Tilia cordata

Tilia cordata (Tilia cordata)

Tilia cordata, coneguda popularment com a tila nortenya, tila selvada o tila de full menut, és una espècie arbòrea originària d'Europa pertanyent a la família de les Malvaceae, que viu des d'Espanya fins als Montes Urales i les montanyes de Líban, Síria i Turquia.

Descripció

Creix fins a 20-30 metros d'altura i té d'1 a 1,5 m de circumferència en la base del tronc. Els seus fulls tenen forma de cor.

Cada estiu, produïx unes menudes florés de color entre groc i vert. Estes flors són visitades freqüentment per les abellas.

Distribució i hàbitat

Es troba específicament en Europa i Àsia-Templada. L'espècie es presenta en la seua majoria en el primer continent mencionat, provocant que el nom de la mateixa varie en la seua gran majoria depenent de la seua ubicació regional, esta última ademés és prou àmplia, incloent regions d'Europa com Europa Oriental la qual consideren països tals com com Estats bàltics, Bielorússia, Rússia centreeuropea, Rússia d'Europa de l'Est, Crimea, Rússia del nort de Europa, Rússia del noroest europeu, Rússia del sur d'Europa, Ucrània.

En Europa Central esta #present en: Àustria, Bèlgica, Checoslovàquia, Alemània, Hongria, Països Baixos, Polònia, Suïssa. Europa del Nort considera a Dinamarca, Finlàndia, Gran Bretanya, Noruega, Suècia. Europa sudoriental presenta esta espècie en Albània, Bulgària, Grècia, Itàlia, Romania, Turquia en Europa, Yugoslàvia. Europa del Suroest la presenta en Còrsega, França, Espanya.

Passant al continent d'Àsia, la Tilia cordata es pot trobar en la regió de Caucas, trobant-se en països com Caucas del Nort, Transcáucaso. Ademés, en Àsia Central incloent Kazakhstan, Siberia Altay, Krasnoiarsk, Siberia occidental i Àsia Occidental en Iran.

Estat de conservació i amenaces

Proyeccions sobre canvis de la distribució d'espècies arbòrees com la Tilia cordata la deixen parcialment amenaçada front a escenaris i marcs temporals de canvi climàtic futur. En Europa, la diversitat genètica de Tilia cordata sembla disminuir a mida que aumenta la latitut i està actualment amenaçada per les grans distàncies entre poblacions fragmentades. En això els seus recursos genètics són considerats com a vulnerables agregant que l'espècie té una distribució dispersa, baixa capacitat de distribució de llavors i el seu fluix genètic és relativament llimitat.

Hibridació i espècies paregudes

En Europa hi ha dos espècies de tila que s'assemblen molt: T. cordata i Tilia platyphyllos. Les dos poden hibridarse i el producte d'eixe creuament és Tilia x vulgaris, arbre que a sovint s'utilisa en la jardineria i arborats. No obstant, no és difícil distinguir les dos espècies gràcies a estos particulars:

• el tamany dels fulls: les de T. cordata no medixen més de 8 cm, mentres que les de T. platyphyllos poden alcançar els 15 cm;
• la pàgina inferior dels fulls: en les dos espècies hi ha pèls en les aixelles dels nervis, que són color roig-rajola en T. cordata i blancs en T. platyphyllos;
• el frut: el de T. cordata és molt chic, no medix més de 8 mm de diàmetro i no té costelles i es pot trencar sense problemes en els dits; el de T. platyphyllos és més gran, té 5 costelles molt evidents i és molt dur;
• els ulls: en les de T. cordata es poden vore només dos escamas, mentres que en les de T. platyphyllos es poden vore tres escamas;

• les ramillas: les de T. cordata són glabras, és dir no tenen pèl, mentres les de T. platyphyllos són pubescentes, o siga tenen pelussa.

Existixen importants problemes taxonómicos, encara per resoldre, dins del gènero - en particular per als cridats híbrits.

