Μ
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
'Mi'[1] (segons la RAE des de 2001) o 'Mi'[2] (en mayúscula 'Mi', en minúscula 'Mi'; cridada Plantilla:Grec)[3][4] és la duodècima lletra del alfabet grec. Denominada 'Mi' en l'àmbit científic.cita requerida El seu fonema correspon al de l'eme espanyola.
En el sistema de numeració grega té un valor de 40 (Μʹ).
Tampoc deu confondre's en la nota musical la meua. Aixina com tampoc el nom mu en l'onomatopeya del bramido dels bóvidos.
Història
[editar | editar còdic]Variants epigràfiques
[editar | editar còdic]En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[5]
Use
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.
La lletra μ minúscula s'ampra com a símbol en moltes disciplines diferents. La seua forma mayúscula en canvi és rarament usada, puix és indistinguible de la lletra M llatina o la М cirílica. Dins dels seus usos es pot destacar:
- Unitats de mida
- El prefix micro, caràcter micro o símbol micro del SI, que representa una millonèsima, o 10-6 part d'una atra unitat. Unicode assigna per a este us un símbol aparte, pero és usualment indistinguible de l'assignat per a la lletra grega; no obstant, és un caràcter distint. La representació en HTML del símbol micro és
µ. - El micrón, una antiga unitat corresponent al micrómetro (μm).
- El prefix micro, caràcter micro o símbol micro del SI, que representa una millonèsima, o 10-6 part d'una atra unitat. Unicode assigna per a este us un símbol aparte, pero és usualment indistinguible de l'assignat per a la lletra grega; no obstant, és un caràcter distint. La representació en HTML del símbol micro és
- Física
- En dinàmica, el coeficient de rozamiento
- En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica
- En mecànica de decorreguts, la viscositat dinàmica.
- En física de partícules, la partícula elemental muon.
- La massa reduïda en el problema de dos cossos.
- En astrofísica, el paràmetro gravitacional estàndart dels objectes astronòmics.
- En radiofísica, el coeficient d'atenuació llineal.
- Termodinàmica
- El potencial químic d'un sistema.
- Matemàticas
- En teoria de números, la funció de Möbius
- En provabilitat i estadística, la mija o valor esperat d'una distribució.
- En teoria de la mida, una medició.
- En virología, en el context de la pandèmia de COVID-19, l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va designar com una variant de vigilància reforçada a Mu, una mutació del SARS-CoV-2, virus que produïx la malaltia del COVID-19, trobat en giner de 2021 en Colòmbia.
Rares voltes s'usa per a distinguir entre un objecte representat per la lletra m d'un atre de la mateixa naturalea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ meua Diccionario de la lengua española
- ↑ «Mapa de diccionaris acadèmics». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2023-01-29. «1992 ACADEMIA USUAL | my f. Duodècima lletra de l'alfabet grec, que correspon a la Mi del nostre.»
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Μ, μ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «μι», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Μ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.