 °C (va ocórrer en juliol).

  1. REDIRECT Plantilla:Panorama


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Papadakis, Juan, 1980.El clima; En especial referència als climes d'Amèrica Llatina, Península Ibèrica, Ex colónies Ibèriques, i les seues potencialitats agropecuarias. 377 p. Editorial Albatros.
  2. Tom L. McKnight and Darrel Hess (2000). Climate Zones and Types: The Köppen System. Physical Geography: A Landscape Appreciation, Prentice Hall, pp. 226–235. ISBN 0-13-020263-0.