Trachypithecus cristatus
El lutung o langur platejat (Trachypithecus cristatus) és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae. És arbòreu i habita en els boscs costers, manglars i riberes dels rius de Sumatra i Borneo.[1]
Descripció
El langur platejat és un mona de tamany mig en una coa llarga no prensil. El seu pelage és de color grisáceo, marró obscuro o negre, donant-li un aspecte uniformemente platejat. A diferència d'algunes espècies relacionades, no té marques pàlides en la cara o el cos, llevat un pegat de pèl blanquecino en l'engonal de les femelles. En el cap el pelage forma una cresta en el cap i el pèl sobre les galtes és llarc, aplegant a ocultar les orelles. Les mans i peus carixen de pèl, són de color obscuro i el polze i gros artejo són oponibles.[2]
Les femelles medixen entre 46 i 51 cm en un pes promig de 5,7 kg i una llarga coa de 67 a 75 cm. Els mascles són llaugerament més grans en una talla de 50 a 58 cm i un pes de 6,6 kg i una coa entre 67 i 75 cm.[3]
De la mateixa manera que els atres langures, el langur platejat posseïx un estòmec voluminós de tres compartiment, requerit per a digerir la celulosa de la seua dieta herbívora, guardant algunes similituts en l'estòmec dels rumiants. El seu intestí és molt llarc, encara entre els langures, i té un bon número de #dilatació a lo llarc del seu trayecte, llocs a on ocorre fermentació adicional de la matèria vegetal. Les seues dents tenen crestes dissenyades per a moldre i atres modificacions que els permeten mastegar fulls durs.[2]
Distribució i hàbitat
El lutung platejat es distribuïx a través de Borneo i Sumatra, i pel suroest de les illes Natuna i atres illes veïnes. Habita els manglars, riberes i boscs propencs, evitant generalment alluntar-se massa de les costes i rius.
El número i identitat de les subespècies ha segut font de debat. Fins al 2013 s'havien considerat dos espècies dins del gènero:[4]
- Trachypithecus cristatus cristatus - Borneo, Sumatra, illes Natuna
- Trachypithecus cristatus selangorensis - península de Malaca
No obstant, T. c. subsp. selangorensis va ser ascendida al ranc d'espècie (Trachypithecus selangorensis) el 2013 a partir d'estudis filogenético.[5]
No obstant, en atres fonts com la publicació Mammal Species of the World, encara es classifiquen els langures platejats de les illes Natuna com una subespècie, denominada T. c. vigilans.[1]
Dieta i ecologia
L'espècie té una dieta basada en vegetals (folívora), la qual inclou una proporció més alta de fulls que qualsevol un atre colobino. No obstant, també inclouen en la seua dieta frutes i algunes llavors i flors, lo que constituïx solament el 9% de la dieta; són capaços d'alimentar-se de fulls més durs i madures que qualsevol atra de les espècies relacionades.[6] Per estes característiques, els langures platejats no viuen en les mateixes àrees boscoses que les atres espècies de primats. Quan conviuen en una mateixa zona, estos generalment s'ubiquen en el dosel mig del bosc, deixant les branques altes per a les espècies en una dieta més frugívora.[2]
Els depredadors locals capaços de capturar als langures platejats inclou als lleoparts, tigres, doles i algunes serps grans. Els binturongs, civetas i atres carnívors menuts, provablement siguen capaços de capturar crío.[2]
Els langures platejats són poc susceptibles a adquirir contagis dels humans, incloent l'infecció per VIH, sent per este motiu usats en experiments mèdics.[7]
Comportament
Els langures platejats són animals diürns; viagen en grups d'entre 9 i 40 individus, composts per un mascle adults i vàries femelles que cooperativamente cuiden dels jóvens. En rares ocasions baixen dels arbres, lo que els garantisa protecció contra els depredadors terrestres. Cada u d'estos grups ocupen un territori d'entre 20 i 43 hectàreas, podent superpondre's en el territori de grups veïns. Durant el dia poden cobrir fins a 500 metros de distància en el bosc, en alguns subgrups formats exclusivament per femelles, que se separen del grup en el que troba el macho. Les totalitat del grup es reunix en un sol arbre per a pernoctar.[2]
L'estructura social és matrileneal basada en un harem. Les femelles permaneixen en el grup per tota la vida, mentres els mascles ho abandonen en quant alcancen l'edat adulta, vivint en chicotets grups de fadrins fins que són capaços d'establir el seu propi harem. Dins del grup els mascles eixercixen domini sobre les femelles i aquelles en descendència ho fan sobre les que no la tenen; no obstant, el nivell d'agressió dins dels grups és baix, comparat en el d'algunes espècies relacionades.
