Vora tallada

Vora tallada

Una chicoteta vora tallada.

Una vora tallada és un tros de roca manejable (un cudol, un menut bloc, una laja o tableta de pedra, una lasca de bon tamany, etc.) en una talla rudimentària i incompleta (a sovint dos o tres lascados) que forma una aresta tallant i que conserva una bona part de la superfície natural de soport, és dir, del córtex. La vora tallada és l'artefacte més antic que jamai va fabricar el ser humà (més de dos millons d'anys), pero és tan senzill que ignorem la seua verdadera funció: és possible que la vora tallada anara una ferramenta, és possible que anara un núcleu i que el verdader objectiu de la talla hagen segut les lasques extretes; i també és possible que abdós opcions es donaren en una mateixa peça, successiva o simultàneament, és dir, que anaren núcleus i que foren útils funcionals. De fet, en alguns d'ells s'han determinat chafades d'us.

Com es menciona en una atra entrada, les vores tallades a sovint són denominats també vores treballades. En qualsevol cas, són característics de les cultures més antigues de la Prehistòria (Olduvayense, Cultura de les vores tallades, Paleolític inferior arcaic...; generalment les que precedixen al Achelense). No obstant, donades les característiques de senzillea i possible multifuncionalidad del tipo, les vores tallades no falten en cap de les etapes en les que hi ha indústries líticas des de les albors de la humanitat fins als nostres dies; sense que s'aprecien canvis de estil —llevat, potser, l'aparició de les denominades «vores tallades tipo espalme» (rabots), en un front funcional curve, molt regularisat i de característiques tan específiques que resulten inconfundibles—. És dir, no hi ha diferència entre un eixemplar del més antic Paleolític i un atre d'époques històriques.

Si es comprén que en millons d'anys un tipo lítico a penes ha canviat, serà més senzill assimilar que resulta inútil intentar establir processos evolutius dins de fases específiques de la Prehistòria, per eixemple, és impossible saber si les vores tallades varen canviar a lo llarc del Achelense.

Vore també: Vora treballada

Fabricació i morfologia

Vora tallada monofacial
Tipo 1.2.

La vora tallada és l'artefacte lítico més fàcil de fabricar: basta elegir un bon soport, generalment una roca dura de fractura concoidea, i donar-li uns quants colps fins a obtindre una aresta tallant i un grapat de lascas. A partir d'eixe inici bàsic, les possibilitats poden ser diverses, pero sempre dins de les llimitacions intrínseques del tipo lítico, és dir, que la talla siga somera i rudimentària. De sobrepassar-se tals llímits, estaríem elaborant artefactes més sofisticats. En realitat, la major part dels artefactes de cert tamany i dels núcleus del Paleolític han sorgit a partir del refinament de la talla i la morfologia d'una simple vora tallada, de modo que no és aventurat dir que este és el prototip de bifaces i atres peces bifaciales, perforadors i picos triédricos, núcleus desorganisats, denticulats i una àmplia gama d'utensilis de pedra. De fet, hi ha casos en els que és molt difícil establir el llindar entre la vora tallada i un útil més elaborat (un bifaz parcialment treballat, per eixemple), puix les seues diferències apleguen a ser molt sotils.

Erro al crear miniatura:

Vora tallada monofacial
Tipo 1.3.

En tot cas, la talla d'una vora tallada pot tindre lascados en una sola de les seues dos cares principals, en el cas de les quals parlarem de vores tallades monofaciales; també és possible que tinguen lascados en les dos cares, classificant-se com a vores tallades bifaciales. El factor monofacial o bifacial d'una vora només servix per a estudiar la seua elaboració, pero carix d'indicadors cronològics (és dir, no hi ha constància científica de que la talla monofacial precedira a la bifacial). Hi ha un tercer grup, especial, que té talla en tres o més cares. Este tipo de peces entraria en la classificació de poliedres, els quals mereixen, per la seua diversitat, una entrada aparte.

