Latinisme

Un latinisme és una paraula o expressió llatina que s'usa en una atra llengua, sobretot en contexts científics, cults o elevats.

La presència de latinismes en els mijos acadèmics o en el parla culta, s'explica perque des de l'apogeu del Imperi romà circa el sigle I d. C., quan tal imperi comprenia tots els països de la conca del mar Mediterrànea (al com els romans cridaven Mare Nostrvm, ‘mar nostra’), el llatí, junt en el grec, va resultar una llengua vehicular que forçosament va deure ser mantinguda en àmbits cults per a comunicar-se entre països les llengües vernàcules dels quals eren molt disímiles. És de tindre en conte que gran part de les paraules en etimologia llatina en l'espanyol castellà procedixen dels dialectes del llatí vulgar. En gran medida els latinismes varen passar pel llatí eclesial que va ser considerada la forma més "pura" del llatí durant tota l'Edat Mija, l'Edat Moderna i inicis de l'Edat Contemporànea: per eixemple de respvblica (res = cosa + pública) la paraula república; de clientis es va formar la paraula «client» i la seua derivada «clientela», i de tribvs la paraula tribu, en canvi els verdaders latinismes solen tindre per prosapia al llatí clàssic o a lo manco el llatí com a llengua restituta (el llatí com a llengua en les seues paraules restituïdes).
Per lo general els latinismes purs són acceptables en la seua forma original encara que els puristes de la RAER tendixen a sugerir l'us dels latinismes llaugerament castellanizados per trascripción i transliteració fonètica (eixemple: cuórum en lloc de qvorvm), en este tipo de cas s'observa que l'accent agut senyala l'émfasis fònic que ha de donar-se a la paraula, és dir: l'accent agut de les transcripcions a l'idioma espanyol castellà casi sempre corresponen als diacrítics cridats macrones en l'escritura fonètica clàssica del llatí (tindre en conte que macrón sobre paraula és un préstam procedent del grec i el significat del qual és el de major, o siga, el sò més accentuat o estés).

No deu confondre's el latinisme en el cultisme. Este últim és el vocable que va penetrar per via culta a la llengua sense passar per l'evolució fonètica habitual de les paraules patrimonials. Per eixemple, les paraules esperit i família són cultismes, pero no són latinismes.

És molt comú que la fonètica dels latinismes no siga exactament la del llatí clàssic ni tan sols la del cridat llatí eclesial, sino que s'acomode als fonemas més freqüents de la llengua usual: per eixemple entre els hispanohablante la "c" que en llatí clàssic sol tindre un valor de /k/, inclús abans de o i i (per eixemple: civitas -ciutat- en llatí clàssic es pronunica kíuitas), és directament pronunciada com c espanyola (en Llatinoamèrica com s sibilant), i mentres que la o sempre és sonora com a tal en llatí clàssic no sempre és aixina entre els hispanohablante. Per eixemple, la paraula usque té una pronunciació /úskue/ en llatí clàssic pero és freqüent que els hispanohablante la pronuncien /úske/.

En resum, el latinisme és un préstam del llatí que, si be manté la mateixa fonètica, modifica la seua grafia, adaptant-se a les regles de la llengua espanyola.
La locució llatina és una paraula en llatí pur. Com a tal, deu escriure's sempre entre comillas o en cursiva.
Com a eixemple, el latinisme Cuórum és una modificació del llatí Quorum. Ocorre igual que els galicismes (consomé, del francés consommé), els anglicismes (fútbol, de l'anglés football), els germanismes (bíter, de l'alemà bitter) o atres paraules preses d'una atra llengua.

Eixemples

Alguns latinismes de l'espanyol són, per eixemple:

A

• Accésit: acostar-se, recompensa immediatament inferior al/als premie/s.
• Adenda: text accessori afegitó a un escrit.
• Agenda: coses que s'han de fer.
• Àlbum: colecció empaquetada d'objectes relacionats entre sí (fotos, sagells, còmics, etc.).
• Àlies: pseudónimo que s'utilisa com a substitutiu del nom real.
• Aquari: depòsit artificial d'aigua per a la cria de peixos, plantes aquàtiques, etc.
• Auditori: espai per a escoltar algun acte, concert, conferència, etc.

