Anar al contingut

Ι

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ι


Iota en una lletra capital del Etymologicum Magnum (1499).

'Iota'[1] (en mayúscula 'Iota', en minúscula 'Iota'; cridada Plantilla:Ifeq:noPlantilla:Ifeq:no)[2][3] és la novena lletra del alfabet grec.

En el sistema de numeració grega té un valor de 10 (Ιʹ).

Història

[editar | editar còdic]

Variants epigràfiques

[editar | editar còdic]

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[4]

Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.

La paraula iota és usada en anglés i en francés per a expressar chicotetes cantitats. Segons alguns relats el seu us prové d'una disputa teològica del sigle Plantilla:Nr i sigle Plantilla:Nr de la doctrina arriana de que Jesús (Fill) i el Deu (Pare) eren naturalea distintes pero similars, en grec homoi-ousios, contra la doctrina ortodoxa per a la qual eren una mateixa naturalea, en grec homo-ousios. Les dos paraules diferixen únicament en una iota.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. Institute of Modern Greek Studies (2013). «Ι, ι», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  3. Institute of Modern Greek Studies (2013). «γιώτα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  4. «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.


Referències

[editar | editar còdic]