Helenisme (llingüística)

Es denomina helenisme o grecisme (Ἑλληνική ɣλῶσσα / ɣλῶττα) a una paraula o expressió que té el seu orige en l'idioma grec i que s'usa en atres llengües. La majoria de les llengües europees contenen gran cantitat d'helenisme, molts d'ells paraules falcades modernamente a partir de raïls del grec clàssic. El grec i el llatí formen el substratum de l'idioma castellà. Juntes conformen més del 90 % del lèxic d'este idioma. Despuix del llatí, el grec és l'idioma que més paraules ha aportat al castellà modern, un 15 % a 20 % del lèxic. El grec ha aportat el major número de tecnicismes i neologismes en el camp de les ciències.

Helenisme en espanyol

En espanyol, els helenisme solen ser térmens científics o tècnics, són paraules de la llengua grega que es pronuncien pràcticament d'igual manera, i poden notar-se que són moltes:

• pentagrama, teoria, polèmica, política, teràpia

Paraules escomençades o terminades en:

• -logía, -grafia, fono-, bio-, tele-, psico-, geo-, -grama, hema-, meta-

Alguns helenisme varen ser traduïts pels romans a la seua llengua, el llatí, i d'eixa manera transvasados a ella i per tant al castellà i a atres lengues romançes i germàniques, de manera que posseïm dos paraules per a designar una mateixa realitat. Per eixemple, el grec metamorfosis, compost pel prefix fique-, la raïl morfo i el sufix -sis, es va traduir en llatí per transformatio, compost de la traducció del prefix grec meta- pel seu corresponent llatí, trans-, del lexema llatí forma, equivalent al grec morfo, i del sufix llatí -tio, que posseïx idèntiques funcions que el grec -osis, lo que redunda en el doblet castellà metamorfosis/transformació.

Els helenisme oferixen alguns problemes en la seua adaptació a la llengua espanyola, especialment en fonètica i morfologia. Per cas, resulta incómodo formar els plurals de paraules gregues terminades en -s i és difícil distinguir-les dels seus singulars: la/les crisis, la/les tesis... El castellà clàssic del XVII solucionava el problema adoptant un singular sense -s: crisi, phrasi, éxtasi... pero açò anava contra l'etimologia. Un atre problema ho oferixen les paraules terminades en -ma, que en grec són neutres, pero en el castellà clàssic del Sigle d'Or vacilava el seu gènero: el/la reuma, el/la fantasma, el/la cisma...

En qüestió de fonètica, existixen moltes accentuació i transcripcions caprichoses dels helenisme: reuma / reúma, Poseidón / Posidón, Athenea / Atenea, etc.

