Anar al contingut

Trachypithecus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
lutungs (Trachypithecus)


Els lutungs (Trachypithecus) són un gènero de primats catarrinos de la família dels cercopitécidos, constituïts per dèsset espècies; es troben en el Surest Asiàtic (noreste de l'Índia, sur de China, Borneo, Tailàndia, Java i Bali); en el sur de l'Índia i en Sri Lanka.[1]

Evolució

Els anàlisis genètics indiquen que els ancestros dels lutungs moderns, es varen separar fa aproximadament tres millons d'anys a finals del Plioceno. Les espècies vivents es varen originar durant el Pleistoceno, pels canvis d'hàbitat ocorreguts durant l'Edat de Gèl.[2] Els fòssils més antics que es coneixen, dels quals es té certea pertanyen al gènero daten del Pleistoceno Mig en Vietnam i Laos; atres fòssils més recents es varen trobar en Tailàndia, Java i Sumatra. Els gèneros més emparentats en els lutungs són provablement els langures grisos o els surilis, no obstant les relacions exactes no estan suficientment aclarides, possiblement a causa de l'hibridació entre els diferents gèneros durant el seu curs evolutiu recent.[3]

Descripció

Tenen contextura prima i coa llarga. El color del pèl varia segons l'espècie, des de negre i gris fins a castanyer, anaranjado i groc. Vàries espècies tenen dissenys en el mant i la part inferior lluenta. El pèl en el cap és freqüentment comparat en una capucha o una cofia. De polzes curts, els seus braços són també curts en relació a les pates. Les parts inferiors de les seues mans i peus no tenen pèl i estan adaptades per a agarrar-se a les branques. L'estatura fluctua entre els 40 i 80 cm i el pes entre 5 i 15 kg, sent els mascles generalment més grans que les femelles. Una convexidad sobre els ulls, aixina com atres detalls del cap, permeten diferenciar-los dels surilis.

Alimentació

Són herbívors, principalment mengen fulls i ademés fruts i refillols. Per a digerir fulls grossos ells desenrollen un estòmec de vàries seccions.

Hàbitat i comportament

Habiten en els boscs, principalment en les selvas i en alguns casos en boscs de montanya. D'hàbits diürns, són més actius en la matinada i en les vesprades; passen gran part del temps en els arbres, agarrant-se de les seues quatre extremitats per a passar de branca en branca. També poden botar d'un arbre a un atre.

Viuen en grups de 5 a 20 individus, freqüentment en forma d'harem, d'un sol mascle en vàries femelles. Els mascles jóvens deuen deixar el seu grup en madurar, per lo que conformen grups de fadrins. Són territorials i es comuniquen emetent sons, per eixemple crits per a amenaçar a els qui entren al seu territori. El acicalamiento mutu entre membres d'un grup eixercita un paper important.


La gestació dura sèt mesos despuix de lo que naix una crío. Molt rara volta naixen bessons. Els recent naixcuts tenen pelambre groc o dorat. La mare compartix les seues responsabilitats en la criança, en les demés femelles del harem. El desmame ocorre durant el segon semestre de vida i la madurea sexual als 4 o 5 anys d'edat. L'esperança de vida és de 25 anys.

Espècies

Encara sense classificar:

Canvis:

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Wilson, D. E. (ed.). [1], Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-8221-4.
  2. ↑ Roos, C. et al.(2008).«Mitochondrial phylogeny, taxonomy and biogeography of the silvered langur species group (Trachypithecus cristatus)».Molecular Phylogenetics and Evolution.47(2)
    629–636.doi:10.1016/j.ympev.2008.03.006.
  3. ↑ Harding, L.I.(2010).«Trachypithecus cristatus (Primats: Cercopithecidae)».Mammalian Species.42(1)
    149–165.doi:10.1644/862.1.Consultat el 21 d'agost de 2011.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 «Mitogenomic phylogeny of the Asian colobine genus Trachypithecus with special focus on Trachypithecus phayrei (Blyth, 1847) and description of a new species».Zoological Research.41(6)
    656–669.ISSN 2095-8137.doi:10.24272/j.issn.2095-8137.2020.254.Consultat el 2020-11-12.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Phylogenetic Relationships among the Colobine Monkeys Revisited: New Insights from Analyses of Complete mt Genomes and 44 Nuclear Senar-Coding Markers».PLoS ONE.7(4)
    i36274.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0036274.Consultat el 2020-11-12.

Enllaços externs

Commons