B

• Bis: reiteració o iteración d'alguna cosa. No confondre en "vis".

C

• Campus: conjunt de terrenys i edificis que pertanyen a una universitat.
• Càtedra: lloc principal d'un professor universitari, juge o d'un bisbe (catedral).
  • expressar-se ex càtedra: dit des d'un lloc considerat de sapiencia i autoritat.
• Circa: freqüentment abreviat ca., es referix especialment als datats aproximats [no precisos encara que sí altament provables] d'algun succés o fet.
• Clímax: culminació d'un procés.
• Códex: llibre manuscrit anterior a l'invenció de l'imprenta.
• Cognado: emparentat morfològicament.
• Confíteor: paraula que significa "yo pecador", ademés del seu us ortodox en l'iglésia llatina, la paraula confiteor ha solgut prendre un significat irònic i inclús jangló per eixemple quan algú en alegria declara les seues faltes.
• Corpus: cos, cosa concreta, cos d'una persona, compendio d'obres; s'usa per eixemple en habeas corpus o en el Corpus Iuris Civilis.
• Credo: cree, conjugació en primera persona del present del verp credere, és dir, creure.
• Culmen: cim, cim, major elevació d'alguna cosa.
• Culpa: sentiment de responsabilitat per un dany causat.
• Cuórum: número de persones assistents a una reunió per a poder prendre certes decisions. Proporció de vots favorables per a que hi haja acort.
• Cura: conte. Esta paraula ha donat orige al verp curar i la paraula "cura" (sacerdot cristià) ya que se li considera un "cuidador d'ànimes".
• Currículum: relació d'estudis acadèmics, posats de treball eixercitats i senyes biogràfiques que definixen a una persona.

D

• Data: procedix de la frase tardolatina "[ charta ] data", que es traduïx com a 'document donat', és dir otorgat. Com latinisme, la paraula data antecedix a l'indicació d'un lloc i data.
• Dèficit: paraula llatina que en un balanç de contes significa una pèrdua, la seua antònim és el —també latinisme— superàvit.
• Desiderata: conjunt de desijos, enumeració o elencación de desijos.
• Desiderátum: aspiració, desig que encara no s'ha complit.
• Diva: dit d'una artista del món de l'espectàcul, i en especial d'una cantant d'òpera: Que goja de fama superlativa.
• Docto: que a força d'estudis ha adquirit més coneiximents que els comuns o ordinaris.
• Doctor: terme oficial que usa qui ha obtingut el grau acadèmic de doctorat (el nivell universitari més alt).
• Dúplex: doble.

I

• Eccehomo: Image de Jesucristo com ho va presentar Pilatos al poble. Persona lacerada, trencada, de lastimoso aspecte.
• Ergo: per tant, despuix, puix, resultat o conclusió llògica d'alguna cosa; un problema, una qüestió, una reflexió, un plantejament. A voltes es malinterpreta com "despuix" en el seu matís temporal. Açò pot donar lloc a amfibologias, vore per eixemple cogito ergo sum.
• Estatus.
• Etcétera: i lo demés. La seua abreviatura és "etc."
• Exabrupto: paraula bròfega, eixida de to. Encara que té el mateix orige, no deu confondre's en la locució llatina ex abrupte.
• Excurso: un episodi breu o una anècdota en una obra lliterària.
• Exlibris: etiqueta o sagell en el revers de la tapa dels llibres, en el que consta el nom del seu propietari.
• Éxplicit: en les descripcions bibliogràfiques, últimes paraules d'un escrit o d'un imprés antic. El seu antònim és íncipit.
• Extra: alguna cosa afegitó respecte al comú.