Helenisme per orde alfabètic

• -acant (de ἀκανθο- akantho-, i est de ἄκανθα ákantha 'espina')
• -bio, -bia (-βιος -bios)
• -cracia (de κρατία -kratía, de la raïl de κράτος krátos 'força')
• -dàctil (δακτυλο- daktylo-)
• -filia (φιλία philía 'amistat')
• ‒́tall, ‒́fila (-φιλος -philos)
• -fito, -fita (φυτόν phytón)
• ‒́fobo, ‒́foba (-φόβος -phóbos)
• ‒́fono, ‒́fona (‒́φωνος ‒́phōnos)
• -gamia (-γαμία -gamía 'unió')
• -grafia (de -γραφία -graphía, de la raïl de γράφειν gráphein 'escriure')
• ‒́grafo, ‒́grafa (de -γράφος -gráphos, de la raïl de γράφειν gráphein 'escriure')
• -iatría (ἰατρεία iatreía 'curació')
• -latría (-λατρεία -latreía 'adoració')
• ‒́lisis, -lisis (‒́λυσις ‒́lysis 'dissolució' o 'descomposició')
• -lito (λίθος líthos 'pedra')
• -logía (-λογία -logía 'estudi' o 'ciència')
• -ma (-μα -ma)
• -metría (de -μετρία -metría, de la raïl de μέτρον métron 'mida')
• ‒́metro (μέτρον métron 'mida')
• -morfo, -morfa (-μορφος -morphos 'forma')
• -nomía (de -νομία -nomía, de la raïl de νόμος nómos 'llei, norma')
• -oma ( -ωμα -ōma)
• -ónimo (-ώνυμος -ṓnymos)
• ‒́pode (‒́ποδος ‒́podos, de la raïl de πούς, ποδός poús, podós 'peu')
• -teca (θήκη thḗkē 'caixa')
• -teràpia (θεραπεία therapeía 'tractament')
• -tomía (de -τομία -tomía, derivat de τέμνειν témnein 'tallar')
• -zoo (de ζωο- zōo- o ζῳο- zōio-, de ζῷον zôion)
• A- (ἀ- a-; denota privació o negació); també an- davant vocal
• Abraxas (de ἀβράξας abráxas, les lletres de la qual, en la seua equivalència numèrica, sumen 365, puix α = 1, β = 2, ρ = 100, ξ = 60 i ς = 200)
• Acant- (de ἀκανθο- akantho-, i est de ἄκανθα ákantha' espina')
• Acme (ἀκμή akmḗ 'punta')
• Acracia (ἀκρατία akratía 'intemperancia')
• Ácrata (del grec ἀκρατής akratḗs 'desenfrenat', influït en la seua forma per ‒́crata)
• Acrídido (ἀκρίς, -ίδος akrís, -ídos 'saltamontes' i ‒́anat)
• Acro- (ἀκρο- akro-, de la raïl de ἄκρος ákros 'lo més elevat, superior', 'extrem')
• Acróbata (ἀκροβάτης akrobátēs)
• Acrónico, acrónica (ἀκρόνυχος akrónychos 'vespertí', derivat de ἄκρος ákros 'extrem' i νύξ, νυκτός nýx, nyktós 'nit'; referit a l'astronomia)
• Ácrono, ácrona (ἄχρονος áchronos)
• Acrópolis (ἀκρόπολις akrópolis)
• Adeno-, també aden- davant vocal (ἀδήν, ἀδένος adḗn, adénos 'glándula')
• Aero- (ἀερο- aero-, derivat de ἀήρ, ἀέρος aḗr, aéros 'aire')
• Áfilo, áfila, esmole, esmola (ἄφυλλος áphyllos)
• Àgora (ἀγορά agorá)
• Agorafòbia (ἀγορά agorá 'plaça pública' i -fòbia)
• Agro- (ἀγρο- agro-)
• Alfa (ἄλφα álpha)
• Alifático, alifática (del grec ἄλειφαρ, -ατος áleiphar, -atos 'ungüent' i ‒́ico)
• Alopatía (de ἀλλοπάθεια allopátheia 'subjecció a influències alienes')
• Alotropía (de alo-, el grec τρόπος trópos 'mutació, canvi' i -ía)
• Amaxofobia (ἅμαξα hámaxa 'carro' i -fòbia)
• An- (ἀν- an-; denota privació o negació)
• Ana- (ἀνα- ana-)
• Analepsis (ἀνάληψις análēpsis 'recuperació', 'restauració, renovació')
• Analgèsia (ἀναλγησία analgēsía)
• Anàlisis (ἀνάλυσις análysis)
• Anamnesis, anámnesis (ἀνάμνησις anámnēsis 'recort')
• Anarquia (ἀναρχία anarchía)
• Angio- (ἀγγεῖον angeîon 'got')
• Anti- (ἀντι- anti-)
• Antófilo (ἄνθος ánthos 'flor' i φύλλον phýllon 'full')
• Antófago, antófaga (ἄνθος ánthos 'flor' i ‒́fago)
• Antrópico, antrópica (de ἀνθρωπικός anthrōpikós 'humà', derivat de ἄνθρωπος ánthrōpos 'home, ser humà')
• Antropo- (ἀνθρωπο- anthrōpo-)
• Antropofagia (ἀνθρωποφαγία anthrōpophagía)
