Homo floresiensis
Homo floresiensis, conegut com a home de Flores i malnomenat hobbit,[1] és una espècie extinta del gènero Homo. És extraordinària pel chicotet tamany del seu cos d'a penes un metro d'estatura, i 25 kg de pes, el seu cervell de menys de 400 c. c., i per la seua recent desaparició, puix ha segut contemporànea dels humans moderns (Homo sapiens).[2] Descoberta en 2004, es va pensar inicialment que havia habitat fins a fa 12 000 anys en l'illa de Flores en Indonèsia. No obstant, a raïl de les excavacions realisades pel Australian Research Council entre 2007 i 2014 es varen fer noves investigacions publicades en març de 2016 en la revista Nature que proponen la data d'extinció del H. floresiensis cap a 50 000 anys arrere, coincidint en els anys d'expansió del H. sapiens en la zona.[3]
Descobriment
[editar | editar còdic]
En 2003, en jaciments en la cova de Liang Bua, es va descobrir un esquelet fosilizado, que es va datar en una antiguetat en 18 000 anys, designat com LB1, molt complet llevat pels oss del braç, que encara no s'havien trobat.[2][4] Posteriorment, en 2004 en el mateix lloc, es varen recuperar parts d'atres nou individus, tots diminuts, inclosa una mandíbula designada com LB6, aixina com els ossos del braç dret pertanyents a l'eixemplar original i ferramentes de pedra igualment menudes, d'estrats compresos entre 90 000 i 13 000 anys d'antiguetat.[5]
L'illa de Flores ha segut descrita (en la revista Nature) com «una espècie de món perdut», a on animals arcaics, extints fa temps en el restant del món, havien evolucionat a formes jagantes i nanes per especiación alopátrica. L'illa estava habitada per elefants nanos (una espècie de Stegodon) i fardachos jagants similars al dragó de Komodo, aixina com per Homo floresiensis, que pot ser considerada una espècie d'humà nano.
Els descobridors, liderats per Mike Morwood i Raden Soejono, varen malnomenar en fins publicitaris «hobbits» als membres de la diminuta espècie, com la raça fictícia de gent chicoteta del legendarium de l'autor britànic J. R. R. Tolkien.[6] Homo floresiensis té uns 74 000 anys d'antiguetat. També estan àmpliament presents en esta cova sofisticats utensilis de pedra d'un tamany considerat adequat per a un humà d'1 metro d'estatura. Dits utensilis semblen tindre una antiguetat d'entre 95 000 i 13 000 anys i estan associats en elefants estegodontes jóvens, presumiblement preses de l'home de Flores.
Els espècimen no estan fosilizados, sino que tenen lo que ha segut descrit en un artícul de Nature «la consistència del paper mullat secant-se» (una volta exposts, els ossos deuen deixar-se secar ans que puguen ser extrets).
Els investigadors esperen trobar ADN mitocondrial en bon estat per a comparar-ho en mostres de espècimen no fosilizados de H. neanderthalensis i H. sapiens similars. No obstant, la provabilitat de que s'haja conservat ADN és baixa, puix este es degrada més ràpidament en entorns tropicals, a on se sap que no es conserva més que algunes dotzenes d'anys. La contaminació de l'entorn propenc sembla altament provable donat l'ambient humit en el que varen ser trobats els espècimen.
Cossos menuts
[editar | editar còdic]Homo erectus, senyalat com l'antepassat immediat de Homo floresiensis, tenia aproximadament la mateixa talla que els humans moderns. No obstant, els especialistes creuen que a conseqüència del llimitat aporte alimentari de l'Illa de les Flors, la població de Homo erectus arribada al territori de l'illa de Flores fa ca. 500 000 anys va sofrir un fort nanisme insular, una forma d'especiación geogràfica també present en l'illa en atres diverses espècies.
A banda de la diferència de tamany, esta hipòtesis es basa que els espècimen semblen semblants en les seues característiques a H. erectus, del que se sap que vivia en el surest asiàtic en la mateixa época que les troballes més antigues de H. floresiensis. Estes semblances observades formen la base per a l'establiment de la relació filogenético sugerida. No obstant, cal tindre en consideració que no s'han trobat en l'illa restants corresponents a H. erectus, i molt manco formes de transició; fins al moment, s'han trobat solament proves materials (ferramentes de pedra), atribuible solament presuntament a una possible ocupació per H. erectus fa 840 000 anys; no es descarta tampoc que siguen atribuibles a una atra possible espècie d'homínit existent en eixa época.
Aixina, en tindre l'espècimen tipo d'esta espècie trobada un esquelet prou complet, i un cràneu casi complet d'una femella de 30 anys d'edat i 1,06 metros d'altura,[4] no solament presenta una dràstica reducció en comparació al H. erectus, sino inclús una talla alguna cosa menor que la del Australopithecus, un ancestro tres millons d'anys més antic i que no es pensava prèviament que s'haguera expandit més allà d'Àfrica. Açò tendix a calificar a H. floresiensis com el membre més «extrem» de l'extensa família humana; ya que serien certament els més baixos i menuts.
En relació en l'estatura, H. floresiensis és també prou diminut comparat en el tamany del ser humà modern. L'altura estimada d'un H. floresiensis adult és considerablement menor que l'altura mija adulta de totes les poblacions humanes modernes físicament més menudes, tals com els pigmeos africans (< 1,5 m), twa, semang (1,37 m per a les dònes adultes) o els andamaneses (1,37 m per a les dònes adultes). La massa és normalment considerada més important biofísicament que una mida unidimensional d'altura, i per dita mida, pels efectes d'escala, les diferències són inclús majors. S'ha estimat que l'espècimen tipo de H. floresiensis pesava uns 25 kg.
H. floresiensis ademés tenia braçs relativament llarcs, potser per a permetre a esta chicoteta criatura trepar a la seguritat dels arbreés quan ho necessitava. Estos ossos del braç fan que les inevitables comparacions en els humans moderns acondroplásicos (sobre 1,2 m) o uns atres nanos no siguen vàlides, puix estes persones no són proporcionalment més chicotetes que les demés per regla general, sino que solament tenen els seus membres més curts.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «'Hobbit' skull found in Indonèsia is not human, say scientists.» Daily Mail Reporter, 7 de maig de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 Brown et al. 2004
- ↑ «[1]». Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 Morwood, Brown et al. 2005.
- ↑ Lieberman, Daniel E. 2005. "Further fossil finds from Flores"; Nature 437: 957-958.
- ↑ Callaway, Ewen (en anglés). «The discovery of Homo floresiensis: Tals of the hobbit.» Nature 514,422-426 (23 d'octubre de 2014) doi:10.1038/514422a. Nature. Consultat el 8 de novembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Homo floresiensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.