Mineralia
Mineralia era un regne de la naturalea propost per Carlos Linneo en la seua obra Systema Naturae de 1758 per a classificar als minerals, mineraloides, roques i fòssils, també conegut com el "regne mineral". Inicialment en 1735 va ser denominat regne Lapideum fins que despuix va ser renomenat com Mineralia.
Açò va representar un intent d'aplicar la taxonomia linneana a la classificació dels minerals, la qual més alvance va ser abandonada en favor de la classificació de Strunz, pero sí va ser aplicada als sers vius.[1][2]
El seu tàxon contrapart és Biota que inclou als sers vius i les demés entitats biològiques els quals estan composts per biomoléculas i tenen algunes característiques úniques.
Classificació taxonòmica
El regne Mineralia es dividia en la següent taxonomia:[1]
- Classe Petrae (roques)
- Orde Vitrescentes
- Orde Calcarii
- Orde Apyri
- Classe Minerae (minerals i mineraloides)
- Orde Salia
- Orde Sulphura
- Orde Mercurialia
- Orde Vitamentra
- Orde Terrae
- Classe Fossilia (fòssils)
- Orde Concreta
- Orde Petrificata
Hui en dia els fòssils són classificats en Biota en els organismes als quals pertanyen.
Classificació actual
Actualment les roques, minerals, mineraloides i fòssils es classifiquen de la següent manera:
- Roques: Massa sòlida formada per matèria mineral o mineraloide. Es dividixen en:[3]
- Roques ígneas: Formades per la solidificació del magma o lava una massa mineral fosa que inclou volàtils i gasos dissolts.
- Roques sedimentarias: Formades per l'acumulació de sediment, és dir, partícules minerals o orgàniques en la superfície de la Terra, seguida de cementació.
- Roques metamòrfiques: Formades per la modificació d'atres roques preexistentes en l'interior de la Terra per mig d'un procés cridat metamorfisme.
- Minerals: Substància sòlida en una composició química prou ben definida i una estructura cristalina específica que es troba de forma natural en forma pura. Els minerals actualment es classifiquen usant la Classificació de Strunz la qual els dividix en les següents classes:[4]
- 01 - Minerals elements
- 02 - Minerals sulfur i sulfosales
- 03 - Minerals halurs
- 04 - Minerals òxits i hidròxit
- 05 - Minerals carbonat i nitrat
- 06 - Minerals borat
- 07 - Minerals sulfat
- 08 - Minerals fosfat
- 09 - Minerals silicat
- 10 - Minerals orgànics
- Mineraloides: Substància similar als minerals, pero sense estructura cristalina i que pot ser líquida a diferència d'estos. No hi ha una classificació establida pero es poden trobar en:
- Mineraloides vítreos: Aquells que són vidres o estan en estat vítreo.
- Mineraloides inorgànics no vítreos: Sense estat vítreo similars en apariència als típics minerals.
- Mineraloides orgànics: Composts per carbono.
- Mineraloides líquits: Aquells en estat totalment líquit.
- Fòssils: Restants o rastres de sers vius de temps geològics antics. Es distinguixen els següents tipos:[5]
- Macrofósils: Restants fòssils que es veuen simple vista.
- Microfósils: Restants fòssils que solament poden vore's per microscopi.
- Icnofósils: Chafades o rastres de sers vius.
- Pseudofósils: Restants o patrons fets per processos minerals que solen confondre's en fòssils.
- Estromatolitos: Formacions sedimentarias estratificadas creades per l'activitat de microorganismes procariotas que es troben fosilizadas.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Linnaeus, Carl (1758). Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis, 10th edition edició (en la), Stockholm: Laurentius Salvius.
- ↑ «Linnaeus as a mineralogist». Linné on line. Uppsala University (2008).
- ↑ Blatt, Tracy; Harvey, Robert J. (1996). Petrology (2nd ed.). W.H. Freeman. ISBN 978-0-7167-2438-4.
- ↑ Mills, Stuart J.; Hatert, Frédéric; Nickel, Ernest H.; Ferraris, Giovanni(2009).el%202009%20Groups%20EJM%20October.pdf «The standardisation of mineral group hierarchies: application to recent nomenclature proposals».Eur. J. Mineral..21(5): 1073–1080.doi:10.1127/0935-1221/2009/0021-1994.
- ↑ Prothero, Donald R. (2013). Bringing fossils to life: an introduction to paleobiology (Third ed.). New York: Columbia University Press. ISBN 978-0-231-15893-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mineralia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.