• Antropoide (ἀνθρωποειδής anthrōpoeidḗs)
• Antropòlec, antropòloga (ἀνθρωπολόγος anthrōpológos 'que parla del ser humà')
• Antroponimia (de antropo- i el grec -ωνυμία -ōnymía, derivat de ὄνομα ónoma 'nom')
• Antropopiteco (de antropo- i el grec πίθηκος píthēkos 'mona')
• Antroposofía (de antropo- i el grec σοφία sophía 'saber')
• Antropósofo, antropósofa (de antropo- i el grec σοφός sophós 'sabio')
• Aporofobia (ἄπορος áporos 'carent de recursos' i -fòbia)
• Apotropaico, apotropaica (del grec ἀποτρόπαιος apotrópaios 'que allunta el mal' i -aico)
• Aracnofobia (ἀράχνη aráchnē 'aranya' i -fòbia)
• Artropatía (del grec ἄρθρον árthron 'articulació' i -patía)
• Asfíxia (de ἀσφυξία asphyxía, de ἄσφυκτος ásphyktos)
• Astre- (ἀστρο- astre-, i est de ἄστρον ástron)
• Auto- (αὐτο- auto-; referit a que significa 'propi' o 'per un mateixa')
• Bariatría (del grec βαρύς barýs 'pesat' i -iatría, per adaptació de l'anglés bariatrics)
• Barita (del grec βαρύς barýs 'pesat' i -ita)
• Baro- (βάρος báros 'pesadez, pes')
• Basófilo, basófila (βάσις básis 'base' i ‒́tall)
• Bentos (a partir de βένθος bénthos 'fondo de la mar')
• Beta (βῆτα bêta; referit a la segona lletra de l'alfabet grec)
• Bio- (βιο- bio-)
• Blefaroplastia (βλέφαρον blépharon 'parpalla' i -plastia)
• Botica (del grec bizantí ἀποθήκη apothḗkē; referit a la farmàcia, laboratori i despaig de medicaments; a l'assistència de medicaments durant un determini; al medicament, droga o mejunje; a, en Argentina, tenda de mercader; o a la vivenda o aposento sortit de l'aixovar precís per a habitar-ho)
• Braquiuro (βραχύς brachýs 'breu' i -uro)
• Broncoscopio (del grec βρόγχος brónchos 'tráquea, gola' i -scopio)
• Bulímia (de βουλιμία boulimía, derivat de βούλιμος boúlimos 'molt famolenc'; pròpiament 'en fam de bou', de βοῦς boûs 'bou' i λιμός limós 'fam')
• Cálato (κάλαθος kálathos 'canastillo')
• Caleidoscopio (del grec καλός kalós 'bell', εἶδος eîdos 'image' i -scopio)
• Calofilo, calofila (καλός kalós 'bell' i φύλλον phýllon 'full')
• Cáncamo (de γάγγαμον gángamon 'ret', influït per cáncamo; referit a la substància coneguda dels antics i que era, a lo que sembla, resina o goma d'un arbre d'Orient)
• Caquèxia (καχεξία kachexía 'mala constitució')
• Cappa (κάππα káppa)
• Cariotip (de κάρυον káryon 'anou', 'núcleu' i τύπος týpos 'tipo')
• Carpófago, carpófaga (καρπός karpós 'frut' i ‒́fago)
• Catóptrico, catóptrica (de κατοπτρικός katoptrikós, derivat de κάτοπτρον kátoptron 'espill'; la forma femenina, de κατοπτρική katoptrikḗ)
• Catoptroscopia, catoptroscopía (del grec κάτοπτρον kátoptron 'espill' i -scopia)
• Celenterat (κοῖλος koîlos 'buit' i ἔντερον énteron 'intestí')
• Cistotomía (del grec κύστις kýstis 'bufa' i -tomía)
• Clepto- (de κλεπτο- klepto-, de la raïl de κλέπτειν kléptein 'furtar')
• Clerofobia (del grec bizantí κλῆρος klêros 'clero' i -fòbia)
• Climatologia (del grec κλίμα, -ατος klíma, -atos 'latitut, regió' i -logía)
• Colecistectomía (del grec χολή cholḗ 'bilis', κύστις kýstis 'bufa' i -ectomía)
• Colectomía (del grec κόλον kólon 'còlon' i -ectomía)
• Coloide (del grec κόλλα kólla 'coa' i -oide)
• Com (κῶμος kômos 'festa en vores i balls pels carrers', 'tropa impetuosa', 'festí, convit'; referit a burla, castanya)
• Coprofagia (κόπρος kópros 'excrement' i -fagia)
• Coprófago, coprófaga (κόπρος kópros 'excrement' i ‒́fago)
