Tilia platyphyllos
.JPG)
Tilia platyphyllos, tila de full ample,[1] tila comuna o tila de full gran, és una espècie arbòrea pertanyent a la família de les Malvaceae, molt habitual en els boscs d'Europa. Es distinguix fàcilment de la tila de full estret o selvat, Tilia cordata.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre caducifolio de copa de forma piramidal, en tronc de corfa grisa, badada longitudinalmente, i que pot alcançar gran altura (uns 30 m). Branques i ulls de color roig bermellón. Fulls de sis a dotze centímetros de llongitut, de forma orbicular-ovada, dentada i punteadas, fes verda botella i part del envés alguna cosa difuminado, arrematen en un llarc i evident pico. Menudes flors de cinc pétals blanques o groguenques molt olorosas. Es reunixen en ramilletes d'entre dos i sèt agarrats per un llarc rabillo que penja d'una hojuela en forma de lengüeta. Esta hojuela (bràctea) és molt cridanera i característica, un tant correosa i de color vert pàlit. Frut ovalat, molt peloso i en cinc costelles que resalten, a lo manco quan madur. Conté d'una a dos llavors. Madura al final de l'estiu o en autumne. La corfa és grisácea, plana en eixemplars jóvens i badada a lo llarc en els més añosos. Ramillas de color pardo rojós o verdosas, al principi i pelosillas. Florix a final de primavera i en estiu.[2]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Espècie prou exigent en humitat, pot habitar en sols calizos o silíceos. Aplega a formar rodales monoespecíficos. Boscs mixts d'ales rocoses, hoces, barrancs. Creix esguitat en els boscs caducifolios a on sol aparéixer en companyia de quejigos, pis, avellaners, hages, arces, serbalés i fresnos.
Distribució
[editar | editar còdic]Estés per gran part d'Europa, especialment pel centre i sur, que alcança fins a l'oest d'Àsia. En Espanya es distribuïx pels sistemes pirenaic, cantàbric i ibèric.[3]
Simbologia
[editar | editar còdic]Vejau simbologia de la tila
Composició química
[editar | editar còdic]Principalment s'utilisen les flors i les bràctees seques, pero també es recolecten els fulls, la corfa i la albura que és la part blanca de baix de la corfa de l'arbre.
- Flavonoides: heterósidos del quercetol i del kaempferol, que es troben en les #inflorescència
- Àcits fenilcarboxílicos
- Mucílacs
- Olis essencials: Alcanos, farnestol
- Taninos , ixes de magnesi i aminoàcits, pero en menor cantitat
Accions farmacològiques
[editar | editar còdic]Els flavonoides tenen un efecte ansiolítico, sedante i diurético suau. Els olis essencials tenen una acció sedante i antiespasmódica (utilisats pels dolors menstruals). Els #mucílac són demulcentes sobre les mucoses digestives i respiratòries. S'ha comprovat que els extractes de les flors tenen activitat antifúngica.
Els components de la albura tenen propietats com a reductors de la viscosidad sanguínea, provoquen les accions espasmódicas del tracto digestiu i permeten la relaixació de l'esfínter de Oddi.
Ademés la tila és un bon diaforética, que provoca un aument de sudoració i fa disminuir la temperatura corporal.
Usos medicinals
[editar | editar còdic]És apropiat utilisar la tila contra la ansietat, el insomni, refredats, síndromes gripales, tós irritante, asma, indigestions, migranyes per disfunció hepatobiliar, espasmos gastrointestinals, gastritis ...
La manera més comuna de consumir Tilia platyphyllos és fent infusions de les seues #inflorescència o de la albura, pero també s'utilisen els extractes de les flors per a fabricar champús o geles. La albura s'utilisa per a formar càpsules i poder prendre-les com a pastilles.
Tenen atres aplicacions aparte de les medicinals. S'utilisen com a arbres decoratius perque proporcionen molta ombra, s'aprofita la seua fusta que pesa poc i permet treballar be i els fulls frescs es consumixen en ensalades.
Com prendre's una tila
[editar | editar còdic]Les bolsitas o en el seu defecte la tila en herba deuria ser d'uns 3 gr de #inflorescència per tassa aigua hervir, deixant-ho dèu minuts; es poden prendre fins a un litro diari. Per eixemple 1 tassa despuix dels menjars i 1 abans de gitar-se. D'esta manera també millorem el descans aparte de les #digestió. La tila també es pot afegir a l'aigua de bany.CR
Taxonomia
[editar | editar còdic]Tilia platyphyllos va ser descrita per Giovanni Antonio Scopoli i publicat en Kew Bulletin 26: 328. 1972.[4]
- Citologia
Té un número de cromosomas de 2n=82[5]
- Etimologia
Titlia: nom genèric que deriva del grec antic ptilon (= ala), per la característica de les bràctees foliáceas que facilita propagació pel vent de les llavors.
platyphyllos: epítet llatío que significa «en fulls amples»[6]
- Sinonímia
- Tilia officinarum Crantz
- Tilia platyphyllos subsp. platyphyllos Scop.
- Tilia platyphyllos var. grandibracteata Sennen
- Tilia platyphyllos var. longepedunculata Sennen
- Tilia valdepubens Sennen
Noms vulgars
[editar | editar còdic]Teixixca, teixixca blanca, teixixc blanc, tellón, texa, tey, tilar, tilero, tillera, tila.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Barbadillo Salgado (2001). , Osca:Pirineu. ISBN 84-87997-85-6.
- ↑ Galà Cela (2003). , Madrit:Jaguar. ISBN 84-95537-50-8.
- ↑ «Tilia platyphyllos». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de novembre de 2012.
- ↑ Tilia en Flora Ibèrica
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims i noms vernàculs en Proyecte Anthos - Real Jardí Botànic [1] archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Tilia platyphyllos en Arbres Ibèrics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tilia platyphyllos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.