Degut a que el territori d'alguns grups pot confluir, a sovint estos entren en contacte. El mascle dominant és l'encarregat de protegir el seu grup i territori de mascles rivals, comunicant el seu estatus per mig de vocalisacions i desplegaments. En absència del macho, les femelles de grups de grups diferents en més freqüència interactuen pacíficament. El conflicte més sério es produïx quan un mascle intrús irromp en el territori de huit macho, lo que pot terminar en la pren de control del grup per part d'un nou macho. En molts primats, quan este event succeïx és freqüent que el usurpador termine matant a la prole engendrada pel seu predecessor; no obstant, encara que és provable que açò ocórrega en els langures platejats, l'event no s'ha observat directament i provable que açò ocórrega en menys freqüència que en atres espècies de primat.[2]
A pesar de que són menys vocals que les atres espècies estretament relacionades, posseïxen a lo manco trecevocalizaciones diferents, sent la més comuna la vora emesa pels mascles adults mentres defenen el seu territori. Atres vocalisacions expressen temor, enuge, excitació i satisfacció, a banda de varis cridats que emeten els infants.[2]
Reproducció i cicle vital
El emparellament succeïx durant tot l'any sense identificar-se una estació d'época de emparellament pròpiament dita, en un interval entre gestacions que oscila entre 18 i 24 mesos.[8] La femella atrau al mascle en moviments laterals del cap i la copulació pot repetir-se algunes voltes durant la trobada. S'han observat casos de femelles que apleguen a la menopausa en la seua hàbitat, aplegant a sobreviure fins a 9 anys despuix de l'última gestació.[2]
La femella dona a llum una críes despuix d'un periodo de gestació d'entre 181 i 200 dies. En nàixer els refillols pesen al voltant de 400 g i medixen uns 20 cm, es troben ben desenrollats i són capaços d'agarrar-se fortament a la seua mare. Els chicotets naix en una coberta de pèl de color taronja i la pell nueta en blanca en la cara, mans i peus. La pell canvia ràpidament al to obscuro dels adults, pero el pelage alcança el característic color negre platejat fins als cinc mesos de vida. El conte dels chicotets està a càrrec de totes les femelles del grup de modo comunitari i el desmame es prolonga fins als 18 mesos, a pesar de que el seu medre biològica deixa de produir llet a l'any del naiximent.[9] Els jóvens alcancen la madurea sexual casi tan pronte com desmamen i les femelles en poromedio tenen la seua primer gestació als 35 mesos d'edat.[10] Eixemplars d'esta espècie han aplegat a viure en captiveri fins a 31 anys.[2]
Evolució
Ho anàlisis genètics varen mostrar que l'espècie va evolucionar durant en procés ràpit d'especiación que va succeir entre fa 0,95 i 1,25 millons d'anys, event en el qual es varen originar totes les espècies pertanyents al grup T. cristatus. A causa de la relativa velocitat i diversitat d'este event les espècies d'este grup són difícils d'identificar genèticament i existixen alugunas dubtes que inclús realment siguen espècies diferents.[4] A pesar de que l'espècie més relacionada en el langur platejat és el langur de Java (Trachypithecus auratus),[11] també existixen reportes d'híbrits en el langur de Phayre (Trachypithecus phayrei), del com es considera pertany a un grup diferent dins de l'espècie.[2]
Es coneixen fòssils procedents del Pleistoceno Superior, ocupant el mateix territori actual. Alguns d'estos fòssils tenien els molar més grans que els eixemplars existents, no obstant, no s'han assignat a subespècies distintes.[2]
Conservació
El langur platejat es considera una espècie casi amenaçada per part de l'UICN, i s'inclou en l'apèndix II de la CITES.[12] El seu hàbitat es troba severament amenaçat en tota la seua àrea de distribució per la tala per a l'indústria maderera i l'obertura de terreny per a plantacions de palma d'oli. Una atra font d'amenaça és la seua caça com a font d'aliment i la captura per al tràfic de mascotes.[13]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Wilson, D. E. (ed.). [1], Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-8221-4.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Harding, L.I.(2010).«Trachypithecus cristatus (Primats: Cercopithecidae)».Mammalian Species.42(1)
- 149–165.doi:10.1644/862.1.Consultat el 19 de juliol de 2012.
- ↑ Napier, P.H. (1985). Catalogue of Primats in the British Museum (Natural History) and elsewhere in the British Isles. Part III: family Cercopithecidae, subfamily Colobinae, Londres: British Museum (Natural History).
- ↑ 4,0 4,1 Roos, C. et al.(2008).«Mitochondrial phylogeny, taxonomy and biogeography of the silvered langur species group (Trachypithecus cristatus)».Molecular Phylogenetics and Evolution.47(2)
- 629–636.doi:10.1016/j.ympev.2008.03.006.
- ↑ «Trachypithecus selangorensis» (en en). primatewatching. Consultat el 2020-11-20.
- ↑ Caton, J.M.(1999).«Digestive strategy of the Asian colobine genus Trachypithecus».Primats.40
- 311–325.
- ↑ Lo, S-C. et al.(1989).«Fatal infection of silvered leaf monkeys with a virus-like infectious agent (VLIA) derived from a patient with AIDS».American Journal of Tropical Medicine and Hygiene.40(4)
- 399–409.
- ↑ Medway, L.(1970).«Breeding of the silvered leaf monkey, Presbytis cristata, in Malaya».Journal of Mammalogy.51(3)
- 630–632.
- ↑ Shelmidine, N. et al.(2009).«Patterns of reproduction in Malayan silvered leaf monkeys at the Bronx Zoo».American Journal of Primatology.71(10)
- 852–859.doi:10.1002/ajp.20712.
- ↑ Shelmidine, N., et al.(2007).«Genital swellings in silvered langurs: what do they indicate?».American Journal of Primatology.69(5)
- 519–532.doi:10.1002/ajp.20359.
- ↑ Rosenblum, L.L. et al.(1997).«High mitochondrial DNA diversity with little structure within and among leaf monkey populations (Trachypithecus cristatus and Trachypithecus auratus)».International Journal of Primatology.18
- 1005–1028.
- ↑ «Appendices». Consultat el 29th Jan 2011.
- ↑ Corlett, R.T.(2007).«The impact of hunting on the mammalian fauna of tropical Asian forests».Biotropica.39(3)
- 292–303.doi:10.1111/j.1744-7429.2007.00271.x.