• Coprofilia (κόπρος kópros 'excrement' i -filia)
• Coprófilo, coprófila (κόπρος kópros 'excrement' i ‒́tall)
• Cosmorama (de cosmo- i el grec ὅραμα hórama 'vista')
• Creosota (de κρέας kréas 'carn' i σῴζειν sṓizein 'conservar, preservar')
• Crie- (κρύος krývos)
• Cromosoma (de cromo- i el grec σῶμα sôma 'cos')
• Crono- (χρονο- chrono-)
• Cuatriciclo (de cuatri- i el grec κύκλος kýklos 'círcul', 'roda')
• Dactilo- (δακτυλο- daktylo-)
• Daguerrotipia (del francés daguerréotype i el grec -τυπία -typía, derivat de τύπος týpos 'mòle')
• Dasocracia (del grec δάσος dásos 'bosc espés, espessor' i -cracia)
• Dasonomía (del grec δάσος dásos 'bosc espés, espessor' i -nomía)
• Deca- (δεκα- deka- 'dèu')
• Delta (δέλτα délta)
• Demagògia (δημαγωγία dēmagōgía)
• Demagogo, demagoga (δημαγωγός dēmagōgós)
• Demonolatría (del grec bizantí δαίμων, -ονος daímōn, -onos 'dimoni' i -latría)
• Dendrita (δενδρίτης dendrítēs)
• Digues- (δι- vaig donar-; referit a quan significa 'dos')
• Dia- (δια- dia-)
• Diálisis (διάλυσις diálysis 'dissolució')
• Diarquía (de vaig donar- i el grec ἀρχία archía 'govern')
• Dicasterio (δικαστήριον dikastḗrion 'tribunal')
• Dicotomia (διχοτομία dichotomía)
• Difilo, difila (de vaig donar- i del grec φύλλον phýllon 'full')
• Grup (del grec διφθέρα diphthéra 'membrana' i -ia)
• Dimorfo, dimorfa (δίμορφος dímorphos 'biforme')
• Dis- (δυσ- dys-; referit a quan significa 'dificultat' o 'anomalia')
• Dítono (δίτονον dítonon)
• Dodeca- (δωδεκα- dōdeka-)
• Dramatúrgia (δραματουργία dramatourgía)
• Dramaturc, dramaturga (δραματουργός dramatourgós)
• Dseta (de l'adaptació fonètica del grec ζῆτα zêta)
• Eco- (οἰκο- oiko-; significa 'casa', 'morada' o 'àmbit vital')
• Duopolio (del llatí duo 'dos' i el grec πωλεῖν pōleîn 'vendre', segons el model de monapolio)
• Ecdótico, ecdótica (derivat del grec ἔκδοσις ékdosis 'edició'; compare's el grec modern εκδοτικός ekdotikós 'editorial, relatiu a l'edició')
• Ectropión (ἐκτρόπιον ektrópion)
• Ecumenisme (del grec οἰκουμένη oikouménē 'el món sancer' i -ismo)
• Efímer, efímera (del grec bizantí ἐφήμερος ephḗmers 'd'un dia')
• Egolatría (del grec ἐγώ egṓ o llatí ego 'yo' i -latría)
• Elipse (ἔλλειψις élleipsis)
• Enea- (ἐννεα- ennea-)
• Endo- (ἐνδο- endo-)
• Endeca- (ἑνδεκα- hendeka- 'onze')
• Sancer- (ἔντερον énteron)
• Enterostomía (de sancer-, el grec στόμα stóma 'boca' i -ía)
• Entomofagia (ἔντομον éntomon 'insecte' i -fagia)
• Entomófago, entomófaga (ἔντομον éntomon 'insecte' i ‒́fago)
• Entomófilo, entomófila (ἔντομον éntomon 'insecte' i ‒́tall)
• Entusiasta (ἐνθουσιαστής enthousiastḗs; pròpiament 'inspirat o posseït per un deu')
• Épsilon (ἔ ψιλόν é psilón; lliteralment 'i simple')
• Epónimo, epónima (ἐπώνυμος epṓnymos)
• Ergio (derivat de ἔργον érgon 'treball')
• Ereutofobia (ἐρεύθειν ereúthein 'enrogir' i -fòbia)
• Espeleología (del grec σπήλαιον spḗlaion 'caverna' i -logía)
• Espermatogénesis (de σπέρμα, -ατος spérma, -atos 'esperma' i -génesis)
• Estenotipia (de στενός stenós 'estret' i -τυπία -typía, i este derivat de τύπος týpos 'mòle')
• Estereo- (στερεο- stereo-)
• Estrabisme (στραβισμός strabismós)
• Eta (ἦτα êta)
• Ètnia (ἔθνος éthnos 'poble')
• Etnonimia (de etno- i el grec -ωνυμία -ōnymía, derivat de ὄνομα ónoma 'nom')
• Eutrapelia (εὐτραπελία eutrapelía 'broma amable')
• Exégesis, exegesis (ἐξήγησις exḗgēsis 'explicació', 'relat')
• Exégeta, exegeta (ἐξηγητής exēgētḗs)
