Dmanisi
Dmanisi (; ) és un assentament urbà de Geòrgia ubicat en el suroest de la regió de Baixa Iberia, sent la capital del municipi homònim. En Dmanisi es localisa el jaciment arqueològic més important del país, el lloc històric de Dmanisi.
El jaciment de Dmanisi té restants d'homínits que daten de fa 1,8 millons d'anys, l'evidència més antiga coneguda d'homínits fòra d'Àfrica ans que es descobriren ferramentes de pedra que daten de 2,1 millons d'anys en 2018 en Shangchen (China).[1][2][3][4]
Toponímia
[editar | editar còdic]Fins a 1947, Dmanisi era nomenat oficialment com Bashkicheti (; ), que procedix del azerí baş keçid ("pas (montanya) principal").
Geografia
[editar | editar còdic]Dmanisi està en la vall del riu Mashavera, 85 km al sur de Tiflis.
Història
[editar | editar còdic]L'àrea al voltant de la ciutat de Dmanisi ha estat habitada des de l'Edat del Bronze primerenca. En el VI es va construir allí una catedral cristiana ortodoxa cridada Dmanisi Sioni. El registre escrit més antic de la ciutat data de el IX com a possessió del emirat de Tiflis.
Ubicada en la confluència de rutes comercials i influències culturals, Dmanisi va anar particularment important i es va convertir en un important centre comercial de la Geòrgia medieval. La ciutat va ser presa pels turcs selyúcidas en la década de 1080 i pels reis David IV de Geòrgia i Demetrio I entre 1123 i 1125. Els eixèrcits turc-mongoles al mando de Tamerlán varen arrasar la ciutat en el XIV. Saquejada novament pels turcomanos en 1486, Dmanisi mai es va recuperar i es va convertir en un poble escassament habitat en el XVIII. El castell estava controlat per la casa de Orbeliani.
El Dmanisi modern va aparéixer com el poble dujobory de Bashkichet, a uns 15 quilómetros de la ciutat georgiana abandonada de Dmanisi. Per decret de la República Socialista Soviètica de Geòrgia del 18 de març de 1947, el poble de Bashkicheti va passar a cridar-se Dmanisi. El 24 de juny de 1959, Dmanisi va rebre l'estatus d'assentament de tipo urbà.[5]
Amplis estudis arqueològics varen començar en l'àrea en 1936 i varen continuar en la década de 1960. Més allà d'una rica colecció d'artefactes antics i medievals i les ruïnes de varis edificis i estructures, s'han desenterrado restants únics d'animals i humans prehistòrics. Alguns dels ossos d'animals varen ser identificats pel paleontòlec georgià A. Vekua en les dents de l'extint rinoceront Dicerorhinus etruscus etruscus en 1983. El descobriment de ferramentes de pedra primitives en 1984 va generar un interés creixent pel lloc arqueològic.
En 1991, a un equip d'erudits georgiàs es varen unir els arqueòlecs alemans del Museu Central Romà-Germànic, i més vesprada els investigadors nortamericans, francesos i espanyols. Els primers fòssils humans, originalment cridats Homo georgicus i ara considerats Homo erectus georgicus, es varen trobar en Dmanisi entre 1991 i 2005. En 1,8 millons d'anys, ara es creu que són una subespècie de Homo erectus i no una espècie separada de Homo.[6]
Demografia
[editar | editar còdic]L'evolució demogràfica de Dmanisi entre 1923 i 2021 va ser la següent:
| Any |
|---|
| Població |
Font: Population of Geòrgia in Soviet claves[7]
La seua població era de 2661 en 2014, en el 81% de la població són georgiàs.[8]
| 1939[9] | 1959[10] | 2014[8] | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Grup ètnic | Població | Percentage | Població | Percentage | Població | Percentage |
| Georgianos | 120 | 6,4% | 299 | 9,7% | 2153 | 80,90% |
| Russos | 960 | 51,3% | 767 | 24,9% | 44 | 1,65% |
| Ucranians | 38 | 1,2% | - | - | ||
| Azeríes | 472 | 25,2% | 1356 | 44% | 387 | 14,54% |
| Armenis | 141 | 7,5% | 199 | 6,5% | 48 | 1,80% |
| Grecs | 104 | 5,6% | 384 | 12,5% | 19 | 0,71% |
| Abjasios | - | - | - | - | 1 | 0,04% |
| Osetios | 5 | 0,3% | 9 | 0,3% | - | - |
| Judeus | 2 | 0,1% | 8 | 0,3% | - | - |
| Alemans | 29 | 1,5% | - | - | - | - |
| Lezguinos | 7 | 0,4% | - | - | - | - |
| Assiris | 4 | 0,2% | - | - | - | - |
| Total | 1871 | 100% | 3084 | 100% | 2661 | 100% |
Infraestructura
[editar | editar còdic]Arquitectura, monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic]Prop de Dmanisi, 10 quilómetros a l'est, es troben les ruïnes d'una gran ciutat fortificada medieval de Dmanisi.
