Pygathrix nemaeus
El duc de canillas roges, botes roges, langur jaspeado o simi disfrassat (Pygathrix nemaeus) és una espècie de primat catarrino multicolor de la família Cercopithecidae.
Hàbitat
[editar | editar còdic]És originari del Surest Asiàtic, específicament de Camboya, China, Laos i Vietnam. Actualment solament es troba en Vietnam central i Laos. El nom duc és d'orige vietnamita.Abans de 1967 va ser poc estudiat. Han segut trobats en distints hàbitat: des de terres baixes fins a zones de montanyoses de 2000 m d'altitut, en boscs de caducifolio, boscs primaris i secundaris en les selvas, en els nivells mig i superior de la canopea.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix 60 a 76 cm d'estatura, la seua coa alcança entre 56 i 76 cm de llongitut, sent més llarga en el macho que en la femella. El macho pesa en promig 7 kg i la femella una miqueta més de 5 kg.
El seu colorit ho fa lluir com un menut Buda, vestit de camisa grisa i pantaloneta negra. El pèl de les canillas és rojós i s'aprecia com uns calcetins o polainas que cobrixen del genoll al turmell. Les gobanelles tenen pèl i es veuen com a mànegues llargues dels guants negres que cobrix les mans. Les parpalles són azulados. El cap és negre i es veu com una gorra sobre el rostre dorat, baix el qual el pelambre és blanc, tant en els llavis, com un ample i tupido collar sobre el coll i la nuca, vorejat per un atre collar, prim castanyer rojós o anaranjado obscuro. La coa i un triàngul en la seua base, són blancs. Els machos es distinguixen per tindre una taca blanca a abdós costats de les anques.
Comportament
[editar | editar còdic]D'hàbits diürns i arbòreus, menja i dorm en els arbres. És un animal social i viu en grups, generalment de 4 a 15 individus, pero han segut trobats en grups fins a de 50. En un grup, per cada macho hi ha dos o més femelles i tant machos com a femelles viuen en el grup que varen nàixer i tenen #jerarquia establides, sent els machos en tot cas dominants. Quan es movilisen els machos adults guien el grup i els jóvens van arrere, deixant a les femelles en les crío en el centre. Usa els braços i pates per a moure's a través de la selva, a lo llarc de rutes establides. És un especialiste en movilitat aérea i bota fins a 6 m de distància. Si no percep cap amenaça es mou sorollosament de branca en branca, pero si detecta perill, fuig silenciosament.
Es comunica en expressions facials i té una "cara de joc", en la boca oberta, les dents descobertes parcialment i la barbeta espentada alvance. La mirada fixa és una amenaça, aixina com un gruñido greu. Un chillido servix de senyal d'auxili. A voltes tanca els ulls i enredra les pates una en una atra en despreci del perill que significa esta pose sobre una branca molt alta.
Alimentació
[editar | editar còdic]La seua dieta consistix especialment en fulls menuts i tendres, riques en fibra, pero ademés menja frutes, refillols, pecíols, flors, brots de bambú i llavors. Té un estòmec gran dividit en sacs que contenen bactèrias que desencadenen la fermentació per a digerir la celulosa. Açò li dona una apariència barrigona i li produïx abundants gasos. Obté del menjar tant les proteïnas com el aigua que requerix i no necessita baixar dels arbres a beure.
Consumix 50 diferents espècies plantes, mes no preses animals. No té conflictes per l'aliment en els demés individus de la seua espècie i pel contrari, acostuma repartir lo que menja en atres integrants del seu grup.
Reproducció
[editar | editar còdic]Ha segut poc observat en el seu hàbitat i fins ara es comencen a conéixer els seus hàbits de corteig, apareamiento i criança. Abans de aparearse, la femella i el macho es fan un a l'un atre una senyal alvançant la quijada, alçant i baixant les celles i sacsant el cap. La femella comença, tendida cara avall sobre una branca, mirant al macho triat per sobre el seu muscle. TEl macho respon en una mirada fixa i després mira cap al lloc que considera més convenient per a acoplar-se. Poden ocórrer un o varis #acoplament successius.
El apareamiento ocorre entre agost i decembre. La gestació dura 165 a 190 dies despuix de la qual cosa naix una crío, precisament quan va a començar la collita dels fruts que més apetix. Naix en els ulls ben oberts i s'aferra a la mare. Una atra femelles del grup poden també alletar-ho i atres integrants del grup cuidar-ho. El color del pèl de les crío és més clar que el dels adults; és curt, suau, gris , en una ralla obscura en l'esquena, cara negra i franges pàlides baix els ulls. A mida que creix apareix el pèl negre i en contrast el rostre s'aclarix; adquirix la seua coloració adulta als 10 mesos. La femella aplega a la madurea [{sexual] als 4 anys d edat, mentres els machos poden tardar fins als 5. Poden viure prop de 25 anys.
Amenaces
[editar | editar còdic]El seu principal predador són els humans: hi ha un lucratiu comerç illegal que promou el seu captura per a vendre-ho fòra del seu hàbitat; i els natius ho cacen per a l'alimentació i per a obtindre parts del cos usades per la medicina tradicional. Durant la guerra de Vietnam la seua població va ser diezmada pels bombardejos i les aspersiones d'agent taronja i els soldats ho usaven com a objectiu de pràctiques de tir al blanc.
Ha segut inclós per la IUCN en la Llista Roja d'espècies en perill i les normes de CITES prohibixen el seu comerç internacional. També està protegit per les lleis vietnamites. El problema està en que la llegislació en la pràctica difícilment es complix.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Pygathrix nemaeus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pygathrix nemaeus.