F

• Factor: el que fa.
• Factótum: persona de plena confiança d'una atra i que en nom d'esta despacha els seus principals negocis.
• Fauna: conjunt dels animals d'un país, regió o mig determinats.
• Fèrula.
• Flora: conjunt de plantes d'un país o d'una regió.
• Foresta: bosc.
• Fórum: reunió per a debatre certs assunts.
• Frontispici: frontera davantera d'un edifici.

G

• Gaudeamus: festa, regocijo, alegria.
  • Gaudeamus igitur: "alegrem-nos puix".
• Debades: alguna cosa dau per gràcia, gratuïtament.

H

• Hàbitat: lloc de condicions apropiades per a que vixca un organisme, espècie o comunitat animal o vegetal.
• Habitut: hàbit, costum.
• Hiatus: interrupció en la continuïtat d'una serie. També pot ser d'un grup o cantant.
• Horror: por intensa.
• Humus: conjunt dels composts orgànics presents en la capa superficial del sol, procedent de la descomposició d'animals i vegetals.

I

• Ibidem: en el mateix lloc.
• Ídem: idèntic, lo mateix.
• Impromptu: peça que es caracterisa per la contínua improvisació.
• Íncipit: en les descripcions bibliogràfiques, primeres paraules d'un escrit o d'un imprés antic. El seu antònim és el latinisme -ya citat- éxplicit.
• Incògnit/a: no conegut/a. En matemàtiques una incògnita és un valor desconegut.
• Índex: senyal, indicador.
• Ítem: de la mateixa manera, cada u dels elements que formen un conjunt.

J

• Júnior: despuix del nom d'una persona, indica que esta és més jove que una atra emparentada en ella, generalment el seu pare, i del mateix nom. S'abrevia: Jr. (vore: sénior)

L

• Lapsus: falta o equivocació comesa per descuit.
• Lar: lloc de la lumbre en la cuina, casa pròpia o llar.
• Larva: animal (generalment insecte) en estat de desenroll.
• Láurea: corona de llorer en la que es distinguix als vencedors.
• Lémur: gènero de mamífers cuadrumanos.
• Ludo: joc (lúdic, ludoteca).
• Lumen: unitat de fluix lluminós del sistema internacional.
• Lux: unitat d'iluminancia del sistema internacional.

M

• Magíster: titulació corresponent al mestrage.
• Magníficat: càntic que, segons l'Evangeli de Sant Lucas, va dirigir al Senyor la Verge María.
• Maremágnum: abundància, grandea o confusió. Flota confusa de persones o coses.
• Máximum: lo més gran.
• Mig: la mitat (o en la mitat) d'alguna cosa.
• Médium: persona que supostament pot posar-se en comunicació en l'esperit d'un mort.
• Memoràndum: que deu recordar-se.
• Ménsula: taula menuda.
• Mínimum: lo més menut.
• Missa: en la religió catòlica, celebració en la que el sacerdot renova en l'altar el sacrifici del cos i de la sanc de Crist baix les espècies de pa i vi.
• Múltiple: varis, numerosos, molts.

O

• Ómnibus: vehícul de transport colectiu per al trasllat de persones, especialment si són urbans. (En els països anglófonos, la paraula s'ha reduït al sufix llatí bus. Aixina, per esta aféresis, hui és molt freqüent usar en gran part del món la paraula d'orige llatí bus o, especialment en el món hispanohablante, l'híbrida grecolatina autobus en lloc de ómnibus).
• Opus: en música, obra que es numera en relació a el conjunt de la producció d'un compositor.

P

• Papa: Sum pontífex romà, vicari de Crist, successor de sant Pedro en el govern universal de l'Iglésia catòlica, de la qual és cap visible, i pare espiritual de tots els fidels.
  • Papa: en llenguage infantil, pare (varó en relació en els seus fills).
• Posdata (abreviat: P. D.): despuix de la "data". Lo que s'afig al final d'una carta, despuix de la data, quan esta va al final de la carta.
  • Post scriptum (abreviat: P. S.): despuix de lo escrit. Lo que s'afig al final d'una carta, quan la data figura en l'encapçalament.
• Prínceps: dit d'una edició d'una obra de certa antiguetat: primera d'una série.
• Púber: que ha aplegat a la pubertat.