Cultura
[editar | editar còdic]Arqueologia
[editar | editar còdic]L'atribució taxonòmica dels restants humans ha resultat controvertida, puix presenten similituts en Homo erectus i en Homo ergaster, la qüestió no s'ha solucionat, pero ha quedat aparcada en donar-li als citats fòssils la denominació de Homo georgicus.
Les indústries líticas associades als citats vestigis entren dins de lo que s'ha denominat Pebble culture, és dir, seguixen la tradició olduvayense: abundància de núcleus informes i desorganisats, vores tallades, lasques, algunes de les quals estaven retocades, i numerosos rebujos de talla; no obstant no es va trobar cap bifaz, lo que, sumat a l'extrema antiguetat de les peces, ha permés descartar que es tractara d'una indústria achelense.[11]
Per a datar els restants s'han seguit dos sistemes de datació independents, per un costat s'ha aplicat el método del Potassi-Argón a una capa que situada en la base de l'assentament humà, deparant dates entre 1,8 i 2 millons d'anys. El segon método és el del paleomagnetisme, aplicat sobre un estrat volcànic de basalt que sagellava els restants, proporcionant resultats de polaridad normal correlacionables en l'episodi paleomagnético de Olduvai que va tindre lloc dins del gran event negatiu cridat Matuyama, entre 1,7 i 2 millons d'antiguetat.
Pel que fa als restants arqueològics més moderns, destaquen les ruïnes d'una antiga fortalea que protegia la ciutat i als comerciants que seguien la ruta entre l'Imperi bizantí, Pèrsia i Armènia.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Este de Dmanisi -
-
Ajuntament de Dmanisi -
Agència Alimentària Nacional en Dmanisi
-
Iglésia pentecostal de Dmanisi
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1.85-1.78 Ma 95% CI. “Earliest human occupations at Dmanisi (Georgian Caucasus) dated to 1.85-1.78 Ma” (2011). Proceedings of the National Academy of Sciences 108 (26): 10432–10436. doi:. PMID 21646521.
- ↑ Garcia, T., Féraud, G., Falguères, C., de Lumley, H., Perrenoud, C., & Lordkipanidze, D. (2010). "Earliest human remains in Eurasia: New 40Ar/39Ar dating of the Dmanisi hominid-bearing levels, Geòrgia". Quaternary Geochronology, 5(4), 443–451. doi:10.1016/j.quageo.2009.09.012
- ↑ “Hominin occupation of the Chinese Loess Plateau since about 2.1 million years ago” . Nature 559 (7715): 608–612. doi:. ISSN 0028-0836. PMID 29995848.
- ↑ Barres, Colin. “Tools from China llaure oldest hint of human lineage outside Africa” (EN). Nature. doi:. ISSN 0028-0836.
- ↑ Ведомости Верховного Совета СССР. № 27 (959), 1959 г.
- ↑ «Skull suggests three early human species were one».Nature.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature.2013.13972.Consultat el 2023-04-19.
- ↑ «НАСЕЛЕНИЕ ГРУЗИИ». http://www.ethno-kavkaz.narod.ru. Consultat el 2023-03-11.
- ↑ 8,0 8,1 «Ethnic composition of Geòrgia (2014)». https://pop-stat.mashke.org. Consultat el 2023-03-05.
- ↑ «Башкичетский район 1939». www.ethno-kavkaz.narod.ru. Consultat el 2023-04-18.
- ↑ «Дманисский район 1959». www.ethno-kavkaz.narod.ru. Consultat el 2023-04-18.
- ↑ assemblage: «No bifaces or developed Oldowan artifacts have been found».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dmanisi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.