En ser les vores tallades artefactes tan senzills, la seua morfologia està poderosament determinada pel soport en el que han segut elaborats. No obstant, els especialistes estudien la seua situació respecte a l'eix morfològic de la peça (terminal, lateral, oblicua, doble...), la seua delineació (convexa, sinuosa, subrectilínea, cóncava...), la proporció tallada i la que conserva el córtex natural, i la forma del tall (simple, apuntada, doble...).

Han existit numerosos intents de classificació de les vores tallades. Un intent molt profitós pel canvi de paradigma va vindre de Pierre Biberson en 1967, pero el més senzill i manejable dels procediments és el de l'investigadora francesa L. Ramendo, que dividix les vores tallades en tres grans famílies: els monofaciales, els bifaciales i els polifaciales, que en esta entrada no es tracten (també parla de vores hendidos, que, ya que reben una tècnica d'elaboració diferent a la talla, no hem mencionat):

Vores tallades monofaciales

Són, llògicament, vores tallades en talla monofacial, és dir, en una sola de les seues cares. Hi hauria quatre tipos:

• Tipo 1.1: Vores tallades monofaciales en un sol colp o lascado
• Tipo 1.2: Vores tallades en dos o més colps que creen lascados adjacents
  • Tipo 1.2 bis: És una variant de l'anterior en el tall apuntat
  • Tipo 1.4: Encara que marcat inicialment com a tipo independent (d'ahí la seua notació senzilla), és una variant en el tall cóncau
• Tipo 1.3: Vores tallades en numerosos lascados realisats en vàries fases, de modo que es solapan uns en uns atres, deixant, a sovint, resaltes de forma escamosa i escaleriforme

• 
  Vora tallada monofacial
  Tipo 1.1
• 
  Vora tallada monofacial
  Tipo 1.2
• 
  Vora tallada monofacial
  Tipo 1.3
• 
  Vora tallada monofacial
  Tipo 1.4

Vores tallades bifaciales

Es tracta de vores tallades en talla en dos de les seues cares, és dir, en percussions bifaciales. Ramendo diferencia els següents tipos:

• Tipo 2.1: és una vora tallada en alçament alterns, un en cada cara, pero que a penes es toquen, per lo que podria ser una variant intermija entre la mona i el bifacial
• Tipo 2.2: és una vora tallada bifacial en dos alçament, un en cada cara, pero que sí es relacionen; de fet un servix de plataforma de percussió per a l'atre
• Tipo 2.3: és una vora tallada bifacial en el que s'ha realisat un gran lascado en una de les seues cares que ha servit com a plataforma de percussió per a obtindre dos o més lascados en la cara oposta
• Tipo 2.4: és una vora tallada bifacial en el que primer s'han fet varis lascados en una cara que han servit com a pla de percussió per a un sol gran lascado en la cara oposta
• Tipo 2.5: és una vora tallada bifacial en el que primer s'han fet varis lascados en una cara que han servit com a pla de percussió per a varis lascados en la cara oposta
• Tipo 2.6: és una vora tallada bifacial en el que s'han efectuat alçament en abdós cares alternativament

• 
  Vora tallada bifacial
  Ttipo 2.3
• 
  Vora tallada bifacial sobre lasca, Tipo 2.4
• 
  Vora tallada bifacial
  Tipo 2.6

Ramendo no dona cap valor cronològic o evolutiu als seus tipos, que són merament descriptivos i empírics, açò és, purament taxonòmics, pero, en estar basats essencialment en l'orde dels gests de l'artesà tallista, poden oferir una valiosa informació sobre les maneres d'elaborar les vores tallades.

Per la seua banda, Hélène Roche ha manifestat en numeroses charrades el seu rebuig a fer classificacions tipològiques rígides d'artefactes tan someros, especialment dels més antics: Ademés, cóm estar segurs d'aplicar una tipologia creada en jaciments de millons d'anys d'antiguetat, per a artefactes que poden ser moltíssim més jóvens, i per tant el seu context funcional, cultural, econòmic, social, antropològic, etc. pot haver variat radicalment.

