Impromptu
El impromptu és una peça, tradicionalment pianística, que es caracterisa per la contínua improvisació. Esta forma musical s'estructura normalment en tres parts ABA (forma tripartita/tripartida). Va ser cultivat per autors com Schubert, Chopin i Fauré. Alguns impromptus molt coneguts són el n.º 1 i n.º 3 de Chopin.
Per extensió, el terme «impromptu» s'aplica també a expressions lliteràries de similar caràcter. Una obra teatral breu de Samuel Beckett es titula Ohio Impromptu.[1] D'igual forma, s'usa per a descriure certs estils d'escritura. Per eixemple, per a calificar certs aspectes de l'obra lliterària de Dumenge Faustino Sarmiento, Carlos Altamirano i Beatriz Sarlo varen senyalar:
Hi ha una teoria romàntica del impromptu a la qual els métodos de l'escritura de Sarmiento no són aliens: el moviment, encara desordenat, de l'escritura reproduïx en la superfície del text l'onage de l'inspiració, la percepció violenta i instantànea de la veritat lliterària que és, al mateix temps, veritat històrica.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Christi, Oliver (2005). Samuel Beckett: Ohio Impromptu. Impromptu Elements in Samuel Beckett's 'Ohio Impromptu', Alemània: Grin Verlag. ISBN 978-3-640-49564-1.
- ↑ Altamirano, Carlos; Sarlo, Beatriz (1997). «Una vida eixemplar: L'estratègia de Recorts de província», Ensajos argentins. De Sarmiento a la vanguarda, Argentina: Companyia Editora Espasa Calpe Argentina / Ariel. ISBN 950-9122-49-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Impromptu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.