Genera plantarum
En 1737 Carlos Linneo, ya famós naturaliste assentat en la ciutat neerlandesa de Leiden, va reunir en la seua obra Genera plantarum[1] ("Gèneros de plantes") un bosqueig o breu enumeració dels gèneros de plantes classificades en 24 grans grups o classes, segons les semblances o diferències en el número i disposició dels òrguens reproductors, i va establir, en les successives edicions de la seua Systema naturae i Species Plantarum, el sistema de nomenclatura binominal, que va quedar aixina definitivament fixat. El llibre va aplegar a la sexta edició en 1764.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Més precisament: «Genera plantarum: eorumque characteres naturals secundum numerum, figuram, situm, et proportionem omnium fructificationis partium»
- ↑ Universitat de Hamburc. Botany in the 17th and 18th Century or: the Basis of Systematics. Accedit del 18 de juliol de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Genera plantarum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.