Homo georgicus

Archiu:Homo Georgicus IMG 2921.JPG

Homo georgicus (Homo georgicus)

Homo georgicus és una espècie d'homínit establida en 2002 a partir dels fòssilés trobats un any abans en Dmanisi, en el Caucas, República de Geòrgia. En un principi, es va considerar intermija entre el Homo habilis i el Homo erectus, i relacionada en el Homo ergaster, encara que atres interpretacions disienten de la seua consideració com a espècie diferenciada i inclús aporten estos mateixos fòssils com a prova d'una hipotètica única espècie dins del gènero Homo. Els fòssilés s'han datat entre 1,8 i 1,6 millons d'anys. El tamany del cervell s'ha calculat entre 600 i 680 c.c. L'estatura s'ha estimat en 1,5 m.

Va ser trobat primer gran part d'un esquelet (Vekua et al., 2002; Gabunia et al., 2002). Posteriorment, hi ha hagut atres tres troballes, inclós un cràneu complet (pero sense dents, solament en el canino esquerre) i ademés, s'han trobat associats en els ossos, artefactes de pedra i de percussió, que li permetien a esta espècie caçar, matar animals i processar-los. Ha quedat establida la condició de caçador del Homo georgicus i no de carroñero ni de simple recolector i consumidor d'aliments blans vegetals. L'homínit de Dmanisi consumia carn, i este producte va poder haver segut la clau de la supervivència d'esta espècie i d'atres homínits habitants d'altes #latitut, sobretot en hivern. (Lordkipanidze, D.).

Segons pareix, els cinc individus de Dmanisi formaven una família que es va vore envolta en una erupció volcànica que els va obligar a penetrar en l'abric, i després varen morir per asfíxia per les cendres volcàniques. Eixa és l'explicació que es desprén de l'estudi dels estrats, i la raó de per qué en este cas excepcional es va trobar un número elevat de fòssils junts que eren d'edats tan variades.