Systema naturæ
Systema naturæ, sive regna tria naturæ systematice proposita per classes, ordines, genera, & species (Sistema natural, o els tres regnes de la naturalea, segons classes, órdens, gèneros i espècies), més conegut com Systema naturæ (abreviat Syst. Nat.), publicada en 1735, és una de les principals obres del mege i naturaliste suec Carlos Linneo. En el seu sistema Linneo creïa que estava classificant la creació de Deu.[1]
La dècima edició d'este llibre, Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (1758) –Sistema natural, en tres regnes de la naturalea, segons classes, órdens, gèneros i espècies, en característiques, diferències, sinònims, llocs–, és considerada el punt de partida formal de la nomenclatura zoológica.
Descripció
Linneo va publicar Systema naturæ en l'any 1735, durant la seua estància en els Països Baixos. Com era costum per a la lliteratura científica de l'época, el llibre es va publicar en llatí. En ell expon les seues idees per a la classificació jeràrquica del món natural, dividint-ho en el regne animal (Regnum animale), el regne vegetal (Regnum vegetabile) i el "regne mineral" (Regnum lapideum).
Per a la classificació del regne vegetal Linneo seguix el seu nou sistema sexual, en el que les espècies en el mateix número d'estams s'inclouen en el mateix grup. La classificació dels animals és més natural. Per eixemple, els sers humans varen ser per primera volta colocats junt a uns atres primats (com Anthropomorpha).
En vista de la popularitat de l'obra, Linneo va continuar la publicació de noves edicions, cada una ampliant la precedent, des de les onze pàgines de la primera edició (1735) a les tres mil pàgines de la tretzena i última edició (1770). Ademés, segons alvançava en el treball va fer modificacions: En la primera edició les ballenes varen ser erròneament classificades com peixos; en la 10.ª edició, publicada en 1758, les ballenes ya es varen identificar com mamífers. En esta mateixa edició introduïx els noms en dos parts per a les espècies animals (nomenclatura binominal), alguna cosa que ya havia fet per a les espècies de plantes en 1753, en la publicació de Species Plantarum.
Classificació
La classificació proposta per Linneo va ser la següent:[2]
- Regne Mineralia: incloïa els minerals, mineraloides, roques i fòssils.
- Regne Animalia (animals)
- Regne Vegetabilia: incloïa les plantes, algues i fongos
- Classe 1. Cryptogamia (plantes sense flors, algues i fongos)
- Classe 2. Monoecia (plantes monoicas)
- Classe 3. Dioecia (plantes dioicas)
- Classe 4. Polygamia (plantes poligamodioicas)
- Classe 5. Monandria (flors en un estam)
- Classe 6. Diandria (flors en 2 estams)
- Classe 7. Triandria (flors en 3 estams)
- Classe 8. Tetrandria (flors en 4 estams)
- Classe 9. Pentandria (flors en 5 estams)
- Classe 10. Hexandria (flors en 6 estams)
- Classe 11. Heptandria (flors en 7 estams)
- Classe 12. Octandria (flors en 8 estams)
- Classe 13. Enneandria (flors en 9 estams)
- Classe 14. Decandria (flors en 10 estams)
- Classe 15. Dodecandria (flors en 11 a 19 estams)
- Classe 16. Icosandria (flors en 20 o més estams, períginas)
- Classe 17. Polyandria (flors en molts estams, insertades en el receptàcul)
- Classe 18. Didynamia (flors en 4 estams, 2 llarcs i 2 curts)
- Classe 19. Tetradynamia (flors en 6 estams, 4 llarcs i 2 curts)
- Classe 20. Monadelphia (flors en les anteres separades, pero els filaments units, a lo manco en la base)
- Classe 21. Diadelphia (flors en les anteres separades, pero els filaments units, a lo manco en la base)
- Classe 22. Polyadelphia (flors en els estams units en varis grups separats)
- Classe 23. Syngenesia (flors en els estams units per les seues anteres)
- Classe 24. Gynandria (flors en els estams units als pistils)
Vore també
Referències
- ↑ «A Passion for Order» (en en). National Geographic. Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2008. Consultat el 16 d'agost de 2015.
- ↑ Linnaeus, Carl (1758). Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis, 10th edition edició (en la), Stockholm: Laurentius Salvius.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Systema naturæ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.