Esquelet humà
El esquelet humà és el conjunt d'ossos que proporciona al cos humà la seua estructura. En l'adult consta de 206 ossos, encara que diferents autors depenent de les seues pròpies consideracions, citen fins a 219.[1] Està format per teixit òsseu i teixit cartilaginoso. Representa al voltant del 12 % del pes total del cos humà, per lo tant, l'esquelet d'una persona de 75 quilograms pesa 9 quilograms. Els ossos s'unixen entre sí per mig d'articulacions i estan estretament units a lligaments, tendons, i músculs. l'esquelet, també cridat sistema esquelètic o sistema òsseu, forma l'aparat locomotor, junt en el sistema muscular. Es dividix en dos parts principals: l'esquelet axial i l'esquelet apendicular. L'esquelet axial forma el núcleu central del cos i inclou la columna vertebral, la caixa toràcica, el cràneu i atres ossos associats. L'esquelet apendicular, conectat a l'esquelet axial, està compost per la cintura escapular, la cintura pèlvica i els ossos de les extremitats superiors i inferiors.[2] L'esquelet humà eixercita cinc funcions principals: proporcionar soport, permetre el moviment, oferir protecció, produir cèlules sanguínees, almagasenar minerals i contribuir a la regulació dels nivells de calcio i fosfat en la sanc.[3][4]
Divisions
[editar | editar còdic]L'esquelet humà es dividix en dos parts:
- Esquelet axial, format pel cràneu, columna vertebral, costelles i esternó. Consta de 80 ossos.
- Esquelet apendicular, format pels ossos dels membres superiors i inferiors junt en les cintures escapular i pelviana. Consta de 126 ossos.[5]
Funcions
[editar | editar còdic]L'esquelet té vàries funcions:
- Sostingues mecànic i manteniment postural: L'esquelet funciona com una estructura rígida que dona forma a l'organisme, manté la morfologia corporal i fa possible la posició bípeda.
- Moviment: Les unions entre dos ossos adjacents (articulacions) fan possible els moviments corporals, ademés els ossos servixen com a lloc d'inserció als tendons dels músculs.
- Protecció: L'esquelet actua en molts casos com a protecció dels òrguens interns. D'esta forma els ossos que formen el cràneu protegixen l'encéfal, les vèrtebres de la columna vertebral servixen de protecció a la mèdula espinal i les costelles eviten que es produïxquen danys en els pulmons, el cor i els grans gots sanguíneus del tórax.
- Almagasén metabòlic: Funciona com a moderador de la concentració i intercanvi de sales de calcio i fosfat.
- Producció de cèlules sanguínees: Té lloc en la mèdula òssea roja que es troba en l'interior d'alguns ossos.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Ossos en l'esquelet humà
- Atres tipos d'esquelets
- Especialitats mèdiques relacionades en l'esquelet: Traumatologia, Ortopèdia, Reumatología
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Reconteo dels ossos de l'esquelet humà. Autors: Oscar Andrés Alzate-Mejía1, Nicolás Giraldo-Clots, Liz Verónica Alvarán-Arango. Rev. Fac. Med., Volume 64, Issue 2, p. 331-338, 2016. eISSN 2357-3848. Print ISSN 0120-0011.
- ↑ Biologia la vida en la Terra, en fisiologia, pag. 706. Autor: Teresa Audesir.
- ↑ Latarjet, 2004, «1:Generalitats sobre el sistema esquelètic.», pp. 3-10.
- ↑ Gray. Anatomia per a estudiants. ELSEVIER, 2015. Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ Latarjet, 2004, «1:Sistema esquelètic.», pp. 3.
- ↑ Tortora-Derrickson. Principis d'Anatomia i Fisiologia. Consultat el 14 d'abril de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Guyton, C. A. & Hall, J. H.: Tractat de fisiologia mèdica, McGraw-Hill, 10ª, Mèxic, 2004. ISBN 970-486-0322-2.
- Rouvière, H. & Delmas, A.: Anatomia humana: descriptiva, topogràfica i funcional, Masson, 9ª, Barcelona, 1996. ISBN 84-458-0506-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esqueleto humano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.