Anar al contingut

Trachypithecus leucocephalus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
langur negre de cap blanc (Trachypithecus leucocephalus)


El langur negre de cap blanc (Trachypithecus leucocephalus) és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae. Es distribuïx en quatre comtats de la regió autònoma de Guangxi, al surest de China.[1] Des del 2000 T. leucocephalus està inclosa en la llesta roja de la UICN com una espècie en perill crític d'extinció i s'ha calculat que la població actual no supera els 250 individus adults.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Trachypithecus leucocephalus es distribuïx en el sur de China, solament en els comtats de Fusui, Ningming, Longzhou i Chongzuo en el suroest de la regió autònoma de Guangxi.[2] El ric Zuojiang marca el llímit en els extrems noroest i nort de l'àmbit geogràfic, el riu Mingjiang demarca els llímits en el suroest i el sur, i les montanyes Shiwan al sur. La població en la regió de Guangxi, al sur del riu Zuojiang, està separada del langur de Francois (Trachypithecus francoisi) al nort. S'han varen trobar híbrits del langur de Francois i del langur negre de cap blanc, com a resultat de la lliberació de langur de Francois en la zona. Els híbrits semblen semblar-se més al langur de Francois que al langur negre de cap blanc. Segons els estudis genètics mitocondrials de Wang et al. (2015), les poblacions de Chongzuo i Fusui deuen tractar-se com a unitats evolutivamente significatives distintes en comparació a totes les demés poblacions de l'espècie, i dos unitats de gestió pendents d'una investigació adicional utilisant marcadors nuclears.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Es caracterisa per habitar en zones karst. Els tossals càrstics de Guangxi tenen normalment uns 200 a 300 m d'altura i consten de densos tossals rocosos i terres planes. D'acort a un estudi del 2002, l'hàbitat pot dividir-se en quatre parts:[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita inicialment com una nova espècie baixe el nom de Presbytis leucocephalus per Tan Bangjie en 1955, segons el color blanc i negre de la pell. La descripció va ser publicada en Bulletin of Biology 3: 17-23.[2] Durant els següents 40 anys el seu ranc va ser objecte de discussions.[2]

Douglas Brandon-Jones havia considerat en 1995 que tan sol era una població albina de Trachypithecus francoisi ssp. francoisi.[3] En 2001, el zoólogo australià Colin Groves va argumentar que podria ser una espècie distinta i va decidir considerar-ho provisionalment com una subespecie de Trachypithecus poliocephalus.[4][5] A partir de 2007 Groves, Tila Nadler (2013) i Christian Roos et al. (2014) varen argumentar el seu ascens al ranc d'espècie a partir d'estudis filogenético.

T. leucocephalus està classificada dins del grup francoisi del gènero Trachypithecus.[1]

Sinonímia
  • Presbytis leucocephalus Tan, 1955
  • Trachypithecus francoisi ssp. leucocephalus Tan, 1955[6]
  • Trachypithecus poliocephalus ssp. leucocephalus Tan, 1955

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

D'acort a les evaluacions dels anys 2000, 2008 i 2015, T. leucocephalus està inclosa en la llesta roja de la UICN com una espècie en perill crític d'extinció. S'estima que la població ha disminuït entre un 80% i un 85% en les últimes tres generacions (36 anys) degut principalment a la caça, la pèrdua d'hàbitat i l'hibridació en els langur de Francois (Trachypithecus francoisi). S'ha calculat en 2015 que la població total és menor a 250 individus adults sense grups que tinguen més de 25 individus madurs.

En China, l'espècie està categorizada com a espècie selvada protegida en Classe I, la qual cosa significa que la seua caça per a investigació científica, domesticació i reproducció, exhibició o atres fins especials deu estar aprovada prèviament pel Consell d'Estat.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Roos et al. (2020): 657.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Biological Conservation.104(2)
    221–225.doi:10.1016/S0006-3207(01)00168-9.Consultat el 2020-11-17.
  3. Brandon-Jones et al. (2004): 146.
  4. . Consultat el 2020-11-18.
  5. Groves, Colin P (2001). Primat taxonomy (en En), Smithsonian Institution Press. OCLC 44868886. ISBN 978-1-56098-872-4.
  6. . Consultat el 2020-11-18.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Zoological Research.41(6)
656–669.ISSN 2095-8137.doi:10.24272/j.issn.2095-8137.2020.254.
  • International Journal of Primatology.25(1)
97–164.ISSN 0164-0291.doi:10.1023/B:IJOP.0000014647.18720.32.