Q

• Quid: essència, punt més important o perqué d'una cosa.
• Quídam: "algú" i, més despectivamente, "qualsevol subjecte", "qualsevol tipo", "un qualsevol".

R

• Ràtio: en matemàtiques, cocient de dos números. Raó fonamental d'una llògica o d'un discurs.
• Referèndum: procediment pel que se someten al vot popular lleis o decisions polítiques en caràcter decisori o consultiu.
• Res: animal cuadrúpedo de certes espècies domèstiques, com del ganado vacú, lanar, etc., o dels salvages, com venados, javalins, etc.
• Rèquiem: missa de difunts de la religió catòlica.
• Rigor: rigidea, durea.
• Rúbrica: antigament, comentari resaltat en tinta roja. Traça o conjunt de traces, realisats sempre de la mateixa manera, que sol posar-se en la firma despuix del nom i que a voltes la substituïx.

S

• Sénior: si es pospon a un nom propi, designa que és el pare o yayo d'una atra persona, en el mateix nom. La seua abreviatura és Sr. (Vore: júnior)
• [ Sic ]: s'ampra per a aclarir que la paraula o frase que ho precedix, està copiada textualment, lliteralment, en els seus errors i/o faltes. Sempre ha d'escriure's entre corchetes [ ].
• Sinecura: càrrec o ocupació ben retribuïda i molt poc laboriós, fàcil d'eixercir.
• Sino: fat, destí.
• Solárium: en piscines, gimnasis, balnearis, etc., terrat o lloc reservat per a prendre el sol.
• Solideo: conya de seda o una atra tela llaugera, que usen els eclesiàstics per a cobrir-se la coronilla i que solament es lleven davant el sagrario, en presència de Deu.
• Superàvit: paraula que indica en un balanç un sobrant o rèdit positiu, el seu antònim és el latinisme dèficit.

T

• Tedeum: himne llitúrgic solemne d'acció de gràcies de l'Iglésia catòlica.

O

• Ultimàtum: en el llenguage diplomàtic, resolució terminante i definitiva, comunicada per escrit.

V

• Vademécum: obra de referència que conté les nocions o informacions fonamentals d'una matèria.
• Val: per a despedir-se en estil cortesano i familiar. En Espanya s'usa, com muletilla, per a indicar acort o simpatia.
• Versus (Vs.): front a, contra. Este us ha segut, tradicionalment, impropi de l'espanyol, pero va ser acceptat per la RAER en la XXIII edició del seu diccionari. El seu orige és la locució llatina Versus, que significa «cap a». Es referix al moviment d'anada i regrés eixecutat pel llauro en llaurar la terra.
• Via: qualsevol camí permanent transitable per l'humà, un carrer o una ruta terrestre principal. També a qualsevol recurs per a comunicació o transmissió d'alguna cosa: via oral, via intravenosa, via ferroviària, etc.
• Via crucis: camí de la creu
• Vis: força, potència. No confondre en bis.
• Vórtice: tribulí, mola.

En dret

En la terminologia espanyola clàssica del dret és freqüent l'us de latinismes com:

