Cèlules sanguínees
Una cèlula sanguínea o glòbul, també cridat cèlula hematopoyética, hemocito o hematocito, és una cèlula produïda a través de l'hematopoyesis i es troba principalment en la sanc. Els principals tipos de cèlules sanguínees inclouen;
- Glòbuls rojos (eritrocits)
- Glòbuls blancs (leucocits)
- Plaquetes (trombòcits)
Junts, estos tres tipos de cèlules sanguínees sumen un total del 45% del teixit sanguíneu per volum, en el 55% restant del volum compost per plasma, el component líquit de la sanc.[1]
Glòbuls rojos
Els glòbuls rojos o eritrocits, principalment transporten oxigen i arrepleguen diòxit de carbono per mig de l'us d'hemoglobina. El hemoglobina és una proteïna que conté ferro que li dona el seu color als glòbuls rojos i facilita el transport d'oxigen des dels pulmons als teixits i el diòxit de carbono des dels teixits als pulmons que es exhala. Els glòbuls rojos tenen forma de disc i són deformables per a permetre'ls passar a través dels capilars estrets. Els glòbuls rojos són molt més chicotets que la majoria de les atres cèlules humanes.
Els glòbuls rojos es formen en la mèdula òssea roja a partir de cèlules mare hematopoyéticas en un procés conegut com eritropoyesis. En els adults, es produïxen aproximadament 2,4 millons de glòbuls rojos per segon. Els glòbuls rojos tenen una vida útil d'aproximadament 100 a 120 dies. Una volta que han completat la seua vida útil, el bazo els elimina del torrent sanguíneu.
Els glòbuls rojos madurs són únics entre les cèlules del cos humà ya que carixen d'un núcleu (encara que els eritroblastos tenen un núcleu).
La condició de tindre molt pocs glòbuls rojos es coneix com anèmia, mentres que tindre massa és policitemia.
Glòbuls blancs
Els glòbuls blancs o els leucocits són cèlules del sistema immunològic involucrades en la defensa del cos contra malalties infeccioses i materials estranys. Es produïxen i deriven de cèlules multipotentes en la mèdula òssea conegudes com a cèlules mare hematopoyéticas. Els leucocits es troben en tot el cos, incloent la sanc i el sistema limfàtic. Hi ha una varietat de tipos de glòbuls blancs que complixen funcions específiques en el sistema inmunitario humà. Els glòbuls blancs constituïxen aproximadament el 1% del volum sanguíneu.[2]
Els glòbuls blancs es dividixen en granulòcits i agranulocitos, que es distinguixen per la presència o absència de grànuls en la citoplasma. Els granulòcits inclouen basófilos, eosinòfils, neutrófilos i mastòcits. Els agranulocitos inclouen limfocits i monocits.
La condició de tindre molt pocs glòbuls blancs és leucopenia, mentres que tindre massa és leucocitosis. Hi ha térmens individuals per a la falta o excés de tipos específics de glòbuls blancs. El número de glòbuls blancs en circulació sol aumentar en l'incidència d'infecció.[3] Molts càncers hematológicos es basen en la producció inadequada de glòbuls blancs.
Referències
- ↑ Maton, Anthea; Jean Hopkins, {{{nom2}}}; Charles William McLaughlin, {{{nom3}}}; Susan Johnson, {{{nom4}}} (1993). Human Biology and Health, Englewood Cliffs, New Jersey, USA: Prentice Hall. ISBN 0-13-981176-1.
- ↑ Bruce Alberts; Alexander Johnson; Julian Lewis; Martin Raff; Keith Roberts; Peter Walter (2002). "Leukocyte also known as macrophagesfunctions and percentage breakdown". Molecular Biology of the Cell (4th ed.). New York: Garland Science. ISBN 0-8153-4072-9.
- ↑ Vinay Kumar; et al. (2010). Robbins and Cotran pathologic basis of disease (8th ed.). Philadelphia, PA: Saunders/Elsevier. ISBN 1416031219.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Células sanguíneas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.