• Fanerógamo, fanerógama (del grec φανερός phanerós 'manifest' i ‒́gamo)
• Fase (φάσις phásis 'manifestació')
• Fenologia (del griehñgo φαίνειν phaínein 'mostrar, aparéixer' i -logía)
• Fi (φῖ phî; referit a la vigesimoprimera lletra de l'alfabet grec)
• Filantropia (φιλανθρωπία philanthrōpía)
• Filántropo, filántropa (φιλάνθρωπος philánthrōpos)
• Filia (φιλία philía)
• Tall (φῦλον phŷlon 'raça, estirp'; referit a la categoria taxonòmica fonamental de la classificació biològica)
• Tall- (φιλο- philo-)
• Filófago, filófaga (φύλλον phýllon 'full' i ‒́fago)
• Fito- (φυτόν phytón)
• Flebotomia (φλεβοτομία phlebotomía)
• Fòbia (-φοβία -phobía 'temor')
• Foniatra (de fono- i el grec ἰατρός iatrós 'mege', en -a, induïda pel component francés -iatre)
• Fono- (φωνο- phōno-')
• Foto- (φωτο- phōto-, de la raïl de φῶς, φωτός phôs, phōtós 'llum'; referit a l'agent físic que fa visibles els objectes)
• Fotó (del grec φῶς, φωτός phôs, phōtós 'llum' i -ón)
• Frenopatía (del grec φρήν, φρενός phrḗn, phrenós 'inteligència' i -patía)
• Galea (del grec bizantí γαλέα galéa 'mustela, espècie de taburó', per comparació dels moviments ràpits i àgils d'este peix en els de la galera)
• Gama (γάμμα gámma, tercera lletra de l'alfabet grec, Γ, en la qual donava principi la série dels sons musicals; referit a l'escala, gradació de colors; série d'elements que pertanyen a una mateixa classe o categoria; o a la música)
• Gamet (de γαμετή gametḗ 'esposa' o γαμέτης gamétēs 'marit')
• Gamma (γάμμα gámma)
• Gastro-, gastr- (de γαστρο- gastro-, de γαστήρ, γαστρός gastḗr, gastrós)
• Gastronomia (γαστρονομία gastronomia)
• Geo- (γεω- geō-, de la raïl de γῆ gê 'terra')
• Geriatra (del grec γῆρας gêras 'vellea' i ἰατρός iatrós 'mèdic', en -a, induïda pel component francés -iatre)
• Geriatria (γῆρας gêras 'vellea' i -iatría)
• Geronto- (γέρων, γέροντος gérōn, gérontos)
• Gimnàsia (γυμνασία gymnasía)
• Ginefobia (γυνή gynḗ 'dòna' i -fòbia)
• Glicólisis, glicolisis (del grec γλυκύς glykýs 'dolça' i ‒́lisis)
• Grafo- (γράφειν gráphein 'escriure')
• Gram (γράμμα grámma 'escrúpul')
• Hápax (ἅπαξ [λεγόμενον] hápax [legómenon] '[dit] una sola volta')
• Haplografía (del grec ἁπλόος haplóos 'simple' i -grafia)
• Haplología (del grec ἁπλόος haplóos 'simple' i -logía)
• Heli- (ἡλιο- hēlio-)
• Heliotropo (ἡλιότροπος hēliótropos)
• Hemat- (αἱματο- haimato-, i est de αἷμα, -ατος haîma, -atos)
• Hemato- (αἱματο- haimato-, i est de αἷμα, -ατος haîma, -atos)
• Hemo- (αἱμο- haimo-, i est de αἷμα, -ατος haîma, -atos 'sanc')
• Hepta- (ἑπτα- hepta-)
• Herpetofauna (del grec ἑρπετόν herpetón 'reptil' i fauna)
• Hetero- (ἑτερο- hetero-)
• Hexa- (ἑξα- hexa-)
• Hidro- (ὑδρο- hydro-)
• Hipálage (ὑπαλλαγή hypallagḗ 'canvi')
• Hipermetropía (de ὑπέρμετρος hypérmetros 'desmesurat' i un derivat de ὤψ, ὠπός ṓps, ōpós 'vista')
• Hipogrifo (del grec ἵππος híppos 'cavall' i el llatí tardà gryphus 'aixeta')
• Hipomoclio (ὑπομόχλιον hypomóchlion)
• Histerectomía (del grec ὑστέρα hystéra 'matriu, úter' i -ectomía)
• Holo- (ὁλο- holo-)
• Homo- (ὁμο- homo-; significa 'igual')
• Hoplita (ὁπλίτης hoplítēs)
• Ictíneo, ictínea (del grec ἰχθύς ichthýs 'peix' i -íneo)
• Ictiófago, ictiófaga (ἰχθυοφάγος ichthyophágos)
• Ictiografía (del grec ἰχθύς, -ύος ichthýs, -ývos 'peix' i -grafia)
• Ictiol (del grec ἰχθύς ichthýs 'peix', per contindre restants de peixos fòssils la roca bituminosa de la que s'extrau este oli, i -ol)
