Pachylemur
Pachylemur és un lémur jagant extint estretament relacionat en els lémurs rufos del gènero Varecia. Es coneixen dos espècies: el Pachylemur insignis i el Pachylemur jullyi, encara que existixen dubtes sobre si en realitat poden ser de la mateixa espècie. Els Pachylemur són referits a voltes com a lémurs rufos jagants, perque a pesar de que estos i els lémurs rufos encara existents tenen dents i esquelets similars, el Pachylemur era més robust i fins a tres o quatre voltes més gran. Els estudis d'ADN han confirmat una relació de grup germà entre estos dos tipos de lémurs. De la mateixa manera que els lémurs rufos encara existents, els Pachylemur s'especialisaven en menjar frutes, i eren per lo tant un important dispersor de llavors, possiblement d'espècies d'arbres en llavors massa grans com per a ser engolgudes per lémurs rufos normals. En els xares espinoses del suroest de Madagascar, també eren propensos a haver dispersat llavors que se'ls hagueren pegat a la pell i hagueren transportat a atres llocs. A diferència dels lémurs rufos, les pates davanteres i atrasseres del Pachylemur eren casi de la mateixa llongitut, per #lo que és provable que haja segut un trepador llent. No obstant, abdós utilisaven suspensió posterior per a aplegar a les frutes en menudes branques per baix d'ells.
De la mateixa manera que atres lémurs, el Pachylemur només ha pogut ubicar-se en l'illa de Madagascar, i els seus restants subfósiles s'han trobat principalment en llocs del centre i suroest de l'illa. Restants fragmentarios i indeterminats també s'han trobat en el nort de Madagascar. El Pachylemur va viure en diverses comunitats lémurs dins del seu ranc, pero en molts d'estos llocs, s'han mantingut el 20% o menys de les espècies de lémurs originals. El Pachylemur va entrar en decliu despuix de l'arribada dels humans a Madagascar al voltant de l'any 350 a. C. La pèrdua d'hàbitat, la fragmentació del bosc i la caça d'animals selvats es creu que han segut les raons de la seua desaparició. Es creu que el Pachylemur es va extinguir entre els anys 680 i 960 d. C., encara que restants subfósiles trobats en una fosar cova en el suroest de Madagascar poden indicar que va sobreviure fins a fa 500 anys.
Els restants del Pachylemur varen ser descrits per primera volta en 1895 pel zoólogo francés Henri Filhol i varen ser inclosos originalment en el gènero Lemur, junt en el lémur de coa anellada (Lemur catta) i atres espècies propenques actualment classificades en la família Lemuridae. En 1948, el paleontòlec francés Charles Lamberton va colocar a l'espècie en el subgénero Pachylemur, la qual va ser reconeguda com un gènero en 1979. No obstant, pels usos anteriors del nom Pachylemur, la prioritat d'un nom de gènero altern propost per Guillaume Grandidier en 1905, i els errors en la descripció de Lamberton del gènero en 1948, la disponibilitat del nom en les regles de nomenclatura zoológica es varen considerar qüestionables. En 2011, es va presentar una petició davant la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica per a conservar el nom.