Sivapithecus

Sivapithecus

Sivapithecus és un gènero extint de primats homínits del Mioceno. Els seus fòssils, datats entre 12,5 a 8,5 millons d'anys d'antiguetat (Serravalliense a Tortoniense, Mioceno), han segut trobats des de el XIX en Siwalik Hills, en lo que actualment és Índia i Pakistan. Qualsevol de les espècies d'este gènero podrien ser ancestros de l'orangutà modern.

Espècies

En l'actualitat es reconeixen generalment tres espècies. Els fòssils de Sivapithecus indicus daten de 12,5 a 8,5 millons d'anys d'antiguetat aproximadament. Sivapithecus sivalensis va viure fa 9,5 a 8,5 millons d'anys. En 1988 va ser descrita una tercera espècie, significativament més gran, cridada Sivapithecus parvada (datada en al voltant de 10 millons d'anys d'antiguetat).

En 1982, David Pilbeam va publicar una descripció d'un significatiu fòssil descobert —gran part de la cara i la mandíbula d'un Sivapithecus. L'espècimen presentava moltes similituts en el cràneu del orangutà, lo que va reforçar la teoria (sugerida prèviament per uns atres) de que el Sivapithecus està estretament relacionat en els orangutanes.

Ascens i caiguda del Ramapithecus

Els espècimen de Siwalik que varen ser assignats una volta al gènero Ramapithecus es consideren ara per la majoria dels investigadors pertanyents a una o més espècies de Sivapithecus. Ramapithecus es considera, per tant, com sinònim de Sivapithecus.

Els primers espècimen incomplets de Ramapithecus varen ser trobats en Nepal, a la vora del riu Tenau, en la part occidental del país, en 1932. El seu descobridor (G. Edward Lewis) va reivindicar que la mandíbula era més pareguda a l'humana que cap atre simi fòssil conegut fins a llavors. En la década de 1960 eixa reivindicació va ser represa. Per llavors, es creïa que els ancestros humans havien divergit dels atres simis 15 millons d'anys arrere. Els estudis bioquímics varen qüestionar esta visió, sugerint que va haver una divisió primerenca entre els ancestros de l'orangutà i els ancestros comuns de chimpansés, goriles i humans. Els humans s'havien separat dels grans simis africans fa al voltant de cinc millons d'anys, no 15 o 25 millons.

Mentrestant es varen descobrir espècimen més complets de Ramapithecus, en 1975 i 1976, els quals mostraven que eren menys semblats als humans de lo que s'havia pensat. Es varen escomençar a vore cada volta més com Sivapithecus; note's que el nom més antic té prioritat. Poguera ser que Ramapithecus fora simplement la femella de Sivapithecus. Definitivament eren membres del mateix gènero. També és provable que s'hagueren separat ya del ancestro comú de chimpansés, gorilas i humans, encara que encara no s'han trobat fòssils d'eixe presunt ancestro.

Vore també

• Primats fòssils
• Fòssils de l'evolució humana