• Afidávit: testimoni donat llegalment baix jurament.
• Dolo: voluntat delliberada de cometre un delicte a sabiendas del seu ilicitud.
• Execuátur: reconeiximent en un país de les sentències dictades per tribunals d'un atre Estat.
• In fraganti: En el mateix moment en que s'està cometent el delicte o realisant una acció censurable.
• Litis: pleit, litigi judicial.
• Palinodia: retractament públic d'alguna cosa que s'ha dit o escrit. Si es tracta de calúmnia i injúries o difamació, moltes voltes una "palinodia" evita les penes sobre el calumniador, injuriante o difamador. Sobre la frase "cantar la palinodia", també es referix a un retractament en privat.
• Per càpita: per cap o per individu.
• Regnat (paraula usada en Dret, Història i unes atres ciències socials): temps que dura un regnat. Se sol abreviar en la lletra r abans de l'o els anys de datat.
• Reu: persona acusada o presunta responsable d'un delicte.
• Toga: ademés de ser el nom de la clàssica vestimenta dels ciutadans romans, la paraula llatina toga ha passat a varis idiomes actuals per a senyalar a la roba que moltes voltes usen els juges i uns atres jurídics d'importància. L'importància de la paraula toga es mostra en la sempre vigent frase de l'eloqüent Cicerón: "Cedant arma togae" és dir lliteralment, "cedixquen les armes a les togues" lo que be s'entén com "cedixca la violència (especialment si del poder es tracta) a la raó del dret", ya que des de l'antiguetat grecorromana la corfoll o toga era un signe de raó i civilidad.
• Verbigracia: fet o text que se cita per a autorisar un aserto, per eixemple.

En filosofia

També se solen donar casos de latinismes en filosofia:

• Alter ego: un atre yo; una atra personalitat, distinta a l'habitual, en una persona.
• Ánima: ànima.
• Ego: yo.

En diverses ciències

• Cèlula: unitat fonamental dels organismes vius, generalment de tamany microscòpic, capaç de reproducció independent i formada per una citoplasma i un núcleu rodejats per una membrana.
• Homo: prefix que en llatí designa al humà, en taxonomia aludix al mateix Homo sapiens actual i a diverses espècies d'homínits o hominidae prehistòrics. No deu confondre's l'expressió llatina homo en la grega ὁμο (transcripto en caràcters romànics o llatins com homo) que significa «igual» (p. Ej: homosexual).

En medicina

• Abdomen: cavitat del cos dels mamífers, situada entre el tórax i la pelvis.
• Angor: oix, ansietat.
• Ápex: àpiç, extrem superior.
• Axis: os, segona vèrtebra cervical.
• Cóccix o coxis: os propi dels vertebrats que carixen de coa, format per l'unió de les últimes vèrtebres i articulat per la seua base en l'os sacre.
• Córtex: capa superficial d'un orgue.
• Cutis: pell que cobrix el cos humà, principalment la del rostre.
• Ictus: malaltia cerebral d'orige vascular que es presenta d'un modo súbit.
• Locus: lloc d'un cromosoma en el que es troba un gen determinat.
• Matriu: orgue muscular buit de les femelles dels mamífers, situat en l'interior de la pelvis, a on es produïx l'hemorràgia menstrual i es desenrolla el feto fins al part.
• Nevus: alteració congènita molt localisada de la pigmentació de la pell, generalment de color marró o azulado.
• Pubis: part inferior de la pancha, que en l'espècie humana es cobrix de pelussa en aplegar a la pubertat.
• Raquis: columna vertebral, espina dorsal.
• Rictus: aspecte fix o transitori del rostre al que s'atribuïx la manifestació d'un determinat estat d'ànim.
• Septum: tabic que dividix de modo complet o incomplet una cavitat o estructures en atres més menudes.
• Tórax: pit de les persones i dels animals.
• Úlcera: lesió oberta de la pell o membrana mucosa en pèrdua de substància.
• Vagina: conducte muscular i membranoso de les femelles en els mamífers que s'estén des de la vulva fins a la matriu.
• Virgo: persona que no ha tingut relacions sexuals.
• Virus: organisme d'estructura molt senzilla, compost de proteïnes i àcits nucleicos, i capaç de reproduir-se solament en el sí de cèlules vives específiques, utilisant el seu metabolisme.
• Vulva: conjunt dels òrguens sexuals primaris externs dels mamífers femelles.

En botànica

• Bulbo: en alguns vegetals, orgue subterràneu d'almagasenament de nutrients.
• Cámbium: estrat celular de les plantes leñosas, responsable del engrosamiento de brots i raïls.

Vore també

• Anex:Locucions llatines
• Neolatín
• Extranjerisme