Farmacognosia

Història

• Teofrasto (pare de la botànica), Plinio el Vell i Galeno ya documentaven les propietats terapèutiques de l'arbre. En la mitologia grega, la nimfa Filira va ser transformada pels deus en una tila per a concedir-li l'immortalitat. Durant esta época, la corfa i els fulls s'utilisaven principalment en cataplasmas per a sanar ferides, llagues i picadures d'insectes, mentres que les #decocció s'ampraven com a remei digestiu.L'arbre de la justícia germànic:
• Per als antics pobles germànics i eslaus, la tila era un arbre sagrat consagrat a Freyja, la deesa de l'amor i la fertilitat. Els juïns de les tribus i les assamblees comunitàries (Thing) se celebraven obligatòriament baix l'ombra d'una tila, baix la creència de que l'arbre inspirava veritats, pau i justícia.

• És l'arbre nacional de la República Checa.
• Els pardals carpinteros solen fer en este arbre el seu niu.
• Moltes melés monoflorales estan elaborades a pur de néctar de les seues flors.

• El correu espanyol d'Andorra va emetre un sagell, en l'any 2020, dedicat als fulls d'este arbre.

Fitoquímica

La composició química pot variar depenent del tipo de teixit vegetal ͏i de les condicions ambientals de creiximent. En la͏ ͏fusta hi ha celulosa (45 ͏%), hemicelulosas (27 %) i lignina (20 %), en la ͏corfa s'observa lignina (28 ͏%) i metabòlits secundaris com a ͏composts fenòlics, flavonoides i taninos, la concentració dels quals tendix a ͏aumentar en resposta a l'estrés ambiental. Per un atre costat, els fulls tenen flavonoides com kaempferol, quercetina i ͏tilirosido, els quals estan associats a efectes ansiolíticos i sedantes. Les flors destaquen per la seua riquea en proantocianidinas i ͏epicatequinas composts en͏ coneguda acció antinflamatoria. I per últim, les llavors contenen un oli en alt valor nutricional, compost per sobretot d'àcits grassos insaturados (àcit linoleico i oleico), fitoesteroles (particularment β- ͏s͏it͏vos͏terol), escualeno i vitamina I.

Aplicacions farmacològiques

En Chile, a on és considerada un medicament herbario tradicional, és utilisada popularment en estats gripales (febra, tós i malestar general); ansietat, nerviosisme i insomni; retenció de líquit (edema). Per a això s'ampren principalment les seues flors i bràctees seques com a droga vegetal (fulls o orgue foliáceo en la proximitat de les flors, en el cas del Tila són més grans que les flors, comunament són de menor tamany que els fulls), ademés de la corfa i els fulls de l'arbre.

Estudis farmacològics han demostrat que la Tilia cordata posseïx propietats citotóxicas, antioxidant, neuroprotectora i antiinflamatoria.

Taxonomia

Tilia cordata va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 1. 1768.

Etimologia

Tilia: nom genèric que deriva de les paraules gregues: ptilon (= ala), per la característica de les bràctees que facilita la propagació de la fruta pel vent.

cordata: epítet llatío que significa "en forma de cor".

Sinonímia

• Tilia microphylla Vent.
• Tilia sibirica Bayer
• Tilia europaea subsp. parvifolia Ehrh.
• Tilia bohemica Opiz
• Tilia betulifolia Hoffm. ex Bayer
• Tilia parvifolia Ehrh. ex Hoffm.
• Tilia ulmifolia Scop.
• Tilia sylvestris Desf.
• Tilia cordata var. japonica Miq.
• Tilia japonica (Miq.) Simonk.
• Tilia cordata f. vulgaris Ig.Vassil.
• Tilia officinarum Crantz

• Tilia officinarum Crantz subsp. officinarum pro

Noms vulgars

Castellà: teixixca, teixixca negra, teixixc, teixixc blanc, tella, texa, tila, tilar, tilia, tillera, tillo macho, tillon, tillori, tila, tila de full menut, tila d'hivern, tila de mont, tila nortenya, tila selvada, Tila nortenya. Portugués: Tilia Italià: Tiglio selvático Francés: Tilleul à petites feuilles Alemà: Winter-Linde

Enllaços externs

• Tilia cordata en Arbres Ibèrics