Anar al contingut

Tilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tilia tomentosa.jpg
Tilia
Archiu:Bombus terrestris queen - Tilia cordata - Keila.jpg
Bombus terrestris libando una flor de Tilia cordata.

Les tiles (Tilia) són un gènero d'arbres de la família de les malváceas (anteriorment classificats en la seua pròpia família, les tiliáceas), natius de les regions templades del hemisferi nort. Comprén una trentena d'espècies, que es distribuïxen a lo ample d'Àsia, Europa i l'orient de Norteamérica;[1] es cultiven en alguna freqüència en el hemisferi sur com a ornamentals. Existixen ademés numerosos híbrits espontàneus i artificials, un factor que dificulta l'elaboració d'una taxonomia precisa per a l'espècie.

Són arbres de bon volum[2] de creiximent i que apleguen a viure fins a 900 anys, i alcancen entre 20 i 40 m d'altura, en fustes rectes de fins a un metro de diàmetro, caducifolios. Les fulls són cordiformes, en vora serrada, de fins a 20 cm d'ample, de color vert obscur en el fes i vert clar plateado en el envés, fortament aromàtiques. Les florés d'este arbre són molt aromàtiques, en forma de chicotetes arracades grogues en una bràctea allargada i presenten propietats medicinals.

Són molt visitats per les abelles per a obtindre polen. Els arbres s'utilisen en freqüència per a forestar carrers i places. Els fulls que cauen de la tila, en descompondre's, proporcionen un humus d'alt contingut mineral i de nutrients, que resulta molt útil per a millorar terres escasses de minerals i atres nutrients.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbres de full caduc en pèls simples o estrelats. Fulls pecioladas, oblicuament cordadas o truncades en la base, sense lòbuls, serrades o denticuladas. L'inflorescència és un cim axilar o terminal en la bràctea membranosa persistent adherint-se a la mija basal del pedúncul per a formar un ala. Flores de color blanc groguenc, pentámera, hipóginas, fragant. Sàpia'ls 5, lliure, caduca. Pétals 5. Estams molts. El frut ovoide, en la seua majoria 3-5 acanalado, unilocular, anou indehiscente 1-3 preclasificado. Llavors en endosperma aceitoso i cotiledones foliáceos lobulados.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 514. 1753.[3] l'espècie tipo és: Tilia europaea

Etimologia

Tilia: nom genèric que deriva de les paraules gregues: ptilon ‘ala’, per la característica de les bràctees que facilita la propagació de la fruta pel vent.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. https://plants.usda.gov/core/profile?symbol=TILIA aneu TILIA tàxon Tilia 10 de decembre 2015
  2. Keeler, Harriet L. (1900). Our Native Trees and How to Identify Them, Nova York: Charres Scriber's Sons, pp. 24–31.
  3. 3,0 3,1 «Tilia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 d'abril de 2015.
  4. Merriam-Webster's Unabridged Dictionary. 2000. Electronic versió 2.5. Springfield, MA: Merriam-Webster, Inc.