• Ictiologia (del grec ἰχθύς, -ύος ichthýs, -ývos 'peix' i -logía)
• Ictiosaurio (de ἰχθύς, -ύος ichthýs, -ývos 'peix' i σαῦρος saûros 'fardacho')
• Iota (ἰῶτα iôta)
• Ípsilon (ὗ ψιλόν hŷ psilón; lliteralment 'i simple')
• Iso- (ἰσο- iso-)
• Isoclina (ἰσοκλινής isoklinḗs 'd'igual inclinament')
• Isócrono, isócrona (ἰσόχρονος isóchronos 'd'igual duració')
• Isodínama (ἰσοδύναμος isodýnamos 'd'igual força')
• Isofonía (de iso- i el grec -φωνία -phōnía 'sò')
• Isoglossa (de iso- i el grec γλῶσσα glôssa 'llengua')
• Isometría (del grec ἰσομετρία isometría, de ἰσο- iso- 'iso-' i -μετρία -metría '-metría')
• Isonomía (ἰσονομία isonomía)
• Isoperímetro, isoperímetra (de iso- i el grec περίμετρος perímetros 'contorn')
• Isoquímena, isoquimena (del francés isochimène, i est de iso- 'iso-' i el grec χειμών, χειμῶνος cheimṓn, cheimônos 'hivern')
• Isosilábico, isosilábica (de iso- i el grec συλλαβικός syllabikós 'silàbic')
• Isótera (de iso- i el grec θέρος théros 'estiu')
• Isotònic, isotònica (del grec ἰσότονος isótonos 'd'igual tensió' i ‒́ico)
• Isótropo, isótropo (de iso- i el grec τρόπος trópos 'direcció')
• Ísquion (ἰσχίον ischíon)
• Ji (χῖ chî; referit a la vigesimosegunda lletra de l'alfabet grec)
• Kappa (κάππα káppa)
• Lambda (λάμβδα lámbda)
• Laparotomia (del grec λαπάρα lapára 'costat', 'costat de la pancha' i -tomía)
• Laparoscopia, laparoscopía (del grec λαπάρα lapára 'costat', 'costat de la pancha' i -scopia)
• Laparoscopio (del grec λαπάρα lapára 'costat', 'costat de la pancha' i -scopio)
• Licantropía (λυκανθρωπία lykanthrōpía)
• Licántropo, licántropa (λυκάνθρωπος lykánthrōpos)
• Lipo- (λίπος lípos 'grassa'; referit a alguna cosa pingüe, mantecoso i que té gordura)
• Lisis (λύσις lýsis 'solució')
• Lítico, lítica (λιθικός lithikós; referit a lo pertanyent o relatiu a la pedra)
• Lito- (λίθος líthos 'pedra')
• Llop (λοβός lobós; referit a la perilla de l'orella o lòbul)
• Logogrifo (de λόγος lógos 'paraula', 'llenguage' i γρῖφος grîphos 'nasa', 'adivinanza')
• Logotip (del grec λόγος lógos 'paraula' i tipo)
• Lotófago, lotófaga (λωτοφάγος lōtophágos 'que menja loto')
• Macro- (μακρο- makro-)
• Masto- (μαστός mastós)
• Mega- (μεγα- mega-)
• Meso- (μεσο- meso-)
• Metabolisme (del grec μεταβολή metabolḗ 'canvi' i -ismo)
• Metalúrgia (del grec μεταλλουργός metallourgós 'miner' i -ia)
• Metàstasis (μετάστασις metàstasis 'canvie de lloc')
• Meteco, meteca (de μέτοικος métoikos 'estranger')
• Metro (μέτρον métron 'mida'; referit a l'unida de llongitut)
• Metrologia (del grec μέτρον métron 'mida' i -logía)
• La meua (μῦ mŷ; referit a la duodècima lletra de l'alfabet grec)
• Miasma (μίασμα míasma 'taca'; referit a la senyal que una cosa fa en un cos, generalment embrutant-ho o tirant-ho a perdre)
• Micro- (μικρο- mikro- 'menut')
• Miodinia (de mio- i el grec ὀδύνη odýnē 'dolor')
• Miria- (μυρία myría, plural neutre de μυρίος myríos 'innumerable')
• Misantropia (μισανθρωπία misanthrōpía)
• Misántropo, misántropa (μισάνθρωπος misánthrōpos)
• Misoneísmo (del grec μισεῖν miseîn 'odiar', neo- i -ismo)
• Misoneísta (del grec μισεῖν miseîn 'odiar', neo- i -ista)
• Mona- (μονο- mona-)
• Monofilo, monofila (μονόφυλλος monóphyllos)
• Morfema (del grec μορφή morphḗ 'forma' i -ma)
• Morfo- (μορφο- morpho-)
• Mosaic, mosaica (Μωσαϊκός Mōsaïkós; referit a lo pertanyent o relatiu a Moisés)