La mencionada investigadora, Hélène Roche, propon l'alternativa d'estudiar els gests (no els resultats) a través de lo que denomina «esquemes de talla» (que, simplificant-los, podrien ser els següents: Talla no ordenada, Talla alternante i Talla llineal ordenada). Una vora tallada no es caracterisa per l'estandardisació dels gests, més be respon a una talla improvisada que s'adapta a les necessitats de la peça, canviant d'estratègia sobre la marcha. Al principi, en les vores tallades més someros, la talla sol ser llineal ordenada o alternante, ya que en dos o tres lascados és fàcil comprendre l'orde que s'ha dut. No obstant, a mida que el número de alçament aumenta, l'orde es pert, apareixent la talla no ordenada. Per la seua banda, la talla alternante sol donar-se en vores tallades bifaciales més sofisticats, dins de lo que cap, puix és apta per a eliminar irregularitats des d'abdós cares. De lo que es deduïx que la proposta de Roche serviria per a posar de manifest la complexitat de la cadena operativa d'una série d'eixemplars.

Cronologia

Erro al crear miniatura:

Remontaje d'una vora tallada del jaciment achelense d'Àrits, en Arganda (Madrit). S'aprecia que les vores varen ser reiteradament explotats, lo que induïx a sospitar que no era la peça nuclear el seu únic objectiu, també les lascas, en els seus brots tallants, s'aprofitaven com a utensilis.

L'amplitut cronològica de la vora tallada (i de la lasca, llògicament) comprén des de l'aparició dels primers humans, fa més de dos millons i mig d'anys, fins a fa unes poques décades; és dir, la major de tots els utensilis líticos tallats. En efecte, en el gran Valle del Rift africà s'han trobat vores tallades tan antics com la pròpia humanitat: en Etiopia, en la regió del Afar, Hélène Roche va descobrir chicotetes vores tallades sobre bloc en un llit fluvial de riu Kada-Gona, que, en estar sagellat per una capa volcànica, va poder ser datat per mig del Potassi-Argón, entre 2,9 i 2,4 millons d'anys d'antiguetat. Estos no són restants aïllats, la mateixa investigadora va fer descobriments pareguts, de la mateixa antiguetat, en la riera del Kada-Hadar, un d'ells en clares chafades d'us. Els Chavaillon també varen trobar proves de l'extremada ancianidad de la vora tallada, en exhumar una peça en el vall del riu Omo, tributari del llac Turkana, en 2,3 millons d'anys d'antiguetat.

Les vores tallades s'han convertit, per dir-ho d'un modo científicament desfasado pero molt ilustrativo, en el fòssil director de les indústries líticas més antigues conegudes. Per un costat, les que precedixen al Achelense en Àfrica, Europa i tota la conca mediterrànea, en general (ha rebut molts noms: Olduvayense, Pebble Culture, Pre-Achelense, Paleolític Inferior Arcaic, Cultura de les Vores tallades). Les indústries en bifaces tenen el seu llímit seguint, a través del Pròxim i Mig Oriente, en els glaciars com a frontera nort, fins al mar de Aral, seguint cap a l'est pel Pamir i l'Himalaya, fins a la desembocadura del Ganges. Més allà, les vores tallades són peces principals en indústries del Paleolític Inferior que mai varen tindre bifaces, els utensilis del qual es basaven, ademés, en les lascas, és dir, les de China, Indochina, etc. Per un atre costat, seguixen apareixent en el Paleolític Mig i Superior i no són escassos en les indústries líticas americanes de l'inici del periodo Lítico, a voltes, denominat Protolítico.

Les vores tallades apareixen també, per eixemple, en el megalitismo atlàntic, i no d'un modo marginal, a lo manco aparentment i Pierre Biberson, un prehistoriador francés, va poder constatar que els mariscadores marroquins de Tarfaya els seguien amprant a finals de el XX per a obrir closques de clòchina. Tenint en conte que les vores tallades seguixen sent artefactes oportunistes de molts pobles primitius o preindustriales, cal reconéixer que el seu longevitat com a tipo lítico sobrepassa a la de qualsevol un atre, si exceptuem les pròpies lasques que resulten de la seua talla. Aixina mateix, veem que, geogràficament, ocupa tot el globo, sense excepció, ya que la vora tallada ha acompanyat en ser humà a lo llarc de tota la seua història i la seua geografia.