• Musaca (del grec modern μουσακάς mousakás)
• Musaka (del grec modern μουσακάς mousakás)
• Narceína (del grec νάρκη nárkē 'torpor, adormecimiento' i -ina)
• Necrófago, necrófaga (νεκροφάγος nekrophágos)
• Nefro- (νεφρός nephrós)
• Neo- (νεο- neo-)
• Neumo- (πνεύμων pneúmōn)
• Neuro- (νευρο- neuro-)
• Ni (νῦ nŷ; referit a la tretzena lletra de l'alfabet grec)
• Nitro- (νιτρο- nitro-)
• Nosofobia (νόσος nósos 'malaltia' i -fòbia)
• Octa- (ὀκτα- okta-)
• Odissea (de Odissea, títul d'un poema homérico)
• Oftalmologia (del grec ὀφθαλμός ophthalmós 'ull' i -logía)
• Oligarca (ὀλιγάρχης oligárchēs)
• Oligarquia (ὀλιγαρχία oligarchía)
• Oligàrquic, oligàrquica (ὀλιγαρχικός oligarchikós)
• Oligo- (ὀλιγο- oligo- 'poc')
• Oligofrenia (de oligo- i el grec φρήν phrḗn 'inteligència')
• Oligopoli (de oligo- i el grec πωλεῖν pōleîn 'vendre', segons el model de monapolio)
• Omega (ὦ μέγα ô méga; lliteralment 'o gran')
• Ómicron (ὄ μικρόν o mikrón; lliteralment 'o menuda')
• Onicofagia (ὄνυξ, -υχος ónyx, -ychos 'ungla' i -fagia)
• Onomàstic, onomàstica (ὀνομαστικός onomastikós; la forma femenina, de ὀνομαστική onomastikḗ 'art de nomenar')
• Optometria (del grec ὀπτός optós 'visible' i -metría)
• Optómetro (del grec ὀπτός optós 'visible' i ‒́metro)
• Ornito- (de ὀρνιθο- ornitho-, i est de ὄρνις, -ιθος órnis, -ithos)
• Orquiectomía (del grec ὄρχις órchis 'testícul' i -ectomía)
• Òsmosis, osmosis (de ὠσμός ōsmós 'acció d'espentar', 'impuls' i -sis)
• Osteo- (ὀστεο- osteo-)
• Paidofilia (παῖς, παιδός paîs, paidós 'chiquet' i -filia)
• Pa- (παν- pa-)
• Pàncrees (πάγκρεας pánkreas)
• Pantógraf (del grec πᾶν, παντός pân, pantós 'tot' i ‒́grafo)
• Paralaje (παράλλαξις parállaxis 'canvi', 'diferència')
• Ànet- (παθο- patho-)
• Pectina (del grec πηκτός pēktós 'coagulado' i -ina)
• Pediatra (παῖς, παιδός paîs, paidós 'chiquet' i ἰατρός iatrós 'mèdic')
• Pediatria (παῖς, παιδός paîs, paidós 'chiquet' i -iatría)
• Pedofilia (παῖς, παιδός paîs, paidós 'chiquet' i -filia)
• Penta- (πεντα- penta-)
• Pentagrama, pentágrama (de penta- i el grec γραμμή grammḗ 'llínea')
• Pi (πῖ pî)
• Piro- (πυρο- pyro-)
• Pirolusita (de piro- i el grec λύσις lýsis 'descomposició')
• Pitecántropo (de πίθηκος píthēkos 'mona' i ἄνθρωπος ánthrōpos 'home')
• Plesiosaurio (de πλησίος plēsíos 'pròxim' i σαῦρος saûros 'fardacho')
• Plétora (πληθώρα plēthṓra)
• Plutócrata (del grec πλοῦτος ploûtos 'riquea' i ‒́crata)
• Podiatra (de pode- i el grec ἰατρός iatrós 'mege')
• Pode- (ποδο- pode-, de la raïl de πούς, ποδός poús, podós)
• Polèmica (πολεμική polemikḗ 'art de la guerra')
• Polèmic, polèmica (πολεμικός polemikós)
• Poli- (de πολυ- poly- 'molt', indica pluralitat o abundància; o πόλις pólis, significa 'ciutat')
• Polifagia (πολυφαγία polyphagía 'voracitat')
• Polífago, polífaga (πολυφάγος polyphágos 'voraç')
• Polifonia (πολυφωνία polyphōnía 'varietat de tons')
• Polis (πόλις pólis)
• Polisemia (de poli- i el grec σῆμα sêma 'significat')
• Polistilo, polistila (πολύστυλος polýstylos)
• Política (πολιτική politikḗ)
• Profiláctico, profiláctica (de προφυλακτικός prophylaktikós, de προφυλάσσειν prophylássein 'previndre, precaver')
• Profilaxis (προφύλαξις prophýlaxis)
• Prolegómeno (προλεγόμενα prolegómena 'preàmbuls')
• Prolepsis (πρόληψις prólēpsis)
• Prótasis (πρότασις prótasis)
• Protón (πρῶτον prôton 'primer')
• Psi (ψῖ psî)
• Psico-, sico- (ψυχο- psycho-)
• Psique (ψυχή psychḗ)
• Psiquis (ψυχή psychḗ)
• Quiro- (χειρο- cheiro-)
• Rino- (ῥινο- rino-)
• Ro (ῥῶ rô; referit a la dessetena lletra de l'alfabet grec)
• Rockódromo (de l'anglés roc 'roc' i el grec δρόμος drómos 'pista de carreres', format a imitació de hipòdrom, canódromo, etc.)
• Selen- (σελήνη selḗnē)
• Seleno- (σελήνη selḗnē)
• Semiologia (del grec σημεῖον sēmeîon 'signe' i -logía)
• Semiòtic, semiòtica (del grec σημειωτικός sēmeiōtikós; en accepció mèdica, del grec σημειωτική sēmeiōtikḗ)
• Siderosa (de σίδηρος sídēros 'ferro')
• Siderúrgia (de σιδηρουργία sidērourgía, de σίδηρος sídēros 'ferro' i ἔργον érgon 'obra')
• Sigma (σίγμα sígma)
• Simbiosis (de συμβίωσις symbíōsis 'vida en comuna', de συν- syn- 'sense-' i βίωσις bíōsis 'modo de viure')
• Sense- (συν- syn-; significa 'unió')
• Soma (σῶμα sôma 'cos'; referit a la totalitat de la matèria corporal d'un organisme viu, llevat els gamets; al cos celular de la neurona; o al cos, per oposició a psique)
• Taquígraf, taquígrafa (del grec bizantí ταχυγράφος tachygráphos, de ταχυ- tachy- 'taqui-' i -γράφος -gráphos '‒́grafo')
• Tau (ταῦ taû)
• Taumaturgia (del grec θαυματουργία thaumatourgía; compare's taumaturgo)
• Taumaturgo, taumaturga (de θαυματουργός thaumatourgós, de θαῦμα, -ατος thaûma, -atos 'maravella', 'cosa sorprenent' i -εργος -ergos 'que fa')
• Teca (θήκη thḗkē 'caixa'; referit a la cajita a on es guarda una relíquia o a la cèlula en l'interior de la qual es formen les espores d'alguns fongos)
• Tecno- (τεχνο- techno-)
• Teobroma ( θεός theós 'deu' i βρῶμα brôma 'aliment')
• Teoria (θεωρία theōriga)
• Tera- (τέρας téras 'prodigi, mònstruo')
• Terpéutico, terapèutica (θεραπευτικός therapeutikós)
• Teràpia (θεραπεία therapeía)
• Termo- (θερμο- thermo-)
• Teta (potser veu expressiva; compare's el germànic tĭtta, grec τίτθη títthē)
• Tetra- (τετρα- tetra-)
• Tifo (τῦφος tŷphos 'fum, estupor'; referit al tifus)
• Timocracia (τιμοκρατία timokratía)
• Timócrata (del grec τιμοκράτης timokrátēs, influït per ‒́crata)
• Toràcic, toràcica (θωρακικός thōrakikós)
• Toracoplastia (del grec θώραξ, -ακος thṓrax, -akos 'tórax' i -plastia)
• Traqueostomía (del grec τραχεῖα tracheîa 'tráquea', στόμα stóma 'boca' i -ía)
• Traqueotomia (del grec τραχεῖα tracheîa 'tráquea' i -tomía)
• Tri- (del llatí tri- o del grec τρι- tri-)
• Tricotomia (τριχοτομία trichotomía)
• Tropisme (del grec τρόπος trópos 'regrés' i -ismo)
• Troposfera, tropósfera (acrònim del grec τρόπος trópos 'regrés' i atmósfera)
• Troquel (potser del grec τροχός trochós 'roda')
• Urani, urania (οὐράνιος ouránios 'celest'; referit a lo pertanyent o relatiu als astres i a l'espai celest)
• Xi (ξῖ xî)
• Xeno- (ξενο- xeno- 'estranger', 'estrany')
• Xero- (ξηρο- xēro-)
• Xilo- (ξυλο- xylo-)
• Zeína (del grec ζέα zéa 'espelta' i -ina)
• Zeta (de l'adaptació fonètica del grec θῆτα thêta; referit a l'octava lletra de l'alfabet grec)
• Zoantropía (de zoo- i el grec ἄνθρωπος ánthrōpos 'home')
• Zoo- (de ζωο- zōo- o ζῳο- zōio-, de ζῷον zôion)
• Zoófago, zoófaga (ζῳόφαγος zōióphagos)
• Zoótropo (de zoo- i el grec τρόπος trópos 'regrés')

Vore també

• Anglicisme
• Galicisme
• Latinisme
• Lusisme
• Nahuatlisme
• Quechuisme
• Vasquisme

Referències bibliogràfiques

• Bergua Cavero, J., Els helenisme de l'espanyol, Madrit (Gredos) 2004

Enllaços externs

• dicciomed. es Diccionari mèdic-biològic, històric i etimològic